Casa Museu Laureà Barrau
Museu Barrau ART El pintor català Laureà Manuel Innocenci Barrau i Buñol (Barcelona 1863 — Santa Eulària des Riu 1957), fill d’una nombrosa família burgesa —el pare era un enginyer industrial que havia establert negocis comercials amb Anglaterra— va desenvolupar la seua vida a diferents llocs: Barcelona, Madrid, Roma i París; s’establí després a Caldes d’Estrac, localitat que reunia els requisits que ell cercava de captació de la llum. Aquest també va ser el motiu que el va portar més endavant a Eivissa, on s’entusiasmà per l’illa, a la qual morí, deixant una obra que destaca pels seus colors, les composicions i les expressions de les figures humanes. L’obra de Laureà Barrau (dibuix, aquarel·la, oli, pastel, aiguafort…) copsa la llum, els paisatges, els carrers, el mercat i la gent d’Eivissa. En les seues diferents estades, va pintar múltiples escenes de l’illa, que feren que se’l catalogàs com a pintor d’Eivissa on, al voltant de 1930, juntament amb la seua esposa Berta Vallori s’establiren definitivament, a la casa del puig de Missa de Santa Eulària des Riu. Mort el pintor, la seua vídua decidí fer donació de part del seu llegat a la ciutat de Terrassa, segons escriptura pública de 1959; l’altra part del llegat el va voler cedir a la ciutat d’Eivissa, encara que posteriorment va arribar a un acord amb Mn. Vicent Costa Ribas, que en aquell moment era el capellà de la parròquia de Santa Eulària, mitjançant el qual Berta Vallori va cedir al Bisbat d’Eivissa, i en el seu nom i representació a Vicent Costa Ribas, el solar de 290 m2, del puig de Missa de Santa Eulària, que antigament formava part de les finques anomenades can Fluixà des Puig de Missa, hort des Molí de Dalt i solana d’en Ribes. Damunt d’aquest solar s’edificà l’immoble conegut com a Casa-Museu Barrau, que Berta Vallori va donar al Bisbat d’Eivissa a través d’una escriptura pública en data 27 d’abril de 1964, a la qual posteriorment es va afegir un contracte privat de donació de la col·lecció de pintures de Barrau que s’hi trobaven exposades, juntament amb alguns mobles i efectes particulars del pintor català. A l’inventari que s’adjunta als documents de donació consten 106 obres de diferents tècniques: oli, aquarel·la, aiguafort i dibuixos. Aquesta donació estava condicionada: en primer lloc, la vídua es reservava l’usdefruit vitalici d’aquestos béns i, una volta morta, i segons quedava estipulat, aquest usdefruit passava al capellà Vicent Costa Ribas. S’hi estipulava també que la col·lecció es mantengués unida i íntegra i que no es canviàs de lloc, tret que l’esmentat capellà, persona en qui es dipositava la seua guàrdia i custòdia, canviàs la seua residència, sempre que es trobàs una sala que reunís les mateixes o millors condicions que la pròpia, dins del municipi de Santa Eulària o d’Eivissa. A canvi d’aquesta donació es demanava, en sufragi de les ànimes del matrimoni Barrau, una missa mensual i la conservació i el manteniment del panteó Barrau en el cementeri de l’esmentada parròquia. Les peculiaritats d’aquesta important donació, tot i ser benintencionades, dificultaren algunes intervencions d’auxili per part del Bisbat, de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu i del Consell Insular. Malgrat tot, l’any 2004 Vicent Costa Ribas va fer renúncia explícita i per escrit de l’usdefruit, i va cedir els seus drets al Bisbat d’Eivissa, propietari real dels béns. A partir d’aquell moment i juntament amb el Consell Insular s’iniciaren negociacions per atendre la modernització del seu projecte museístic, així com la restauració de les obres exposades i molt especialment que la Casa-Museu Barrau pogués estar oberta al públic de forma més àmplia, atès que només s’havia obert a l’estiu els diumenges de matí, després de la sortida de missa. [CSC]
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera