Mor a Eivissa el pintor Rafel Tur Costa

El pintor eivissenc Rafel Tur Costa ha mort a Eivissa víctima de la COVID, que va contreure durant el viatge a Mallorca per inaugurar la seva exposició retrospectiva al Museu d’Es Baluard. El pintor havia complit els noranta-tres anys.

Segons va declarar el seu fill Marcos Tur Witt a la xarxa social Facebook: “Va agafar Covid, però va estar asimptomàtic fins abans-d’ahir. Ha estat tot molt ràpid i no ha sofert res. Fins ahir vam poder parlar per telèfon amb ell. En uns dies organitzarem alguna cosa en l’Estudi Tur Costa perquè els amics pugueu venir a acomiadar-li”. Tur Costa ha estat el referent de la pintura abstracta a Eivissa, i un dels pintors més reconeguts.

Biografia

Estudià dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. La seva formació artística es pot considerar autodidacta. El 1955 entrà en contacte amb professorat i alumnes de l’escola Superior de Belles Arts de Berlín que arribaren a l’illa per seguir un curs de tres mesos de pintura i dibuix, dels quals rebé influència i entrà de ple en el camp de l’art modern. Més tard, la seua amistat amb alguns membres del Grup Ibiza 59 constituí un gran estímul en els inicis de la seva carrera artística.

En 1962 realitzà la seva primera exposició individual. Des de llavors més de cinquanta mostres personals i importants certàmens i exposicions col·lectives avalen la seva trajectòria professional nacional i internacional.

És considerat el primer artista nascut a Balears que desenvolupa el seu personal estil en el camp purament abstracte. Hi ha obra seva al Museu d’Art Contemporani, Eivissa; Col·lecció Pere Serra, 101 pintors, Palma; Casal Solleric, Palma; Museu Pablo Serrano, Saragossa; Museu de Valls, Col·lecció de gravats , Daniel Giralt Miracle; Museo de la Solidaridad, Santiago de Chile; Fundación Ponce, Mèxic; Col·lecció d’Art Contemporani, Institut d’estudis catalans, Barcelona; Col·lecció “Sa Nostra”, Caixa de Balears; National Gallery of Modern Art, Hipur Halls, Nova Delhi; Museu d’Art Contemporani “Es Baluard”, Palma; Fundació Tren de l’Art, Sóller.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents premis i mencions, entre ells la Menció Primera, XII Premi Internacional de Dibuix, Joan Miró, Barcelona 1973; Premi Diario de Ibiza, 1997; Premi Ramon Llull de les Arts, 2001, Palma; Medalla d’Or del Consell d’Eivissa, 2019.

L’any 2020, va rebre la Medalla d’Or de les Balears i el Museu d’ Es Baluard li dedicà una exposició retrospectiva.

Acord entre la Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia

EIVISSA, 24 de juliol de 2019. La Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia 
visibilitzen les obres del pintor eivissenc a la Viquipèdia en el primer aniversari 
de la seva mort.

Gràcies a la col·laboració entre la Fundació Carloandrés i l’Associació Amical Wikimedia, entitat sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura catalanes en línia a través de la Viquipèdia, s’ha permès la millora de continguts relatius sobre el pintor eivissenc Carloandrés López del Rey a la versió catalana de l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

Aquesta millora s’emmarca en la visibilització a la xarxa d’aquest pintor d’arrels valencianes i nascut accidentalment a Sada (Galícia) el 1926. D’estil prominentment paisatgista i destacat per la seva paleta de colors ben multicolor, desenvolupà bona part de la seva carrera i la seva vida a Eivissa, on hi dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i establí una gran amistat amb el també pintor local Antoni Pomar. Enguany es commemora el primer aniversari de la seva mort, el 18 de juliol de 2018.

El compromís de la Fundació Carloandrés amb el coneixement lliure l’ha dut cedir dues fotografies de l’autor i tres dels seus quadres sota les llicències obertes Creative Commons, que en mantenen el dret de citació mentre permeten l’ús lliure a la Viquipèdia i arreu, tot amplificant l’abast de les obres de l’autor.

L’assessorament i les edicions dels voluntaris viquipedistes d’Amical Wikimedia han permès incorporar i classificar tot aquest material gràfic al repositori d’ús lliure Wikimedia Commons, alhora que han contribuït a il·lustrar i millorar la biografia de l’artista. També s’han creat i millorat articles en català de paisatges i personalitats pintades per Carloandrés, com ara la Casa de Sa Colomina (rehabilitada recentment) i l’historiador i sacerdot Isidor Macabich i Llobet.

Aquesta participació en el marc del sector GLAM-wiki, acrònim anglès que descriu les activitats en plataformes wiki lliures amb biblioteques, arxius, galeries i museus, té una trajectòria molt consolidada a Catalunya (Amical Wikimedia guanyà el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2014) i pretén cercar ara noves iniciatives de coneixement lliure a les Illes Balears, tot donant a conèixer la cultura i l’art del territori balear en un portal d’accés destacat, obert i col·laboratiu com és la Viquipèdia.

El Govern presenta el catàleg de l’exposició “Carloandrés a Eivissa.1958-2018”

La consellera balear de Cultura en funcions, Fanny Tur i el regidor de Cultura en funcions 
de l’Ajuntament d’Eivissa, Pep Tur, i, han presentat aquest matí el catàleg de l’exposició 
"Carloandrés a Eivissa. Últimes obres, obres d’ahir. 1958-2018"

En l’acte d’aquest matí s’ha presentat l’edició del catàleg de les dues exposicions simultànies dedicada al pintor Carloandrés, recentment desaparegut, que es varen inaugurar al refectori de l’Ajuntament i a es Polvorí en el marc de les Festes de la Terra de l’any passat i ha itinerant després per diversos espais expositius.

Aquestes mostres organitzades per l’Ajuntament d’Eivissa i la conselleria balear de Cultura s’ha pogut veure a Mallorca i al Centre Octubre de Cultura Contemporànea de València, d’on era originari l’artista.

Les exposicions, organitzades prèviament a la mort del pintor, es varen dividir en dos parts, la primera dedicada a una mostra retrospectiva, amb retrats i paisatges realitzats des de l’arribada a Eivissa el 1958, fins a l’exposició retrospectiva que li dedicà el Consell d’Eivissa l’any 2011 a la desapareguda sala del Centre Cultural de S’Alamera; la segona estava dedicada a mostrar les pintures executades entre 2011 i la seva mort, l’any passat.

A les mostres hi havia obres cedides per la família de l’autor, juntament amb obres de col·leccions particulars per part del Bisbat d’Eivissa, la família Ramón i la Casa de les Mares Agustines de Palma, amb un quadre de cada una de les col·leccions privades.

L’edició del catàleg permet que aquelles dos exposicions romanguin en el temps, sent el testimoni de l’important llegat artístic del pintor, ha apuntat el regidor de Cultura Pep Tur.

Per la seva part, Fanny Tur ha indicat que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha pogut portar a termini l’edició del catàleg així com a fer possible l’itinerància de l’exposició, complint així la seva funció de difusió de l’art fet a les illes.

Finalment, Andreu Carles López Seguí, fill del pintor i comissari de la mostra i coordinador de l’edició del catàleg, ha agraït a l’Ajuntament d’Eivissa i a la Conselleria de Cultura la seva implicació en l’organització de l’exposició i l’edició del catàleg.

Exposició “Ferrer Guasch, el pintor dels blancs”

Després de passar per Menorca, Eivissa, Mallorca, Galícia, Barcelona i El Verger (Alacant) acaba, a Formentera, la itinerància de l’exposició homenatge commemorativa, del centenari del naixement del pintor dels blancs Ferrer Guasch. L’exposició tindrà lloc a la Sala de l’Ajuntament Vell de Formentera (Sant Francesc) del 17 al 29 de juny i compta amb el patrocini del Consell de Formentera, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària.

Exposició “Portmany i Calbet a la Col·lecció Ramon Medina”

Demà divendres, a les 19.30 h, inauguració d’una esplèndida mostra d’obres de Portmany i Calbet a Can Jeroni Centre cultural de Sant Josep de sa Talaia.

De la col·lecció de Ramón Medina, ja varen fer una primera mostra l’any passat. És una bona oportunitat per a veure algunes obres que normalment no surten a la llum.

Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés

El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés López del Rey (Sada, 1926 – Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de València. Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix

Biografia

Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.

A València fa amistat amb el poeta Joan Bautista Bertrán,  jesuïta català destinat al col·legi de la companyia de la ciutat. Fruit d’aquesta relació s’introduirà en la poesia i crearà una tertúlia poètica amb els poetes valencians Ricardo de Farges i Francisco Brines, que havia estat alumne de Bertran. Pinta els retrats d’ambdós poetes i presenta el de Ricardo de Farges a l’Exposició Nacional de Belles Arts.

El 1950, obté per concurs oposició la primera pensió individual que concedeix la Caixa d’Estalvis de València (1950-51), gràcies a la qual recorre el país fent un estudi sobre un dels seus pintors més admirats, Zurbarán. Gràcies a aquesta pensió fa el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on pinta diverses de les obres que ara es conserven al fons de l’Obra Social de Bancaixa.

L’any 1956 participa en la posada en marxa de l’Institut Laboral de Lalín (Pontevedra), on va ser el primer professor i introductor al dibuix del pintor Alfonso Sucasas Guerra. A Lalín farà una important activitat cultural, dictant conferències sobre Història de l’Art, donant classes particulars de dibuix i exposant al Casino de Lalín. Resideix a Lalín fins al 1958, en què obté per a oposició la càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, en substitució del pintor Ignasi Agudo Clarà. De 1981 a 1983 ocupa la direcció de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.

Ha exposat individualment en més de cinquanta ocasions i ha participat en un gran nombre d’exposicions col·lectives. Al seu moment, és un dels pintors d’Eivissa amb una més continuada presència a l’exterior. A Palma, exposa a les Galeries Danús (del pintor Bússer) el 1962. Posteriorment, ho fa a les Galeries Costa (1965), regentades per Josep Costa, Picarol, al Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968 i 1972), a la Galeria J. Blanes (1973, 1974 i 1975), a Byblos (1978), una altra volta a la Danús (1979, 1980 i 1981), a la Galería Nadal (1983) i a l’Horrach-Moyà (1995). A més de les nombroses exposicions a Eivissa, ha mostrat la seva obra a Sevilla, València, Lalín, Salamanca, Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Suïssa), etcètera.

Dels premis i reconeixements obtinguts destaquen, la menció honorífica i medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951), la medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Benimar de València (1954) i l’accèssit al concurs per a la decoració de la capella de Las Navas del Marqués. Medalla d’Or del Grup Filatèlic de Palma (2007) pels seus dissenys postals.

Cartell exposició Carloandrés

Cartell exposició Carloandrés

Trajectòria artística

En arribar a Eivissa, s’integra al grup de pintors eivissencs i residents, amb els quals comparteix experiències i exposicions. Malgrat no formar part de cap dels dos grups organitzats de l’època —Grup Puget, format el 1962 per quatre eivissencs, i Ibiza 59, un col·lectiu d’artistes estrangers— la influència de Carloandrés en l’ambient artístic pitiús es fa palesa tant en l’àmbit social com en l’educatiu. Una llista dels deixebles que passen per les seves classes aquells cinquanta anys d’ensenyança seria interminable: pintors i escultors, com Vicent Calbet, Josep Marí, Pere Guasch, Francesc Riera Bonet, Toni Cardona, Carles Guasch, Joan Ribas, Andrés Moreno, arquitectes com Elias Torres, i Marc Tur, ceramistes com Anneliese Witt, i un llarguíssim etcètera, reben formació en el dibuix artístic i tècnic de les seves mans.

A Eivissa establirà una forta amistat amb el pintor Antoni Pomar, també professor de la mateixa Escola d’Arts i Oficis, que serà el seu company en moltes exposicions conjuntes. Coneix també el pintor català Miquel Villà, llavors ocupant habitual —amb la seva esposa Blanca— d’una habitació de la Fonda la Marina. Villà passa llargues temporades a Eivissa des d’abans de la Guerra Civil, i té una estima especial pel paisatge i la llum de l’illa. La seva amistat, que es manté fins a la mort del pintor català, produeix una estimulant relació intel·lectual i artística, que arriba a influenciar l’estil d’ambdós pintors, que intercanvien tècniques i temes. El 1961 participa en el concurs per a la Basílica d’Aranzazú, devora un dels grups artístics més interessants de mitjans del segle XX, i el seu projecte és elegit per a participar a l’exposició organitzada amb aquest motiu al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

El marqués de Lozoya, li dedica un llarg article al Diario de Ibiza, el 5 d’agost de 1961. Amb motiu de la seva exposició «Homes i paisatges d’Eivissa», el crític afirma: «aún los críticos afiliados a la estética de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandrés, este pintor tan honrado, tan fiel a sí mismo, tan incapaz de farsas y componendas». I segueix: «Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por eso su obra tiene un valor que permanecerá en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos seducidos por lo cantos de sirena de críticos y marchantes, que están convirtiendo el campo de la pintura actual en algo inmensamente monótono y aburrido».

Per al poeta José Hierro, Carloandrés pertany a aquella generació d’artistes de la llum mediterrània que sorgiren reivindicant Sorolla contra els «sorollistes», segons la crítica que li dedica a la seva exposició a la Sala Toisón de Madrid el 1964.

Carloandrés cerca als objectes i a les persones que pinta l’esperit de les coses i l’ànima de les persones. Romp amb el tòpic del blanc eivissenc i pinta una Eivissa colorista, de terres vermelles, de cels blaus i freds o envaïts de sol i calor, de parets rompudes de blau i malva. És un pintor urbà quan juga a transformar les perspectives i els mòduls que li atorga la ciutat. És un pintor poètic quan surt als camps de Vila, al Puig des Molins, i reflecteix com ningú la llum dalt la terra, les cases, els solcs, els pallers, la vida bucòlica al petit paradís. La terra entra físicament al seus quadres i la matèria es recaragola, tot lluitant per alliberar-se del domini imposat per l’artista.

El 1965, conegué Morella, i salvant l’estiu de 1967, que va dedicar a pintar a la Pobla de Segur amb el seu amic i pintor Miquel Villà, es desplaça a la ciutat dels Ports cada any fins a 1978. A Morella troba paral·lelismes amb la composició i temes d’Eivissa; a més, amb noves experiències estètiques i vitals. El pintor recorre camins i muntanyes plasmant l’agrest paisatge morellà. Als seus carrers troba una escola de dibuix, de color, de perspectiva.

També va pintar, entre 1979 i la seva jubilació el 1991, intercalant les estades a Jaca i a Castro Urdiales. En aquest llocs pinta fonamental paisatge. Durant aquests anys visita els principals museus d’Europa.

A partir de l’any 2000, i degut a la seva avançada edat, es centra al treball d’estudi, amb reinterpretacions de les natures immòbils i alguns retrats. El paisatge cedeix espai, i practica una pintura menys matèrica, amb una pinzellada domesticada més suau. Fuig del mecanicisme materialista de l’hiperrealisme, amb una pintura de pinzellada curta i precisa que cobreix el llenç a poc a poc sense fer-se evident.

El 2011 el Consell d’Eivissa li va dedicar una exposició antològica al Centre Cultural S’Alamera. El 2017 realitza una exposició retrospectiva monogràfica del paisatge de Morella a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament, el 2018  dita exposició itinerà a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa (Mallorca, Illes Balears)

En el moment de la seva mort, l’artista preparava una retrospectiva organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa, que havia de formar part de l’homenatge que aquesta Ciutat li feia concedint-li una menció honorífica el ple de dia 2 d’agost. L’exposició, titulada “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” tindrà lloc de dia 3 al 30 d’agost a les Sales Capitular de l’Ajuntament i d’Es Polvorí, i contarà, a més de l’organització de l’Ajuntament d’Eivissa, amb el patrocini de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Fundació Baleària. L’exposició viatjarà posteriorment a Mallorca i el mes d’abril de 2019 es podrà veure al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València

“Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 1978” a la Fundació Coll Bardolet

L'exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 1978” itinera a la Fundació Cultural 
Coll Bardolet de Valldemossa del 17 de febrer al 8 d'abril

La Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, ens ofereix aquesta exposició que originalment va ser fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellano, encapçalat pel seu alcalde Rhamsés RipollésPuig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, d’organitzar una exposició de l’obra morellana de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar – primer a Morella, ara a Mallorca – l’obra de tants d’anys de treball.

Però aquesta feliç coincidència no hauria pogut fer-se realitat sense el recolzament decidit de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, mitjançant el programa BCulture de l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’exposició es va poder veure del 5 d’agost al 10 de setembre a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella

Ara, aquí a Mallorca,  ocupa la segona planta de la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa. A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper.

 

Cartell de l'exposició de Carloandrés sobre Morella a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa

Cartell de l’exposició de Carloandrés sobre Morella a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa

Es compon de divuit teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. Hi hem inclòs també un autoretrat de l’artista pintat aquells anys, com a recordatori, com a presència, i per rompre amb una figura la línia continua dels paisatges.

La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.

A l’exposició es pot adquirir el catàleg que recull, en dues parts, una representació molt important de la totalitat de l’obra morellana: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.

Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.

Són poques les ocasions en què a un gestor cultural se li presenta l’oportunitat de comissariar una exposició d’aquesta categoria. Més de quinze anys de feina ininterrompuda, més d’un centenar d’obres que han passat per les meves mans en un exercici de tria impossible, desenes d’aquarel·les i dibuixos. Documents, catàlegs, correspondència que ni tan sols un museu abastaria.

Un recorregut per la història plàstica del darrer segle morellà, ara a l’abast del públic mallorquí

Inauguració dia 17 de febrer a les 12.00 hores

Mor a Eivissa el pintor i professor Antoni Pomar

Ha mort a Eivissa el pintor Antoni Pomar Juan. Pomar ha estat una referència a la pintura eivissenca del segle XX. Va començar a Arts i Oficis, on va ser company d’estudis dels pintors Adrian Rosa – amb el que va fer la seva primera exposició a la mateixa escola d’arts i Oficis – i Vicent Calbet. Anys després va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la que havia estat alumne, allí va conèixer altre pintor – Carloandrés, també professor de l’Escola – amb el qual va compartir nombroses exposicions a Suïssa, Palma i Eivissa, i una llarga amistat. A l’escola d’Arts i Oficis va impartir les classes de modelat.

Va ser membre fundador del Grup Puget, amb els pintors Ferrer Guasch, Vicent Calbet i Toni Marí Ribas – Portmany-. Els darrers anys de la seva vida havia deixat de pintar. El MACE i la sala d’exposicions de l’antic Centre Cultural S’Alamera li dedicaren sengles exposicions retrospectives. Aquesta darrera acompanyat del seu fill – el fotògraf Antoni Pomar Bofill – i la seva neboda, la joiera Elisa Pomar.

Estrena dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer

Estrena a Eivissa dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer.

Després de la seva projecció a Morella, divendres que ve 17 de novembre, es projectaran els Aiguallums dedicats als artistes Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer, en Espai D, a Eivissa.

Aiguallums és una sèrie documental creada i dirigida pel cineasta eivissenc Enrique Vilallonga que mostra el procés creatiu de diversos artistes relacionats amb Eivissa i Formentera.

La projecció serà a les 20 hores i l’entrada costarà 5 euros.

Exposició a Morella “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”

La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, s’ha desplaçat aquest cap de setmana a Morella (Castelló) per assistir a la inauguració de l’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

També han estat presents a l’acte inaugural el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el batle de la localitat, Rhamsés Ripollés, la regidora de Cultura, Rocio Querol, l’artista eivissenc Carloandrés i el comissari de la mostra Andreu Carles López i Seguí.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb el recull de l’obra feta a  Morella pel pintor eivissenc entre 1965 i 1978. A més, l’Ajuntament de Morella i la Generalitat Valenciana itineraran la mostra al Museu del Carme de València, a Tortosa i altres localitats. El consistori morellà te la intenció de crear una sala permanent a la ciutat dedicada a l’obra de Carloandrés.

A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper, a més d’alguns dibuixos, que les complementen.

La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta.

La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.