Galeria El Corsario (1954 – ca. 1975). A la galeria El Corsario es va constituir el Grup Ibiza 59, per iniciativa d’Erwin Broner.
El Corsario Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
(…)
(…)
Sala d’Arts i Oficis (1941 – 1990)
(1935 – 1936). Situades al Passeig de vara de Rey número 7 (de l’època). Dirigides per Ernst Lagendorf (1), la parella sentimental de la pintora Maria Ferst. Pareix que va ser més aviat una llibreria.
(1) Ernst o Ernest Lagendor. Wikipèdia en alemany.
“Traducció aproximada:
Ernst Langendorf (1907 – 1989) (Ernest Langendorf) Langendorf va ser membre del SPD i va treballar com a editor a Frankfurt / Main en 1931/32. Quan va subratllar a Hitler en 1933 en un article “covardia davant l’enemic en la Primera Guerra Mundial”, va ser demandat amb èxit per ell i més tard atacat per la SA. Ell va emigrar en el mateix any i va anar als EUA via França, Països Baixos i Espanya.
Després de la guerra, Langendorf va tornar a Alemanya com a membre de l’Exèrcit dels Estats Units. De 1945 a 1948, Langendorf va ser oficial de premsa de l’Oficina de Govern Militar de Baviera en Munich. En aquesta funció, va ser responsable de l’adjudicació de les primeres llicències de periòdics i, per tant, de la fundació i reconstrucció del paisatge de premsa del sud d’Alemanya, Com el Süddeutsche Zeitung o el Abendzeitung.
Des de 1953 va ser oficial de premsa en Radi Free Europe en Munich.
Part del seu patrimoni està en l’arxiu de l’Institut d’Història Contemporània de Munich.
Ernst Langendorf va ser el pare de Jean-Jacques Langendorf, un historiador suís”
Casa Ramon. (1932 – 1935) Oberta pels germans Ramon el dia de Nadal de 1932. Estava situada al carrer Riambau, 5 (de l’època). S’anunciava com llibreria, papereria, objectes típics, d’art, etc. – i destacat – exposició de pintures. Hi havia una bona representació de tots els pintors eivissencs, juntament amb la venda d’artesania de l’illa. El desembre de 1933 s’estrenà com galeria d’art amb una exposició dels pintors Back i V. Fioravanti.
Des de 1938 apareix identificada com Llibreria Casa Ramon i pareix que va anar abandonant el negoci de l’art. A principis dels anys quaranta, va ser la seu oficial de la “Peña Goya”, un grup d’eivissencs aficionats a la pintura, del qual va ser secretari el pintor Vicent Ferrer Guasch
1933. Exposició d’A.A. Bucik i Vincenzo Fioravanti a Casa Ramon
Ebusus, Sala d’art. Societat cultural i recreativa Ebusus (1927)
En fase de redacció…
Regates Internacionals de 1930, juntament amb el Casino d’Eivissa, el Club Nàutic d’Eivissa, el Casino Espanya, la Delegació de la Premsa, la Diputació i l’Ajuntament d’Eivissa. A títol particular es va responsabilitzar de l’edició i distribució als visitants d’un fullet amb fotografies i detalls explicatius d’aspectes destacats de l’illa i també de l’organització d’una exposició, amb una visita oficial programada el 23 de juny de 1930 al Saló d’Actes de la seu social, amb obres dels pintors Josep Boned Roig, Antoni Marí Ribas, Ramon Medina Tur, Narcís Puget Viñas, Alícia Serra Fornés, Josep Tarrés Palau, Josep Zornoza Llorente i Josep Zornoza Bernabeu.
Exposició Artistas Noveles de Ibiza el gener de 1932 amb la participació de Josep Boned Roig, Antoni Escandell Juan, Vicent Ferrer Guasch, Emili Garcia Rovira, Lluís Gotarredona, Antoni Molina Gómez, Narcís Puget Riquer, Alícia Serra Fornés, Josep Serra Serra, Josep Serra Sierra i Josep Zornoza Bernabeu
1940 la societat va demanar un préstec i va poder recomençar sense dificultats les seues activitats. Aviat es va acordar la continuació de la celebració de l’exposició de pintura d’artistes eivissencs dins de la programació oficial de les festes patronals d’agost, amb la participació de divuit artistes locals. Aquesta exposició es convertirà en periòdica, de convocatòria anual el mes d’agost i, a partir de 1943, en la seua V convocatòria, passarà a anomenar-se “Salón de Arte”
1941 El juny es va presentar una exposició col·lectiva amb obres de Josep Boned Roig, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Marí Ribas, Narcís Puget Riquer i Joan Ribas Ribas.
1943 n’assolí la presidència Manuel Verdera Ferrer, del mandat del qual hem de destacar fets molt rellevants i transcendentals al món de la cultura d’Eivissa: en primer lloc, el contacte d’Ebusus amb el Cercle de Belles Arts de Palma, que va originar la considerada primera gran exposició d’artistes eivissencs a Palma, amb la presència de tretze artistes a les sales d’aquella societat el desembre de 1943, i va donar lloc a un acord de germanor entre les dues societats; en segon lloc, la col·laboració eivissenca amb l’Ateneu de Maó, encapçalada per una exposició el febrer de 1944 a la qual varen participar els artistes Agudo Clarà, Boned Ribas, Boned Roig, Ferrer Guasch, Marí Ribas, Pomar Juan, Puget Riquer, Puget Viñas, Boned Sorà, Tarrés Palau, Tur de Montis, Vadell Muntaner i Zornoza; en tercer lloc, la presència de l’Escola d’Arts i Oficis a la seu social amb una exposició anual de les obres dels seus millors alumnes a partir de 1944;
A partir dels anys 50 i 60 els “Salones de Arte” varen prendre un caire internacional i comptaren amb un elevat nombre de participació, en aquest sentit destaquen els salons d’art que van de 1957 a 1961, que en certes ocasions arribaren a reunir fins a 67 artistes. A partir de l’any 1966 les exposicions i, en general, l’activitat cultural de la societat va decaure notablement, ja sota la presidència de Josep Zornoza Bernabeu des de 1959.
a també sota el nom d’Ebusus com a societat cultural i recreativa. Aquesta darrera època s’han celebrat a la sala d’exposicions del local social d’Ebusus una exposició retrospectiva del 50 aniversari de l’Institut d’Estudis Eivissencs (1999) i les darreres edicions del supermercat de l’art, amb una participació destacada d’artistes. Art i mel….2016
Ebusus. Societat cultural i recreativa Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Sala d’exposicions de la Salinera. (1924) – Cercle Artístic d’Eivissa – després Casino d’Eivissa
