Verburgh, Mèdard

Referències:

Bibliografia:

Enllaços externs:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Verburgh, Médard (Roulers, Flandes, Bèlgica 1886 — Uccle 1957) ART Pintor. Estudià dibuix a la seua vila natal. L’any 1907 marxà a Brussel·les i es matriculà a l’Acadèmia de Belles Arts, on continuà durant quatre anys mentre treballava com a decorador. Entrà en contacte amb els grups més avantguardistes de Bèlgica i visità París l’any 1910, on va rebre una forta influència dels pintors impressionistes; des d’aleshores omplí la seua pintura de llum i colors vibrants, la qual cosa rompé amb les obres anteriors, molt més acadèmiques. L’any 1913 viatjà per Itàlia, gràcies a una beca del govern belga, i un any més tard entrà a formar part del grup d’Oleffe, que reunia els més destacats membres del fauvisme del país. Exposà a París per primera vegada l’any 1921, quan ja formava part de la Societat d’Artistes Independents. Un any més tard, ja casat, es traslladà a Oostende i la seua paleta s’enfosquí en pintar el mar del Nord. L’any 1929 arribà a Nova York, on va viure durant dos anys i, mentre pintava la gran ciutat i el seu bullici, realitzà treballs de decoració i disseny de jardins. Malgrat que l’obra de Verburgh és molt apreciada i que exposà a diverses galeries, a causa de la crisi econòmica tornà a Europa. A París es retrobà amb el pintor Josep de Creef, al qual havia conegut a Nova York, i viatjà amb ell a Mallorca, des d’on arribà a Eivissa, que fou el seu lloc de residència durant tres anys. En aquell moment la seua pintura tornà als colors lluminosos i vius que, amb pinzellades llargues, retratava els paisatges urbans, amb figures humanes lleument insinuades, de Vila, de la Marina i del passeig de Vara de Rey, on residia. En total queden més de 180 obres, entre olis, dibuixos i aquarel·les fetes a Eivissa, que a més d’una remarcable qualitat artística són un fons documental d’imatges de l’Eivissa dels primers anys trenta del s. XX. Conegué Josep Costa Ferrer “Picarol” i, com que sempre havia tengut interès per l’arquitectura, promogué amb ell la urbanització de Cala d’Or, a Mallorca, amb construccions inspirades en l’arquitectura rural eivissenca. L’ any 1936 marxà a Bèlgica a causa de l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. Tornà a Mallorca uns mesos més tard, amb permís de les autoritats i hi romangué fins a 1948, any en què retornà al seu país definitivament. Al llarg de la seua carrera va fer nombroses exposicions a París, a Bèlgica (sobretot a Brussel·les, a Gant, a Anvers, etc.), als EUA (a Nova York, a Washigton, a San Francisco, entre d’altres), i a Venècia va representar el seu país a la XIX Biennal Intenacional. A Espanya exposà a Mallorca, tot sovent a les Galeries Costa, i a Barcelona, a la Sala Gaspar. Malgrat tots els anys que va residir a Eivissa no hi va exposar mai, ni cap dels seus quadres forma part de cap col·lecció pública insular. [CVR]