Al Haddad Zettas, Hassan

Gravador iraquià.

Referències:

CABOT LLOMPART, J.Ibiza y sus pintores.Pàg. 19. El cita com artistaguardonat a la biennal de 
1964 a l'especialitat de gravat.

Bibliografia:

Enllaços externs:

EEiF. No

Alentorn, Eduard Batiste

(Falset 1856 – Manresa 1920). Escultor català. Va rebre l’encàrrec de fer el monument a Vara de Rey a Eivissa.

Referències:

Eduard Alentorn Wikipedia
Alentorn, Eduard Batiste Eeif

Bibliografia:

Enllaços externs:

Galeria

 

Alemany, Viso

Pintor Valencià.

Referències:

CABOT LLOMPART, J. Ibiza y sus pintores. Pàg. 148. El cita com artista que ha treballat temes 
eivissencs i/o ha exposat a Eivissa.

Bibliografia:

Enllaços externs:

EEiF. No

 

Agudo Clará, Ignacio

(Saragossa 1880 – Eivissa 1966) No arribà a Eivissa fins al 1936, sense pràcticament haver començat la seva carrera pictòrica. Clará, que no ha tingut cap reconeixement públic de rellevància, ocupà una posició d’importància a la pintura eivissenca de principis de segle. Pintor de vocació tardana, havia estudiat música i desenvolupat una important carrera musical a Barcelona, com a compositor i músic, arribà a ser primer violí del gran Teatre del Liceu. Com pintor va estudiar a Barcelona, on va ser deixeble del pare de Picasso, José Ruiz Blasco. Malgrat això, no feu els estudis superiors de Belles Arts fins després de la guerra civil i quan ja s’havia traslladat a Eivissa amb la seva dona, la també pintora Purificació Ortí. Clará va cursar els estudis de Belles Arts a València durant els anys quaranta, i fou professor de dibuix artístic de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Fou professor d’una nòmina important de les noves generacions de pintors eivissencs, entre ells Vicent Calbet, Antoni Pomar i Adrian Rosa. A la seva jubilació la seva plaça va ser ocupada per un altre dels pintors de la nova generació d’eivissencs vinguts de fora, Carloandrés.

La pintura de Clará està influenciada pel romanticisme alemany. Composicions fantàstiques, amb freqüents referències religioses o costumistes. Quasi sempre va pintar a l’oli, malgrat que feu simpàtiques composicions en dibuix que després comercialitzava en carpetes per al turisme incipient. Avui en dia aquestes carpetes han esdevingut autèntiques rareses, donat que els seus compradors solien ser estrangers. De tant en tant apareixen algunes làmines soltes.

Referències:

Bibliografia:

CABOT LLOMPART, J. Ibiza y sus pintores. Pàgs. 35, 66, 67, 70, 77 i 79.

Enllaços externs:

Agudo Clará, Ignacio.  Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.

Agudo Clará, Ignacio (Saragossa 1880 – Eivissa 1966) ARTS Estudià la carrera de Violí i Piano al Conservatori de Música de Barcelona, i arribà a ser primer violí del Teatre de Barcelona els anys 1934-35 i a compondre algunes peces breus. Molt afeccionat també a la literatura, va escriure tretze novel·les, que foren publicades a Alemanya i encara són inèdites a Espanya. El 25 de maig de 1936 es casà amb la pintora Pura Ortí i amb ella i la seua família es traslladà a Eivissa, davant la imminència de la Guerra Civil. Instal·lat a una casa de Dalt Vila, començà a impartir classes de dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis i fou aleshores quan decidí estudiar Belles Arts, cosa que faria a València els anys 40. Un poc més tard decidí obrir la seua casa-estudi de Dalt Vila al públic, circumstància que el portà a demanar la jubilació anticipada a l’Escola d’Arts i Oficis, i a dedicar-se per complet al seu ofici de pintor, al mateix temps que mantendria una tertúlia musical que seria el nucli d’una petita orquestra que interpretava peces a ca seua cada dimecres a la tarda. Com a pintor figuratiu, conreà el paisatge i el retrat, molt influït el primer pel romanticisme alemany. Tècnicament donà una gran importància al dibuix i a la composició, qüestions derivades de la seua fidelitat a la formació acadèmica que havia rebut. Utilitzà sempre l’oli sobre tela o sobre taula o cartó. Afeccionat als formats petits i a la descripció, la seua pintura és plena de detalls, colorit i poliment de les formes. Són curioses les seues composicions fantàstiques on el pintor combina tota una sèrie de visions oníriques amb qüestions religioses, temes històrics o llegendes. [ERS] La seua obra fou exhibida en diverses galeries i museus d’arreu del món. Malgrat que la major part de l’obra de Laureà Barrau té lloc durant la primera meitat d’aquest segle, la seua manera d’entendre l’art es troba més en concordança amb el segle passat que no pas amb l’actual. Les seues arrels artístiques parteixen del realisme i, sobretot, de l’impressionisme. La temàtica de les seues obres té com a finalitat atreure un públic que veia l’art com una alternativa a la vida quotidiana, com un entreteniment. D’aquí la recerca d’anècdotes agradables, retrats, escenes costumistes o paisatges que suggereixen aventures o descans. El tractament de la llum en les seues obres, especialment en el cas dels paisatges, és de tradició impressionista. La barreja de colors no es realitza a la paleta, sinó juxtaposant el color pur en pinzellades desiguals, de tal manera que es desfigura la forma, però es confereix a la visió global més força i autenticitat. La seua producció és molt densa. Fou un artista que pintà gran quantitat de quadres, i per això mateix la seua producció presenta una qualitat diversa així com una gran dispersió. El mes de juny de 1985, el Consell Insular d’Eivissa i Formentera organitzà una exposició antològica del pintor que tengué lloc a la Sala de Cultura de Sa Nostra de la ciutat d’Eivissa. [RRB]

Galeria

 

Abularach, Rodolfo

(Ciutat de Guatemala, 1933) Guardonat a la Biennal d’Eivissa de 1974

Referències:

CABOT LLOMPART, J. Ibiza y sus pintores.Pàg. 22. El cita com artista guatemalenc guardonat a 
la Biennal de 1974.

Bibliografia:

Enllaços externs:

EEiF. No


Abularach, Rodolfo.
(Ciutat de Guatemala, 1933 ) (Wikipèdia).

LATIN ART MUSEUM. FUNDACIÓN UREÑA RIB.

Galeria

Per ampliar la imatge cal fer doble clic al damunt

Abrams, Ross

(? 1920 -Deià, Mallorca 2005) Ex-combatent condecorat a la Segona Guerra Mundial es graduà a la ‘Richmond Professional Institute’s School of Art’. El gener de 1953 va embarcar cap a Europa amb la seva dona, la també pintora nord-americana Mary Tatum, i s’instal·laren a Deià (Mallorca). El 1955 torna als Estats Units, primer tornaren al seu apartament a Manhattan, i el juny de 1956 es trasllada a Richmond on havia acceptat una plaça com a professor de pintura en el ‘Professional Institute’.

El 1962 comença les preparacions per al seu retorn a Mallorca. A la tardor organitza, amb la seva dona, una subhasta de les seves obres. Es van vendre més de cinquanta peces ; i la família, amb una quantitat molt còmoda de doblers al seu compte, torna a Mallorca. Una tornada que resultarà definitiva.

En un primer moment lloga una casa a Deià, per després adquirir i restaurar una antiga casa mallorquina “Can Xescot”. Juntament amb el pintor americà Marc Heine i la seva esposa Mary, Ross obrí una galeria d’art al poble on la seva obra estava en exposició permanent, oberta des de Pasqua fins a octubre. La galeria va tenir gran èxit. Els gravats de Ross i els quadres de la seva dona Mary van tenir gran acceptació entre els sofisticats col·leccionistes que visitaven Deià cada primavera i estiu. Les seves obres també es trobaven a moltes de les cases dels residents de l’illa.

Els gravats de Ross es troben al ‘Library of Congress’ i a la ‘Bibliothèque National’, de París. Mary també va participar en el programa de ‘leasing’ del ‘Virginia Museum’.

(Elaboració pròpia, amb informació recollida de sollernet.com)

Referències:

CABOT LLOMPART, J. Ibiza y sus pintores. Pàg. 201. El cita com artista nordamericà que ha 
treballat a Eivissa. De l'etapa eivissenca encara no en sabem res.

Bibliografia:

Enllaços externs:

EEiF. No

Galeria

Per ampliar la imatge cal fer doble clic al damunt