Carloandrés

BIOGRAFIA

(Sada, A Corunya 1926 – Eivissa, Illes Balears 2018) Carloandrés, valencià de soca-rel malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

Carloandrés gaudeix d’una sòlida formació acadèmica assolida els anys quaranta a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid) i de Sant Carles (València), i també a l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i en la seva feina d’aprenent al taller dels famosos imatgers valencians Rausell i Llorens. És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

Així, en la seva formació, s’arreplega la teoria amb la pràctica escultòrica que tant influirà la seva perspectiva artística. L’artista combina, des de ben jovenet, totes i cadascuna de les expressions de les Belles Arts: l’escultura, el dibuix, el gravat, l’aquarel·la i l’oli sobre llenç i taula.

Per les seves mans discorren indistintament gúbies i argila, tòrculs i pinzells. Els artistes que més influeixen en la seva formació inicial són Vázquez Díaz, Tuset i Benedito, tres dels pintors i professors més reconeguts de l’època.

El seu debut pictòric és a la mítica Sala Mateu de València, l’any 1948, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com Mompó, Sempere, Arcas, Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta o, com diuen d’altres, la vida immòbil. Arran d’aquesta mostra, i de la consideració que en tenen els seus professors a València, obté per concurs oposició la primera pensió individual que concedeix la Caixa d’Estalvis de València (1950-51), gràcies a la qual Carloandrés recorre el país fent un estudi sobre un dels seus pintors més admirats, Zurbarán.

Gràcies a aquesta pensió fa el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on pinta diverses de les obres que ara es conserven al fons de l’Obra Social de Bancaixa. D’aquells anys són uns irrecognoscibles quadres de Carloandrés, de factura clàssica i pintats en ocres, sienes i negres, a la manera d’aquell temps.

L’any 1958, després d’un breu pas per l’Institut Laboral de Lalín (Pontevedra), obté la segona millor puntuació a les oposicions per a les càtedres de Dibuix Artístic de les escoles d’Arts i Oficis. Contra tot pronòstic, tria la plaça de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, vacant a causa de la jubilació del pintor Agudo Clarà. L’arribada a Eivissa copsa profundament l’esperit del pintor que, en menys de dos anys, fa un tomb radical cap a la maduresa pictòrica, cap a un estil colorit i lluminós, ple de matisos, que ja l’acompanya per sempre malgrat els canvis en el tractament de la matèria.

En arribar a Eivissa, s’integra ràpidament com un més al reduït grup dels pintors eivissencs i residents, amb els quals comparteix experiències i exposicions. Malgrat no formar part de cap dels dos grups organitzats de l’època —Grup Puget, format el 1962 per quatre eivissencs, i Ibiza 59, un col·lectiu d’artistes estrangers— la influència de Carloandrés en l’ambient artístic pitiús es fa palesa tant en l’àmbit social com en l’educatiu. Una llista dels deixebles que passen per les seves classes aquells cinquanta anys d’ensenyança seria interminable: pintors, escultors, decoradors i arquitectes. Vicent Calbet, Maria del Carmen Zaragoza, Josep Marí, Pere Guasch, Pilar Villangómez, Francesc Riera Bonet, Toni Cardona, Carles Guasch, Joan Ribas, Moreno, Marc Tur, Anneliese Wit,  i un llarguíssim etcètera, reben formació en el dibuix artístic i tècnic de les seves mans.

A Eivissa coneix també el pintor català Miquel Villà, llavors ocupant habitual —amb la seva esposa Blanca— d’una habitació de la Fonda la Marina. Villà passa llargues temporades a Eivissa des d’abans de la Guerra Civil, i té una estima especial pel paisatge i la llum de l’illa. La seva amistat, que es manté fins a la mort del pintor català, produeix una estimulant relació intel·lectual i artística, que arriba a influenciar l’estil d’ambdós pintors, que intercanvien tècniques i temes.

El marqués de Lozoya, un del grans crítics i estudiosos espanyols de la Història de l’Art del segle XX, li dedica un llarg article al Diario de Ibiza, el 5 d’agost de 1961. Amb motiu de la seva exposició «Homes i paisatges d’Eivissa», el crític afirma: «aún los críticos afiliados a la estética de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandrés, este pintor tan honrado, tan fiel a sí mismo, tan incapaz de farsas y componendas». I segueix: «Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por eso su obra tiene un valor que permanecerá en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos seducidos por lo cantos de sirena de críticos y marchantes, que están convirtiendo el campo de la pintura actual en algo inmensamente monótono y aburrido».

Carloandrés pertany a aquella generació d’artistes de la llum mediterrània que sorgiren reivindicant Sorolla contra els «sorollistes», com diu d’ell el poeta José Hierro, a la crítica que li dedica d’una de les seves exposicions a la Sala Toisón de Madrid, l’ara llunyà 1964.

Durant aquest darrer més de mig segle, ha exposat individualment en més de cinquanta ocasions i ha participat en un gran nombre d’exposicions col·lectives. Al seu moment, és un dels pintors d’Eivissa amb una més continuada presència a l’exterior. A Palma, exposa a les Galeries Danús (del pintor Bússer) el 1962. Posteriorment, ho fa a les Galeries Costa (1965), regentades per Josep Costa, Picarol, al Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968 i 1972), a la Galeria J. Blanes (1973, 1974 i 1975), a Byblos (1978), una altra volta a la Danús (1979, 1980 i 1981), a la Galería Nadal (1983) i a l’Horrach-Moyà (1995). A més de les nombroses exposicions a Eivissa, ha mostrat la seva obra a Sevilla, València, Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Suïssa), etcètera.

Dels premis i reconeixements obtinguts destaquen el Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, la menció honorífica i medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951), la medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Benimar de València (1954) i l’accèssit al concurs per a la decoració de la capella de Las Navas del Marqués; a més participà al concurs de murals per a la basílica de Nostra Senyora d’Arantzazu, exposats al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

Carloandrés ja arriba format, però és a Eivissa on és converteix en mestre. El seu esguard pur transforma la realitat i la torna ànima. El seu suposat realisme no és tal. No pinta els objectes, sinó que vol trobar l’esperit de les coses i l’ànima de les persones. Carloandrés romp el tòpic del blanc eivissenc i pinta una Eivissa colorista, de terres vermelles, de cels blaus i freds o envaïts de sol i calor, de parets rompudes de blau i malva. És un pintor urbà quan juga a transformar les perspectives i els mòduls que li atorga la ciutat. És un pintor poètic quan surt als camps de Vila, al Puig des Molins, i reflecteix com ningú la llum dalt la terra, les cases, els solcs, els pallers, la vida bucòlica al petit paradís. La terra entra físicament al seus quadres i la matèria es recaragola, tot lluitant per alliberar-se del domini imposat per l’artista.

El 1965, conegué Morella, i salvant l’estiu de 1967, que dedicà a pintar a la Pobla de Segur amb el seu amic i pintor Miquel Villà, es desplaçà a la ciutat dels Ports cada any fins a 1978. A Morella troba paral·lelismes amb la composició i temes que tant li agraden d’Eivissa; a més, li aporta unes noves experiències estètiques i vitals. El pintor recorre camins i muntanyes plasmant l’agrest paisatge morellà. Als seus carrers troba una escola de dibuix, de color, de perspectiva, que l’enamora durant anys i anys.

L’artista no es vol encasellar en un localisme còmode per a ell. Igual que no ha volgut tancar-se a Eivissa, arriba un moment en què ha d’optar per dividir el temps i els recursos de què disposa amb altres localitzacions. Vol donar un tomb als seus paisatges i això requereix temes nous. Així, entre 1979 i la seva jubilació el 1991, intercala estades a Jaca i a Castro Urdiales. Dues destinacions ben diferents per exercitar el seu amor al paisatge. Aquests viatges es complementen amb una sèrie de visites als principals museus d’Europa, que li aporten nous punts de vista i nous reptes.

Dels seus viatges i de la seva circumstància vital, surten nous treballs, aquesta vegada amb domini del treball d’estudi. Noves reinterpretacions de les natures immòbils i retrats. El paisatge ara cedeix espai, tot i que no desapareix mai de la seva obra. Ara Carloandrés practica una pintura menys matèrica, amb una pinzellada domesticada pel coneixement i l’experiència. Composicions d’un realisme amb esperit, allunyat del mecanicisme materialista de l’hiperrealisme. Una pintura de pinzellada curta i precisa que cobreix el llenç a poc a poc sense fer-se evident.

L’any 2018 mor sobtadament a Eivissa, quan es preparava per recollir la Menció Especial de la Ciutat d’Eivissa, atorgada aquest mateix any, i a punt d’inaugurar sengles exposicions a la Sala del Refectori de l’Ajuntament Vell de Vila i a Es Polvorí. Les exposicions havien estat organitzades per l’Ajuntament d’Eivissa amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i l’Institut d’Estudis Baleàrics. La menció honorífica va ser lliurada a la seva família el dia 2 d’agost, en el curs d’un Ple de l’Ajuntament, i aprovada per unanimitat. Les exposicions s’inauguraren dia 3 d’agost, dues setmanes després del seu traspàs, amb la presència de l’Alcalde de Vila, el regidor de Cultura, el primer Tinent de Batle, la Consellera de Cultura i nombrós públic participant.

Cronologia

1926. De família valenciana, neix a Sada (A Corunya), on estava destinat son pare. És el tercer fill d’Alfons López Vidal natural de València, caporal de carrabiners i músic militar, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial però també d’orígens valencians.

1929. Es trasllada a viure a l’Escorial (Madrid), seu del Col·legi de Carrabiners, on son pare havia estat destinat en qualitat de músic de la banda. Inici dels estudis primaris.

1933. Un nous ascens de son pare al grau de sergent, du la família a viure a la província d’Almeria. Durant uns mesos al Pozo del Esparto i després a la platja de Jaraco.

1934. Son pare opta a una plaça al Grau de Gandia, tot buscant la proximitat amb València. Allí el nin viu els horrors de l’inici de la Guerra Civil (1936) i les dissensions a la rereguarda republicana. Presencia l’assassinat d’un carrabiner de la República company de son pare, fet que el traumatitza profundament.

1937-1940. Després dels successos de Gandia, son pare és destinat a València, on roman durant tota la Guerra Civil. Viu els bombardejos i els horrors de la guerra. Criden la seva atenció els cartells i murals de la propaganda republicana, que tanta i tan bona presència tingueren a València. Adquireix la seva primera caixa de pintures a la mítica botiga de Lluís Viguer, del qual era veïnat i amb el qual, amb el temps, es fan bons amics. Estudis de secundària a l’Institut Lluís Vives, de València, que compatibilitza amb l’assistència nocturna a Arts i Oficis. Treballa d’aprenent als tallers dels escultors i imatgers Rausell i Llorens de València, on aprèn l’ofici. En finalitzar la guerra, son pare és sotmès a expedient informatiu, amb la conseqüent rebaixa de sou; és destinat a Roses (Girona).

1941-1943. No podent estudiar a València, es trasllada a Madrid, on viuen els seus oncles materns, amb una carta de recomanació de Rausell i Llorens per a un imatger madrileny. Prompte s’adona que la feina i els estudis són incompatibles, i abandona la feina del taller escultòric del qual, per altra banda, no cobrava. Inici dels estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi d’escultura Molina Higueras, que, dotat amb una beca, li permet continuar els estudis.

1943-1946. Son pare abandona el servei i la família es trasllada, de forma definitiva, a València. Això permet que traslladi el seu expedient a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles, de València, a finals del segon curs de carrera, en què ja havia optat per l’especialitat de pintura (1943). Finalitza els seus estudis a l’Escola de Sant Carles de València, on obté el Premi Juan de Ribera, València (1946).

1947-1948. Compleix els primers períodes del servei militar a les Milícies Universitàries, començant al campament de La Granja, on es gradua com a sergent. (estiu de 1947). Fa la seva primera exposició individual a València a la prestigiosa Sala Mateu (5 al 17 de juny de 1948), on també exposen altres companys d’estudis, com Eusebi Sempere. Aquell mateix estiu fa el segon període de pràctiques al campament de la milícia Universitària de Ronda, on obté el despatx d’alferes de Milícies Universitàries.

1949. Destinat al Batalló d’Enginyers de Sevilla. Durant aquest període es dedica a pintar un quadre per a l’Hospital Militar de Sevilla, amb una al·legoria de la Sanitat Militar, un parell de retrats i una còpia del quadre de Murillo de Sant Ferran de la catedral de Sevilla. Es desplaça, amb un permís verbal, a València per concórrer a l’oposició per a la primera pensió de la Caixa d’Estalvis de València, que guanya. Exposició a Sevilla a la Galería de Arte (11 al 25 de maig de 1949)

1950-1951. Havent guanyat el concurs oposició per a la pensió de la Caixa d’Estalvis de València, viatja per Espanya pintant i fent un estudi sobre Zurbarán. Menció d’honor a la primera Biennal del Regne de València (1951). Visita per primera vegada les illes Balears (Palma), on pinta alguns dels quadres que actualment es conserven al fons pictòric de Bancaixa a València.

1952. Contreu matrimoni a València amb Conxita Seguí Alabau.

1953. Medalla d’argent de l’Exposició Homenaje a Joaquín Sorolla a la Sala de Exposiciones de Benimar, València.

1954. Neix a València la seva primera filla, Conxa López Seguí. Ocupa la plaça de professor de Dibuix a l’Institut Laboral d’Ensenyança Mitjana de Lalín (Pontevedra).

1956. Segon premi del concurs dels murals del castell de Las Navas del Marqués. Madrid. Neix a València la seva segona filla, Margarita López Seguí.

1958. Exposició al Casino de Lalín (15 al 30 de juny de 1958). A Lalín fa les primeres classes particulars de dibuix al futur pintor Alfonso Sucasas. Guanya les oposicions a la càtedra de Dibuix Artístic de les Escoles d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Tria la plaça d’Eivissa, atret per la fama de centre de reunió de pintors i artistes.

1958. Arriba per primera vegada a Eivissa (24 de juliol), per prendre possessió de la càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. S’estableix amb la seva dona i les dues filles en una casa de sa Carrossa, veïnat d’Isidor Macabich, amb qui fa una gran amistat. Exposició a la Sala Prat de València (15 al 31 de desembre de 1958).

1959. Trasllada el seu domicili al desaparegut edifici del carrer d’Ignasi Wallis, 1 (Eivissa). Estableix amistat amb el pintor català Miquel Villà. Primera exposició a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (6 al 22 d’agost de 1959). Fa la talla de la Mare de Déu del Vedrà (una Mare de Déu del Carme), que s’entronitza a la cova del Beat Pare Palau (Es Vedrà) el dia 20 de setembre. Exposició a Lavaux (Suïssa). Saint Saphorin. Chambre haute de l’Auberge de l’Onde (15 de desembre al 10 de gener de 1960).

1960. Exposició a Eivissa a la Galeria Tanit (23 de juliol al 6 d’agost). Exposició a Neuchâtel (Suïssa) a L’Ancienne Imprimerie du Banneret (6 d’agost al 31 de desembre de 1960).

1961. Neix a Eivissa el seu tercer fill, Andreu Carles López Seguí (gener). Es trasllada a viure a la casa de l’avinguda d’Espanya, 54 (Eivissa), que llavors era l’eixample de la ciutat. Exposició a la sala de la Caixa de Pensions (24 de juliol al 3 d’agost). Comença a fer classes d’Història de l’Art al Col·legi Seminari. Participa en el concurs per a la decoració de l’absis de la basílica d’Arantzazu, en què és seleccionat. El seu projecte s’exposa, amb els altres participants, entre els quals es troba una bona part de l’avantguarda espanyola de l’època, al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

1962. Exposa a Vevey (Suïssa) a la Galerie Arts et Lettres (17 de febrer al 4 de març). Exposició a la sala de la Caixa de Pensions d’Eivissa (26 de juliol al 4 d’agost de 1962). Exposició a les Galeries Danús de Palma (15 al 30 de novembre de 1962).

1963. Exposa a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (20 de juliol al 4 d’Agost). Comença a fer classes de dibuix al Col·legi de la Consolació d’Eivissa.

1964. Exposició a Madrid a la Sala Toisón (22 de febrer al 4 de març). El poeta i crític d’art José Hierro li dedica un crítica extensa i laudatòria a la premsa madrilenya. Exposa a Saragossa, a la galeria Albiac (28 de març al 30 d’abril). Exposa a Eivissa, a la sala de la Caixa de Pensions (11 al 21 de juliol).

1965. Exposició a Palma a les Galeries Costa (13 al 26 de febrer). Exposició a Eivissa a la sala de la Caixa de Pensions (11 al 21 de juliol).

1966. Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (21 de maig al 2 de juny). Exposa per primera vegada paisatges de Morella amb quadres d’Eivissa.

1967. Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (10 al 23 de juny). Viatja a la Pobla de Segur (Lleida) convidat pel seu amic el pintor Miquel Villà i Bassols per pintar junts durant tres mesos.

1968. Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (23 de novembre al 6 de desembre). Exposició a Eivissa, a la Sala d’Art Ebusus. Lloga una casa a Morella, on durant deu anys seguits es desplaça cada any durant l’estiu per pintar-hi.

1971. Exposició a Eivissa, a la Sala Xarc (2 al 15 d’octubre).

1972. Exposició a Madrid, a la Sala Grifé & Escoda (17 al 22 d’abril). Exposició a Palma, a la sala del Cercle de Belles Arts (3 al 17 de juny).

1973. Exposició a Palma a la Galeria J. Blanes (13 de desembre al 9 de gener del 1974).

1974. Exposició a Palma, a la Galeria J. Blanes. Abril

1975. Exposició a Palma, a la Galería J. Blanes.

1978. Exposició a Palma, a la Galeria Byblos (2 al 17 de febrer).

1979. Exposició a Palma, a la Galeria Danús (1 al 15 de febrer). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (18 al 28 de setembre).

1980. Exposició a Palma, a la Galeria Danús (febrer). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (21 al 30 de setembre).

1981-1983. És nomenat director de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. Exposició a Palma, a la Galeria Danús (5 al 19 de febrer 1981). Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (del 15 al 30 de setembre de 1982). Exposició a Palma, a la Galería Nadal (3 al 15 d’octubre de 1983).

1985. Deixa les classes de dibuix del Col·legi Seminari i del Col·legi de la Consolació d’Eivissa.

1987. Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (15 al 25 de setembre).

1990. Exposició a Eivissa, a la sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (26 de novembre a l’11 de desembre).

1991. Es jubila de professor de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.

1995. Exposició a Palma, a la Galeria Horrach Moyà (14 al 27 de febrer).

1997. Exposició a Eivissa, a la sala Alhadros Centre Cultural (15 d’octubre al 31 d’octubre).

1999. Participa en el disseny de diferents mata-segells especials de Correus, a l’edició d’un document filatèlic de record i al disseny del fulletó bloc commemoratiu de l’Exposició Nacional FILATEM a la Llotja de Palma, i en la medalla encunyada per la RFMT per a l’exposició.

2006. Exposició a Eivissa, a la sala del Club Diario de Ibiza.

2007. Medalla d’or del Grup Filatèlic de Palma, en agraïment pels seus treballs postals. També participa al disseny dels elements postals de la EXFILNA 2007, al Centre Cultural de la Misericòrdia, a Palma.

2011. Exposició Antològica, «La llum d’Eivissa» al Centre Cultural s’Alamera del Consell d’Eivissa (novembre, desembre).

2017. Protagonitza un capítol d’Aiguallums la sèrie de Filmòtica sobre el procés creatiu, amb el cineasta eivissenc Enrique Villalonga. Un dels seus quadres apareix a la portada del número 61 de la revista Eivissa, de l’Institut d’Estudis Eivissencs. Inaugura, a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, l’exposició retrospectiva monogràfica “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”; amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes i de l’Institut d’Estudis Baleàrics. La inauguració compta amb l’assistència del President de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, la consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, i la regidora de Cultura, Rocio Querol. L’exposició roman oberta tot l’agost, amb motiu de les Festes de l’Anunci, i a la cloenda -el setembre – es fa la preestrena del capítol d’Aiguallums dedicat a l’artista per Filmòtica, i dirigit per Enric Villalonga.

2018. L’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1967” itinera a la Fundació Cultural Coll Bardolet (Valldemossa – Mallorca, Illes Balears) on roman exposada del 17 de febrer al 15 d’abril. L’exposició és inaugurada amb la presència de la Consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, el president de la Fundació, les autoritats municipals de Valldemossa, el Director General de Turisme del Govern Balear, Antoni Sansó, la directora de la Fundació, Amanda Corral, i una nodrida representació del món cultural mallorquí.

2018. L’Ajuntament d’Eivissa li concedeix la Menció Honorífica Especial 2018. La Menció serà recollida per la seva familia dies després del traspàs.

2018. Mor a Eivissa el dia 18 de juliol, i és enterrat al cementeri nou de Vila el dia 20. El dia 3 d’agost s’inauguren les dues exposicions, que sota títol genèric de “Carloandrés. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” havia organitzat l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018

Premis Destacats

Premio Molina – Higueras – Pascual de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando. Madrid (1942)

Premi “Juan de Ribera” de Pintura. València (1946)

Pensió de la Caixa d’Estalvis de València. València (1949 – 1951)

Menció Honorífica de Pintura de la 1ª Bienal Hispanoamericana de Arte del Reino de València. València (1951)

Medalla de Plata de l’Exposició Homenatge a Sorolla. València (1953)

Segon premi del concurs de murals de l’església del Castell de les Navas del Marquès. Àvila (1956)

Medalla d’Or del Grup Filatèlic i del Col·leccionisme de Palma. Palma (2007)

Menció Honorífica Especial de la Ciutat d’Eivissa 2018

Carloandrés, visita la pàgina web de l’artista

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1948. València. Sala Mateu. Del 5 al 17 de juny

1949. Sevilla. Galería de Arte. De l’11 al 25 de maig

1958. Lalín (Pontevedra) Casino de Lalín. Del 15 al 30 de juny

1958. València. Sala Prat.  Del 15 al 31 de desembre

1959. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 6 al 22 d’agost

1959. Lavaux (Suïssa). Saint Saphorin. Chambre haute de l’Auberge de l’Onde. Amb Antoni Pomar. Del 15 de desembre al 10 de gener

1960. Eivissa. Galeria Tanit.  23 de juliol al 6 d’agost

1960. “Hoteles Florida y San Antonio” Agost

1960. Neuchâtel (Suïssa). L’ancienne imprimerie du Banneret. del 6 d’agost al 31 de desembre de 1960. Amb Antoni Pomar

1961. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 24 de juliol al 3 d’agost

1962. Vevey (Suïssa). Galerie Arts et Lettres. 17 de febrer al 4 de març

1962. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 26 de juliol al 4 d’agost

1962. Palma. Galeries Danús. Del 15 al 30 de novembre

1963. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 20 de juliol al 4 d’Agost

1964. Madrid. Sala Toisón. Del 22 de febrer al 4 de març

1964. Saragossa. Albiac. del 28 de març al 30 d’abril

1964. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 11 al 21 de juliol

1965. Palma. Galeries Costa. Del 13 al 26 de febrer

1965. Eivissa. Sala de La Caixa de Pensions. Del 11 al 21 de juliol

1966. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 21 de maig al 2 de juny

1967. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 10 al 23 de juny

1968. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 23 de novembre al 6 de desembre

1968. Eivissa. Sala d’art d’Ebusus

1971. Eivissa. Sala Xarc. 2 al 15 d’octubre

1972. Madrid. Grifé & Escoda. Del 17 al 29 d’abril

1972. Palma. Círculo de Bellas Artes. Del 3 al 17 de juny

1973. Palma. Galeria J. Blanes. Del 13 de desembre al 9 de gener del 1974

1974. Palma. Galeria J. Blanes. Abril

1975. Palma. Galería J. Blanes

1978. Palma. Galeria Byblos. Del 2 al 17 de febrer

1979. Palma. Galeria Danús. Del 1 al 15 de febrer

1979. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 18 al 28 de setembre

1980. Palma. Galeria Danús. De febrer a

1980. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 21 al 30 de setembre

1981. Palma. Galeria Danús. Del 5 al 19 de febrer

1982. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 15 al 30? de setembre

1983. Palma. Galería Nadal. Del 3 al 15 d’octubre

1987. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 15 al 25 de setembre

1990. Eivissa. Sala de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. Del 26 de novembre al 11 de desembre

1995. Palma. Galeria Horrach Moyà. Del 14 al 27 de febrero

1997. Eivissa. Alhadros Centre Cultural. Del 15 d’octubre al 31 d’octubre

2006. Eivissa. Club Diario de Ibiza.

2011. Eivissa. Exposició Antològica “La llum d’Eivissa. Carloandrés 1946 – 2011” al Centre Cultural S’Alamera del Consell d’Eivissa. Amb el patrocini del Consell d’Eivissa.

2017. Morella. Exposició Retrospectiva. “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978” Sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, del 5 d’agost al 10 de setembre. Amb el patrocini de l’Ajuntament de Morella, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Conselleria de Cultura, Particpació i Esports del Govern de les Illes Balears, i la Fundació Baleària.

2018. Exposició retrospectiva “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978” Fundació Coll Bardolet. Valldemossa (Mallorca) Amb el patrocini de l’Ajuntament de Valldemossa, l’Institut d’Estudis Baleàrics, la Conselleria de Cultura, Particpació i Esports del Govern de les Illes Balears, i la Fundació Baleària.

2018. “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” Amb el patrocini de l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018, de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària. Sala Es Polvorí, del 3 al 30 d’agost. Eivissa

2018. “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” Amb el patrocini de l’Ajuntament de la Ciutat amb motiu de les Festes de la Terra 2018, de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària. Sala de l’Antic Refectori de l’Ajuntament d’Eivissa, del 3 al 30 d’agost. Eivissa

2019. València. Octubre Centre de Cultura Contemporània. València. del 4 al 27 d’abril. Organitzafa per la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i Acció Cultural del País Valencià. Amb el suport de l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa, l’Ajuntament de Morella, i la Fundació Baleària.

EXPOSICIONS COL·LECTIVES

A més  a més, de nombroses exposicions celebrades a Eivissa, ha exposat a València, Alacant, Sevilla, Saragossa, Salamanca, Lalín (Pontevedra) Morella (Castelló), Palma, Navas del Marqués (Avila) Madrid , a Neuchatel  i  Lavaux (Suïssa) i a Buenos Aires.

Ha participat a diverses Exposicions Nacionals de Belles Arts, Fires d’Art i Subhastes.

  • 1951. “I Exposición Colectiva de Arte” sala “Artesanía Española” València
  • 1951. “Primera Exposición Bienal de Arte del Reino de Valencia” Medalla i menció honorífica. València
  • 1953. “Segunda Bienal de Arte del Reino de Valencia” Ateneu Mercantil. València
  • 1955. “Exposición Vicentina”. València
  • 1956. “VII Exposición de artistas” Casino de Salamanca. Salamanca
  • 1956. “Exposición de Bocetos presentados al Concurso para la decoración de la Capilla del castillo de las Navas del Marqués” del 20 al 28 de junio. Círculo Cultural Medina. Tercer premio. Navas del Marqués (Avila)
  • ‘. Col·lectiva Galeria Tanit…………. Eivissa
  • 1957. “VIII salón de Arte del Casino de Salamanca”. Salamanca
  • 1959. Chambre Haute de l’Auberge de l’Onde à Saint-Saphorin, Lavaux (Suïssa) Amb Antoni Pomar
  • 1960. Ancienne Imprimerie du Banneret. Neuchâtel (Suïssa) “Carloandrés et Antonio Pomar.  Les poètes d’Ibiza, l’Ile Blanche des Baléares” Del 6 al 31 de desembre.

  • 1962. Galerie Arts et Lettres. Vevey. Antonio Pomar et Carloandrés. Peintres d’Ibiza, l’Ile blanche des Baléares. 17 de febrer al 4 de març
  • 1963. Les Peintres d’Ibiza. Antonio Marí – Carloandrés – Ferrer Guasch – Vicente Calbet – Antonio Pomar. Salle “A la Comète”. Del 14 de desembre al 6 de gener. (Suïssa)
  • 1964. “Pintores Ibicencos” El Corsario. Adrián Rosa, Carloandrés, Ferrer Guasch, J. Orvay, Mari Carmén Zaragozá,  Marí Ribas, Pomar, Pilar Villangómez, R. Tur Costa, Sans, V. Calbet. Del 21 de junio al 3 de julio. Eivissa
  • 1964. Galería Tanit. Carloandrés, Pomar, Calbet, Stephan. Del 9 al 18 d’octubre. Eivissa
  • 1964. XXIII Salón de Otoño. Palma
  • 1965. XXIV Salón de Otoño. Palma
  • 1971. Exposición Nacional de Arte Contemporáneo.
  • 1971. Galería Xarc. Octubre. Calbet, Carloandrés, Ferrer Guasch, A. Marí, J. Marí, Pomar, F. Riera, etc. Eivissa
  • 1972. Eivissa. Col·lectiva Xarc. 11 d’octubre a  . Amb Antoni Pomar, Riera Bonet i Tony Ribas. Palma
  • 1973. Ibizart 73.
  • 1974. 25 aniversari de la Caja de Ahorros Provincial de Málaga. Del 22 al 30 de juny. Málaga
  • 1978. Byblos. Exposició Col·lectiva “Mini-Cuadros” Del 20 de desembre al 15 de gener. Palma
  • 1981. Saló de Primavera. Arteivissa. MACE. Abril. Eivissa
  • 1982. IV Saló de Primavera. Arteivissa. MACE. Del 7 de maig al 7 de juny. Eivissa
  • 19??. Art i Marcs. Del 10 de desembre al 6 de gener. Eivissa
  • 1983. Exposició amb motiu de la Inauguració de l’Oficina de la “Caja Postal de Ahorros” Eivissa. Antonio Prats, Antonio Pomar, Vicente Calbet, Francisco Riera, Bartolomé Gracía, Carloandrés, Joan Ribas, Lorenzo Bofill, Vicente Ferrer, J. Orvay, José Marí, Paco Torres, Adrian Rosa, Felix Costa
  • 1984. V Saló de Primavera. Arteivissa. MACE. Del 7 de maig al 7 de juny. Eivissa

expo92

CITES BIBLIOGRÀFIQUES

MINISTERIO DE EDUCACIÓN NACIONAL. Concurso para la Basílica de Nuestra Señora de Aránzazu. Sala de exposiciones de la dirección General de Bellas Artes. Catálogo número XLIII. Marzo 1962. España. Madrid (1962) Ediciones de la Dirección General de Bellas Artes

VARIS AUTORS. Diccionario Biográfico Español Contemporáneo, Madrid: Círculo de Amigos de la Historia, 1970

Citat a la veu:

LOPEZ DEL REY, Carlo Andrés. Pintor. Profesor de Dibujo. Carlo Andrés López del Rey nació en Sada (La Coruña) el 11 de julio de 1926.

Cursó sus primeros estudios en El Escorial (Madrid), continuándolos el el Instituto Luís Vives de Valencia. Sus estudios artísticos los siguió en la Escuela de Artes y Oficios de Valencia, en la de San Fernando de Madrid (1941 – 1943) y en la de San Carlos de Valencia (1943 – 1946), donde obtuvo el título de Profesor de Dibujo.

De 1949 a 1951 viaja por España, becado por la Caja de Ahorros de Valencia, para hacer un estudio sobre Zurbarán, y, desde 1958, es profesor de Término de Dibujo artístico en la Escuela de Artes Aplicadas de Ibiza.

Ha realizado numerosas exposiciones individuales, en España y en el extranjero, obteniendo, entre otros, el Premio Molina Higueras (Madrid), una mención en la Primera Bienal Hispanoamericana, la Segunda Medalla Sorolla, etc.

Está casado con Dª Concepción Seguí Alabau y tiene tres hijos”.

Goya. Revista de Arte. 103 – 108. 1971. Pàg. 407. CARLOANDRES El pintor Carloandrés ha realizado una exposición de paisajes en los cuales nos da la visión de una realidad española expresada con la técnica y colores más congruentes con los modelos. Casi diríamos que hay un paralelismo entre su estado de espíritu y el paisaje recogido en sus lienzos. Lo mismo las visiones digamos arquitectónicas de los pueblos que el paisaje abierto, están tratados con fulgor y expresividad, con un toque austero y matizado con golpes de …

CHAVARRI, R. 1973La pintura española actual. Madrid, España. Ibérico Europea de Ediciones S.A.

Citat a la pàgina 162. LÓPEZ DEL REY, CARLOS ANDRÉS

V. EL PAISAJE FIGURATIVO

[…]

“Dos paisajistas, uno gallego y otro andaluz, sin coincidencia en sus distintas experiencias y trayectorias y ceñidos cada uno a la interpretación de una realidad natural, cardinalmente diferente, convergen en una manera muy semejante de entonar plásticamente su exaltación del paisaje, son el sevillano Antonio Carmona y el gallego Carlos Andrés López del Rey (Sada, La Coruña, 1926)

EL PAÍS, Noticies sobre Raúl Chavarri

CABOT LLOMPART, J. (1979), Ibiza y sus Pintores. Palma. España. Edición del autor. Pàgs. 7, 72, 73, 83

SABATER, G, (1981), La pintura contemporánea en Mallorca, Palma, España, Ediciones Cort. Del impresionismo a nuestros días. Citat a Tom I. Cap. XIII. La nueva figuración. 1. Lo formalista. Pàg. 179. Il·lustració, 52

“Carlos Andrés López del Rey, “Carloandrés” (Sada – Coruña, 1926), el pintor gallego con residencia en Ibiza, ha sabido penetrar el secreto de la isla hermana y trasladarla a la tela. El paisaje de Ibiza, como el de Mallorca, es un paisaje difícil. En Ibiza hay mucha luz, luz a raudales. Y por si esto no bastare, la misma blancura de los edificios aumenta, si cabe, la fuerza de esta luz que llega, en algunos momentos, a ser cegadora. Ello hace difícil la plasmación de este paisaje. “Carloandrés” consigue plenamente su objetivo. Los retratos muy expresivos y los paisajes muy en su ambiente. Cabe destacar, dentro de su obra conjunta, la presencia de una materia plástica que tiene fuerza y valor por si misma. Si “Carloandrés” nos ha dado la visión la visión del paisaje ibicenco, J. Roberto Torrent (Ciudadela, 1904), nos ha ofrecido la más exacta y precisa visión del paisaje de su querida Menorca.”

RÀFOLS, J.F. Diccionario de Artistas Contemporáneos de Cataluña y Baleares. Barcelona. 1987. Editorial Rafols. Tom 2. F – Ma. Página 308

LOPEZ DEL REY, Carlos Andrés.  Pintor nacido en Sada (Coruña) en 1926. Cursó estudios en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando (Madrid) y en la San Carlos (Valencia). Los artistas que más influyeron en su formación artística fueron Vázquez Díaz, Benedito, Villá y Morandi. Catedrático de la Escuela de Artes Aplicadas de Eivissa, donde residió desde 1958, su pintura, tanto en los paisajes como en los retratos, se encuadra dentro del realismo.

Su primera exposición individual se celebró en Valencia en 1948. En Palma, expuso en Galerías Danús en 1962. Posteriormente,  lo hizo en las Galerías Costa (1965), en el Círculo de Bellas Artes (1966-67-68 y 1972), en la Galería J. Blanes (1973-74 y 75), en Byblos (1978), en Danús (1979-80 y 81) y en la Galería Nadal (1983). Además de numerosas exposiciones celebradas en Eivissa, ha expuesto en Sevilla, Valencia, Zaragoza, Madrid , y en Neuchatel  y  Lavaux (Suiza). Entre los premios obtenidos destacan el Molina Higueras de la Real Academia de San Fernando y el Diploma de Mérito de la misma Academia. Firma: “Carloandrés”

MONFORTE GARCÍA, I. Arantzazu, arquitectura para una vanguardia. Donostia-San Sebastián. Diputación Foral de Gipuzkoa. Departamento de Arquitectura y urbanismo. 1994. Li dedica les pàgines 178 i 179

sala_mateu_expo

BLASCO CARRASCOSA, J.A; AGUILERA CERNI, V.; VILLAVIEJA, C.; BONET, J.M; DE LA CALLE, R.; PRATS RIVELLES, R.; RAMÍERZ, P.; MUÑOZ IBAÑEZ, M. Desde Sala Mateu. Homenaje a José Mateu. (Catàleg de l’exposició homenatge a José Mateu)  Ediciones Cimal Arte Internacional. Generalitat valenciana 1998. Pàg. 135:

PROGRAMA DE LA SALA MATEU, 1941 – 1972

Carlos Villavieja Llorente

TEMPORADA 1947 – 1948

EXPOSICIÓN CARLOANDRÉS.

Del 5 al 17 de junio.

HEMEROGRAFÍA:

CH. “En la Sala Mateu, Carloandrés”, Las Provincias, núm. 33298, Valencia 8 de junio de 1948, pág. 7

F.G. “Exposición Carloandrés en la Sala Mateu”, Levante, núm. 2827, Valencia, 13 de junio de 1948, pág. 3

(*) Nota de la web. En aquesta relació falta la cita del diari “Jornada”, on apareix la crítica de J. Ombuena corresponent a l’exposició de Sala Mateu.

enciclopedia-d-eivissa-i-formentera

VARIS AUTORS. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Deu volums. (Eivissa) 1989 – 2006. Consell Insular d’Eivissa

Veus que el citen:

Club de los Muchachos SOC Societat per a la infància i la joventut creada els primer anys de la dècada dels seixanta per mossèn Bartomeu Rosselló Colomar i mossèn Jaume Morey Rabassa. Ocupava un local al carrer Joan d’Àustria, local que era presidit per una pintura mural de la Mare de Déu, obra del pintor Carlos López del Rey “Carloandrés” […]

Volum, III. Cascap- Cubell. Primera edició. 1999.

El Corsario, galeriaART Galeria d’art situada a l’hotel El Corsario, en una casa senyorial del segle XVII de Dalt Vila coneguda com cas Corsari Vell, ubicada entre els carrers de Ponent i de Santa Maria. La galeria va ser inaugurada el 17 d’abril de 1954, amb una exposició de Laureà Barrau, Erwin Broner, Wilson i Narcís Puget, entre d’altres. A partir d’aleshores va tenir un paper molt destacat al món intel·lectual i artístic de l’Eivissa dels anys cinquanta i seixanta, sobretot per la confluència de destacades personalitats foranes i locals. […] A més a més, també vinculat a aquesta galeria va sorgir el Grup Ibiza 59, que va comptar des d’un primer moment amb el mateix Emil Schillinger, Erwin Broner, Erwin Bechtold, Hans Laabs i Bob Munford, als quals aviat s’afegiren Haubensak, Katja Meirowsky, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Bertil Sjöberg i Thompson. Els artistes locals tengueren també el seu lloc a les sales de la galeria, com ho demostra l’exposició “Pintores Ibicencos” que va tenir lloc del 21 de juny al 3 de juliol de 1964 i que va comptar amb la presència d’Antoni Prats, Adrián Rosa, Carloandrés, Vicent Ferrer Guasch, Joan Orvay, M. Carmen Zaragoza, Antoni Marí Ribas, Antoni Pomar, Pilar Villangómez, Rafel Tur Costa, Joan Sans i Vicent Calbet. D’ençà que Ana von Osterburg va adquirir la casa el 1950, El Corsario es va convertir també en un establiment hoteler, […] Amb el canvi de propietat l’any 1999, l’actual hotel i restaurant-galeria El Corsario va obrir de nou les portes amb accés pel carrer de Ponent número 5 i va reprendre la seua agenda d’exposicions. [STP]

Escola d’Art d’Eivissa ENSENY  […]  el càrrec de director ha estat ocupat per Carlos Andrés López del Rey (1981 – 1983) […] [NGF]

Volum V. Eivissa – Fibló. Primera Edició. 2001.

López del Rey, Carloandrés (Sada, la Corunya 1926) ART  Pintor i professor de dibuix. Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a la les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid) i de Sant Carles (València). Entre 1942 i 1961 va rebre nombrosos premis, mencions i accèssits a diferents concursos nacionals. Entre 1961 i 1991 (1) va fer classes de dibuix artístic  (2 ) a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa (Escola d’Art d’Eivissa), centre del qual fou director l’any 1981 (3). Com a pintor, mostra un gran interès pel paisatge illenc, tant per les vistes del port d’Eivissa com per les construccions rurals i la gent de la pagesia (4) . Igualment destaquen en la seua temàtica les naturaleses mortes de textures molt clàssiques. Ha exposat a Eivissa, Palma, València, Madrid, Suïssa, etc. [CVR ]
Volum VIII. Llenya-Mutual. Primera Edició 2004. Pàgina 55

Fe de errades:

(1) Carloandres va començar a donar classes l’any 1958. Va arribar a Eivissa el 24 de juliol de 1958. El seu primer curs serà el 58/59.

(2) Fou titular per oposició de la Càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola. També va donar classes d’Història de l’Art i als Col·legis de la Consolació i des Seminari.

(3) Va a tornar a ser director durant un breu espai de temps abans de la seva jubilació.

(4) Mai ha estat especialment interessat per aquest tema. Si que destaca com retratista dels personatges de l’Eivissa de mitjans el segle XX.

Morey Rabassa, Jaume (s’Arenal de Llucmajor, Mallorca 1926 – Palma 1992) SOC Sacerdot […] ; l’excursió as Vedrà per l’entronització d’una imatge de la Verge (escultura de Carloandrés) a la cova del Pare Palau […] el vint de setembre de 1959

Volum VIII. Llenya-Mutual. Primera Edició 2004.

Riera Bonet, Francesc (Eivissa 1942) ART Pintor i professor. A partir de l´any 1955 va començar els seus estudis de dibuix artístic a l´Escola d´Arts i Oficis d´Eivissa, on fou alumne d´Ignacio Agudo Clará, Carloandrés i Antoni Pomar.

GONZÁLEZ LÓPEZ, M. Á. 2004. Ferrer Guasch. Edita Vicente Ferrer Guasch. Citat a la pàgina 184:

“A finales de los años cincuenta se forma el “Grupo Ibiza-59” , con Erwin Bechtold, Erwin Broner, Hans Laabs, Katya Meirowsky, Bob Mumford, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Sansegundo, Haubensacck, Thompson, Bertil Sjjöberg y Heinz Trökes. Con Emilio Schillinger se inaugura la galería El Corsario, pionera del arte abstracto en España con sus “Salones Internacionales de Arte”. En 1962, se crea entre los pintores ibicencos el “Grupo Puget” , formado por Ferrer Guasch, Toni Pomar, Vicente Calbet y Marí Ribas “Portmany”, pero la galería de pintores autóctonos incluye a muchos otros como Adrian Rosa, Agudo Clará, Narciso Puget Riquer, J.A. Zornoza, Tur de Montis, Tur Costa, Gabrielet, Carloandrés, Joan Orvay, Carmen Zaragoza (*), Pilar Villangómez, etc. Se abre la Bienal Internacional de Arte Universitario en el que después encuentra asiento “Ibizagrafic” y a partir de las Bienales se crea el Museo de Arte Contemporáneo. La vida de las galerías de arte es también muy activa. Además deEl Corsario, juegan un papel relevante las galerías de Ivan Spence que montará unas 150 exposiciones individuales y muchas otras colectivas, y la Karl Van der Voort, ambas en Dalt Vila. Pero en la ciudad funcionan también la Galeria-5, Tanit, Es Vedrà, Es Piló, y las sala de exposiciones de “la Caixa” , mientras que en Sant Antoni de Portmany abren sus puertas laSala Vallribera, y, en Santa Eulària des Riu, Ca’n Pablo y El Mensajero”

(*) El llinatge correcte és Zaragozá (N. del Ed.)

Torres Planells, J.A., (2009), El Pare Morey. El capellà de la joventut d’EivissaEivissa. Espanya, Editorial Mediterrània Eivissa

Cita Carloandrés a:

Capítol 17. EL SANTUARI DES VEDRÀ

Pàg. 130 […] “L’encarregat de fer la marededéu fou el pintor i escultor Carloandrés López del Rey, artista molt proper a l’església eivissenca i professor de dibuix a diversos centres educatius de la ciutat. A principi del mes de setembre, els dos objectes ja estaven fets.

La Mare de Déu del Carme fou presentada en públic davant la porta de l’església de Santa Creu i beneïdael dia 6 de setembre de 1959. D’aquella imatge se’n destacava que era “una obra de factura impecable, de línia molt estilitazada i polida”. Tenia una altura de 72 centímetres”

Il·lustracions: a les pagines 130 i 135

vqcoCgAAQBAJ

NÚÑEZ IZQUIERDO, SARA. El Arquitecto Francisco Gil González (1905 -1962) y la arquitectura salmantina del segundo tercio del siglo XX. 2014. Ediciones de la Universidad de Salamanca. Pàg. 598

“Otros artistas que acudieron con obras interesantes fueron Rosario Rodríguez Tierno, Joaquín Sánchez Léon, Jesús Unturbe, Mercedes Val Trouhillhet, José Vento y Manrique, Eduardo Vicente, Carmen Vives Camino, Menchu Gal. Junto a éstos hubo otros pintores que presentaron obras que pasaron completamente desapercibidas, caso de Pastor Calpena, José Cousiño, Álvaro Delgado Ramos, Ramón Maria de Vargas, José Díaz Gómez, Eugenio Escudero Pollo, M. Fernández Moreno, Alfonso Albarrán Chacón, Severiano Grande García, Antonio Guijarro, José Herrera Gómez, Fernando Hornedo Huidobro, Manuel Jerónimo Barroso, Lorenzo Jiménez Balaguer, Bonifacio Lázaro Lozano, Carlo Andrés López del Rey, Ricardo Macarrón Jaime, Julio Martín Caro, José Martín Portilla, Perfecto Mateo de la Fuente, Ángel Medina, Luis Horihuela Hervás, Aurelio Pérez Martínez, Francisco Prieto Santos, Demetrio Salgado Cosme, Luis Gago, José García Borillo, Luis García Ochoa, José Manuel García Sevillano e Ignacio Gómez García”

Vídeos

HEMEROTECA

Lincks a altres pàgines d’hemeroteques i premsa 

Agències

Europa Press

Diario de Ibiza

Periódico de Ibiza

Premsa digital, webs

Nou Diari

Ràdio i TV

Radio Ibiza SER