{"id":3876,"date":"2018-07-24T16:28:31","date_gmt":"2018-07-24T15:28:31","guid":{"rendered":"http:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/?p=3876"},"modified":"2018-07-24T16:51:11","modified_gmt":"2018-07-24T15:51:11","slug":"mor-a-eivissa-el-pintor-i-professor-carloandres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/2018\/07\/24\/mor-a-eivissa-el-pintor-i-professor-carloandres\/","title":{"rendered":"Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandr\u00e9s"},"content":{"rendered":"

El passat dia 18 de juliol mor\u00ed a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandr\u00e9s.\u00a0Carloandr\u00e9s L\u00f3pez del Rey<\/b>\u00a0(Sada,\u00a01926\u00a0\u2013\u00a0Eivissa,\u00a018 de juliol\u00a0de\u00a02018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix.<\/sup>\u00a0De fam\u00edlia i formaci\u00f3 valencianes, nasqu\u00e9 accidentalment a Gal\u00edcia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de Val\u00e8ncia. Sovint se l’ha considerat com paisatgista,<\/sup>\u00a0malgrat que ha desenvolupat totes les t\u00e8cniques i motius pict\u00f2rics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de car\u00e0cter figuratiu i personals accents, mitjan\u00e7ant una paleta que abasta des de la gradaci\u00f3 freda dels blancs als c\u00e0lids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix<\/p>\n

Biografia<\/span><\/h2>\n

Carloandr\u00e9s, valenci\u00e0 malgrat que nascut accidentalment a Sada, \u00e9s el tercer fill d\u2019Alfons L\u00f3pez Vidal, natural de Val\u00e8ncia \u2014caporal de carrabiners i m\u00fasic militar\u2014, i de Manuela del Rey Mart\u00edn de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandr\u00e9s sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que \u00e9s un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valenci\u00e0, pels or\u00edgens i la formaci\u00f3, o un pintor eivissenc, perqu\u00e8 \u00e9s a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.<\/sup><\/p>\n

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a rec\u00f3rrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.<\/sup><\/p>\n

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Llu\u00eds Vives\u00a0durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Despr\u00e9s de la\u00a0guerra civil espanyola\u00a0cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obt\u00e9 el premi Molina Higueras i el diploma de m\u00e8rit de la\u00a0Reial Acad\u00e8mia de San Fernando, i a\u00a0l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (Val\u00e8ncia). \u00c9s tamb\u00e9 a Val\u00e8ncia on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Llu\u00eds Viguer, una instituci\u00f3 de l\u2019art valenci\u00e0 dels segles XIX i XX.<\/sup><\/p>\n

El 1948 exposa per primera vegada a la m\u00edtica\u00a0Sala Mateu\u00a0<\/sup>de Val\u00e8ncia, des d\u2019on es llan\u00e7aren tants de pintors valencians de la seva generaci\u00f3, i companys seus d\u2019estudis, com\u00a0M. Momp\u00f3,\u00a0E. Sempere,\u00a0L. Arcas,\u00a0R. Llorens. En aquesta primera exposici\u00f3, ja apareixen alguns dels que seran els seus g\u00e8neres m\u00e9s estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.<\/p>\n

A Val\u00e8ncia fa amistat amb el poeta\u00a0Joan Bautista Bertr\u00e1n,\u00a0<\/sup>\u00a0jesu\u00efta catal\u00e0 destinat al col\u00b7legi de la companyia de la ciutat. Fruit d’aquesta relaci\u00f3 s’introduir\u00e0 en la poesia i crear\u00e0 una tert\u00falia po\u00e8tica amb els poetes valencians\u00a0Ricardo de Farges\u00a0i\u00a0Francisco Brines, que havia estat alumne de Bertran.\u00a0<\/sup>Pinta els retrats d’ambd\u00f3s poetes i presenta el de Ricardo de Farges a l’Exposici\u00f3 Nacional de Belles Arts.<\/sup><\/p>\n

El 1950, obt\u00e9 per concurs oposici\u00f3 la primera pensi\u00f3 individual que concedeix la\u00a0Caixa d\u2019Estalvis de Val\u00e8ncia\u00a0(1950-51), gr\u00e0cies a la qual recorre el pa\u00eds fent un estudi sobre un dels seus pintors m\u00e9s admirats,\u00a0Zurbar\u00e1n. Gr\u00e0cies a aquesta pensi\u00f3 fa el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on pinta diverses de les obres que ara es conserven al fons de l\u2019Obra Social de Bancaixa.<\/sup><\/p>\n

L’any 1956 participa en la posada en marxa de l’Institut Laboral de\u00a0Lal\u00edn (Pontevedra), on va ser el primer professor i introductor al dibuix del pintor\u00a0Alfonso Sucasas Guerra.\u00a0<\/sup>A Lal\u00edn far\u00e0 una important activitat cultural, dictant confer\u00e8ncies sobre Hist\u00f2ria de l’Art, donant classes particulars de dibuix i exposant al Casino de Lal\u00edn. Resideix a Lal\u00edn fins al 1958, en qu\u00e8 obt\u00e9 per a oposici\u00f3 la c\u00e0tedra de Dibuix Art\u00edstic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Art\u00edstics d’Eivissa, en substituci\u00f3 del pintor Ignasi Agudo Clar\u00e0. De 1981 a 1983 ocupa la direcci\u00f3 de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.<\/sup><\/p>\n

Ha exposat individualment en m\u00e9s de cinquanta ocasions i ha participat en un gran nombre d\u2019exposicions col\u00b7lectives. Al seu moment, \u00e9s un dels pintors d\u2019Eivissa amb una m\u00e9s continuada pres\u00e8ncia a l\u2019exterior.<\/sup>\u00a0A Palma, exposa a les Galeries Dan\u00fas (del pintor B\u00fasser) el 1962. Posteriorment, ho fa a les Galeries Costa (1965), regentades per\u00a0Josep Costa, Picarol, al Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968 i 1972), a la Galeria J. Blanes (1973, 1974 i 1975), a Byblos (1978), una altra volta a la Dan\u00fas (1979, 1980 i 1981), a la Galer\u00eda Nadal (1983) i a l\u2019Horrach-Moy\u00e0 (1995). A m\u00e9s de les nombroses exposicions a Eivissa, ha mostrat la seva obra a Sevilla, Val\u00e8ncia, Lal\u00edn, Salamanca,<\/sup>\u00a0Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Su\u00efssa), etc\u00e8tera.<\/p>\n

Dels premis i reconeixements obtinguts destaquen, la menci\u00f3 honor\u00edfica i medalla de bronze a la Biennal d\u2019Art del Regne de Val\u00e8ncia (1951), la medalla de plata de la primera Exposici\u00f3 de Belles Arts de la Societat Benimar de Val\u00e8ncia (1954) i l\u2019acc\u00e8ssit al concurs per a la decoraci\u00f3 de la capella de Las Navas del Marqu\u00e9s. Medalla d’Or del Grup Filat\u00e8lic de Palma (2007) pels seus dissenys postals.<\/sup><\/p>\n

\"Cartell

Cartell exposici\u00f3 Carloandr\u00e9s<\/p><\/div>\n

<\/span>Traject\u00f2ria art\u00edstica<\/span><\/h2>\n

En arribar a Eivissa, s\u2019integra al grup de pintors eivissencs i residents, amb els quals comparteix experi\u00e8ncies i exposicions.<\/sup>\u00a0Malgrat no formar part de cap dels dos grups organitzats de l\u2019\u00e8poca \u2014Grup Puget, format el 1962 per quatre eivissencs, i\u00a0Ibiza 59, un col\u00b7lectiu d\u2019artistes estrangers\u2014 la influ\u00e8ncia de Carloandr\u00e9s en l\u2019ambient art\u00edstic piti\u00fas es fa palesa tant en l\u2019\u00e0mbit social com en l\u2019educatiu. Una llista dels deixebles que passen per les seves classes aquells cinquanta anys d\u2019ensenyan\u00e7a seria interminable: pintors i escultors, com\u00a0Vicent Calbet,\u00a0Josep Mar\u00ed, Pere Guasch, Francesc Riera Bonet,<\/sup>\u00a0Toni Cardona, Carles Guasch, Joan Ribas, Andr\u00e9s Moreno, arquitectes com\u00a0Elias Torres, i Marc Tur, ceramistes com Anneliese Witt, i un llargu\u00edssim etc\u00e8tera, reben formaci\u00f3 en el dibuix art\u00edstic i t\u00e8cnic de les seves mans.<\/sup><\/p>\n

A Eivissa establir\u00e0 una forta amistat amb el pintor\u00a0Antoni Pomar, tamb\u00e9 professor de la mateixa Escola d’Arts i Oficis, que ser\u00e0 el seu company en moltes exposicions conjuntes. Coneix tamb\u00e9 el pintor catal\u00e0\u00a0Miquel Vill\u00e0, llavors ocupant habitual \u2014amb la seva esposa Blanca\u2014 d\u2019una habitaci\u00f3 de la Fonda la Marina. Vill\u00e0 passa llargues temporades a Eivissa des d\u2019abans de la Guerra Civil, i t\u00e9 una estima especial pel paisatge i la llum de l\u2019illa. La seva amistat, que es mant\u00e9 fins a la mort del pintor catal\u00e0, produeix una estimulant relaci\u00f3 intel\u00b7lectual i art\u00edstica, que arriba a influenciar l\u2019estil d\u2019ambd\u00f3s pintors, que intercanvien t\u00e8cniques i temes. El 1961 participa en el concurs per a la Bas\u00edlica d’Aranzaz\u00fa,\u00a0<\/sup>devora un dels grups art\u00edstics m\u00e9s interessants de mitjans del segle XX, i el seu projecte \u00e9s elegit per a participar a l’exposici\u00f3 organitzada amb aquest motiu al Museu d’Art Contemporani de Madrid.<\/sup><\/p>\n

El\u00a0marqu\u00e9s de Lozoya, li dedica un llarg article al\u00a0Diario de Ibiza<\/i>, el 5 d\u2019agost de 1961. Amb motiu de la seva exposici\u00f3 \u00abHomes i paisatges d\u2019Eivissa\u00bb, el cr\u00edtic afirma: \u00aba\u00fan los cr\u00edticos afiliados a la est\u00e9tica de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandr\u00e9s, este pintor tan honrado, tan fiel a s\u00ed mismo, tan incapaz de farsas y componendas\u00bb. I segueix: \u00abCarloandr\u00e9s ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por eso su obra tiene un valor que permanecer\u00e1 en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos seducidos por lo cantos de sirena de cr\u00edticos y marchantes, que est\u00e1n convirtiendo el campo de la pintura actual en algo inmensamente mon\u00f3tono y aburrido\u00bb.<\/sup><\/p>\n

Per al poeta\u00a0Jos\u00e9 Hierro,\u00a0Carloandr\u00e9s pertany a aquella generaci\u00f3 d\u2019artistes de la llum mediterr\u00e0nia que sorgiren reivindicant\u00a0Sorolla\u00a0contra els \u00absorollistes\u00bb, segons la cr\u00edtica que li dedica a la seva exposici\u00f3 a la Sala Tois\u00f3n de Madrid el 1964.<\/p>\n

Carloandr\u00e9s cerca als objectes i a les persones que pinta l\u2019esperit de les coses i l\u2019\u00e0nima de les persones. Romp amb el t\u00f2pic del blanc eivissenc i pinta una Eivissa colorista, de terres vermelles, de cels blaus i freds o enva\u00efts de sol i calor, de parets rompudes de blau i malva. \u00c9s un pintor urb\u00e0 quan juga a transformar les perspectives i els m\u00f2duls que li atorga la ciutat. \u00c9s un pintor po\u00e8tic quan surt als camps de Vila, al Puig des Molins, i reflecteix com ning\u00fa la llum dalt la terra, les cases, els solcs, els pallers, la vida buc\u00f2lica al petit parad\u00eds. La terra entra f\u00edsicament al seus quadres i la mat\u00e8ria es recaragola, tot lluitant per alliberar-se del domini imposat per l\u2019artista.<\/sup><\/p>\n

El 1965, conegu\u00e9\u00a0Morella,\u00a0i salvant l\u2019estiu de 1967, que va dedicar a pintar a la\u00a0Pobla de Segur\u00a0amb el seu amic i pintor Miquel Vill\u00e0, es despla\u00e7a a la ciutat dels Ports cada any fins a 1978. A Morella troba paral\u00b7lelismes amb la composici\u00f3 i temes d\u2019Eivissa; a m\u00e9s, amb noves experi\u00e8ncies est\u00e8tiques i vitals. El pintor recorre camins i muntanyes plasmant l\u2019agrest paisatge morell\u00e0. Als seus carrers troba una escola de dibuix, de color, de perspectiva.<\/sup><\/p>\n

Tamb\u00e9 va pintar, entre 1979 i la seva jubilaci\u00f3 el 1991, intercalant les estades a\u00a0Jaca\u00a0i a\u00a0Castro Urdiales. En aquest llocs pinta fonamental paisatge. Durant aquests anys visita els principals museus d\u2019Europa.<\/sup><\/p>\n

A partir de l’any 2000, i degut a la seva avan\u00e7ada edat, es centra al treball d\u2019estudi, amb reinterpretacions de les natures imm\u00f2bils i alguns retrats. El paisatge cedeix espai, i practica una pintura menys mat\u00e8rica, amb una pinzellada domesticada m\u00e9s suau. Fuig del mecanicisme materialista de l\u2019hiperrealisme, amb una pintura de pinzellada curta i precisa que cobreix el llen\u00e7 a poc a poc sense fer-se evident.<\/sup><\/p>\n

El 2011 el Consell d’Eivissa li va dedicar una exposici\u00f3 antol\u00f2gica al Centre Cultural S’Alamera. El 2017 realitza una exposici\u00f3 retrospectiva monogr\u00e0fica del paisatge de Morella a les Sales G\u00f2tiques de l’Ajuntament, el 2018\u00a0 dita exposici\u00f3 itiner\u00e0 a la Fundaci\u00f3 Coll Bardolet de Valldemossa (Mallorca, Illes Balears)<\/sup><\/p>\n

En el moment de la seva mort, l\u2019artista preparava una retrospectiva organitzada per l\u2019Ajuntament d\u2019Eivissa, que havia de formar part de l\u2019homenatge que aquesta Ciutat li feia concedint-li una menci\u00f3 honor\u00edfica\u00a0el ple\u00a0de dia 2 d\u2019agost. L\u2019exposici\u00f3, titulada \u201cCarloandr\u00e9s\u00a0a Eivissa. 1958 \u2013 2018. Obres d\u2019ara, obres d\u2019ahir\u201d tindr\u00e0 lloc de dia 3 al 30 d\u2019agost a les Sales Capitular de l\u2019Ajuntament i\u00a0d\u2019Es\u00a0Polvor\u00ed, i contar\u00e0, a m\u00e9s de l\u2019organitzaci\u00f3 de l\u2019Ajuntament\u00a0d\u2019Eivissa, amb el patrocini de la Conselleria de Cultura,\u00a0Participaci\u00f3\u00a0i Esports del\u00a0Govern\u00a0Balear, l\u2019Institut d\u2019Estudis Bale\u00e0rics i la Fundaci\u00f3 Bale\u00e0ria. L\u2019exposici\u00f3 viatjar\u00e0 posteriorment a Mallorca i el mes d\u2019abril de 2019 es podr\u00e0 veure al Centre Octubre de Cultura Contempor\u00e0nia de Val\u00e8ncia<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dia 18 de juliol mor\u00ed a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandr\u00e9s.\u00a0Carloandr\u00e9s L\u00f3pez del Rey\u00a0(Sada,\u00a01926\u00a0\u2013\u00a0Eivissa,\u00a018 de juliol\u00a0de\u00a02018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix.\u00a0De fam\u00edlia i formaci\u00f3 valencianes, nasqu\u00e9 accidentalment a Gal\u00edcia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de Val\u00e8ncia. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3878,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[3,7,2],"tags":[15,20,11,43,21,22],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3876"}],"collection":[{"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3876"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3876\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6082,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3876\/revisions\/6082"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3878"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3876"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3876"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pintorsaeivissaseglexx.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3876"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}