Posts

Inauguració a València de l’Exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958- 2018”

El passat dia 4 d’abril, tingué lloc a l’Espai Illes Balears de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València l’acte d’inauguració de l’exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018”, amb la presència de la consellera de Cultura – Fanny Tur -, el president d’Acció Cultural del País Valencià – Eliseu Climent -, i el director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània – Emili Payà -, juntament amb la viuda del pintor – Conxita Seguí -, els fills, familiars i amics de l’artista.

L’exposició compta amb trenta-cinc olis que abasten el període comprés entre 1958 i l’any de traspàs de l’artista. Està basada amb l’exposició que sota el títol de “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir”, que tingué lloc a Eivissa l’agost de 2018, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa.

Aquesta exposició ha comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Goib i s’emmarca dins l’acord de col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià. Han col·laborat, entre d’altres, la Fundació Baleària, el Consell d’Eivissa, la Fundació Carloandrés i l’Ajuntament de Morella. L’exposició romandrà oberta fins al dia 27 d’abril i es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a 21.00 hores i els dissabtes de 9 a 14.00 hores.

Fotografies: Prats i Camps

Octubre Centre de Cultura Contemporània.  Exposicions. Des del 04.04.2019 fins al 27.04.2019. Carloandrés a Eivissa. Sala d’exposicions.

Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés

El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés López del Rey (Sada, 1926 – Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de València. Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix

Biografia

Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.

A València fa amistat amb el poeta Joan Bautista Bertrán,  jesuïta català destinat al col·legi de la companyia de la ciutat. Fruit d’aquesta relació s’introduirà en la poesia i crearà una tertúlia poètica amb els poetes valencians Ricardo de Farges i Francisco Brines, que havia estat alumne de Bertran. Pinta els retrats d’ambdós poetes i presenta el de Ricardo de Farges a l’Exposició Nacional de Belles Arts.

El 1950, obté per concurs oposició la primera pensió individual que concedeix la Caixa d’Estalvis de València (1950-51), gràcies a la qual recorre el país fent un estudi sobre un dels seus pintors més admirats, Zurbarán. Gràcies a aquesta pensió fa el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on pinta diverses de les obres que ara es conserven al fons de l’Obra Social de Bancaixa.

L’any 1956 participa en la posada en marxa de l’Institut Laboral de Lalín (Pontevedra), on va ser el primer professor i introductor al dibuix del pintor Alfonso Sucasas Guerra. A Lalín farà una important activitat cultural, dictant conferències sobre Història de l’Art, donant classes particulars de dibuix i exposant al Casino de Lalín. Resideix a Lalín fins al 1958, en què obté per a oposició la càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, en substitució del pintor Ignasi Agudo Clarà. De 1981 a 1983 ocupa la direcció de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.

Ha exposat individualment en més de cinquanta ocasions i ha participat en un gran nombre d’exposicions col·lectives. Al seu moment, és un dels pintors d’Eivissa amb una més continuada presència a l’exterior. A Palma, exposa a les Galeries Danús (del pintor Bússer) el 1962. Posteriorment, ho fa a les Galeries Costa (1965), regentades per Josep Costa, Picarol, al Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968 i 1972), a la Galeria J. Blanes (1973, 1974 i 1975), a Byblos (1978), una altra volta a la Danús (1979, 1980 i 1981), a la Galería Nadal (1983) i a l’Horrach-Moyà (1995). A més de les nombroses exposicions a Eivissa, ha mostrat la seva obra a Sevilla, València, Lalín, Salamanca, Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Suïssa), etcètera.

Dels premis i reconeixements obtinguts destaquen, la menció honorífica i medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951), la medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Benimar de València (1954) i l’accèssit al concurs per a la decoració de la capella de Las Navas del Marqués. Medalla d’Or del Grup Filatèlic de Palma (2007) pels seus dissenys postals.

Cartell exposició Carloandrés

Cartell exposició Carloandrés

Trajectòria artística

En arribar a Eivissa, s’integra al grup de pintors eivissencs i residents, amb els quals comparteix experiències i exposicions. Malgrat no formar part de cap dels dos grups organitzats de l’època —Grup Puget, format el 1962 per quatre eivissencs, i Ibiza 59, un col·lectiu d’artistes estrangers— la influència de Carloandrés en l’ambient artístic pitiús es fa palesa tant en l’àmbit social com en l’educatiu. Una llista dels deixebles que passen per les seves classes aquells cinquanta anys d’ensenyança seria interminable: pintors i escultors, com Vicent Calbet, Josep Marí, Pere Guasch, Francesc Riera Bonet, Toni Cardona, Carles Guasch, Joan Ribas, Andrés Moreno, arquitectes com Elias Torres, i Marc Tur, ceramistes com Anneliese Witt, i un llarguíssim etcètera, reben formació en el dibuix artístic i tècnic de les seves mans.

A Eivissa establirà una forta amistat amb el pintor Antoni Pomar, també professor de la mateixa Escola d’Arts i Oficis, que serà el seu company en moltes exposicions conjuntes. Coneix també el pintor català Miquel Villà, llavors ocupant habitual —amb la seva esposa Blanca— d’una habitació de la Fonda la Marina. Villà passa llargues temporades a Eivissa des d’abans de la Guerra Civil, i té una estima especial pel paisatge i la llum de l’illa. La seva amistat, que es manté fins a la mort del pintor català, produeix una estimulant relació intel·lectual i artística, que arriba a influenciar l’estil d’ambdós pintors, que intercanvien tècniques i temes. El 1961 participa en el concurs per a la Basílica d’Aranzazú, devora un dels grups artístics més interessants de mitjans del segle XX, i el seu projecte és elegit per a participar a l’exposició organitzada amb aquest motiu al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

El marqués de Lozoya, li dedica un llarg article al Diario de Ibiza, el 5 d’agost de 1961. Amb motiu de la seva exposició «Homes i paisatges d’Eivissa», el crític afirma: «aún los críticos afiliados a la estética de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandrés, este pintor tan honrado, tan fiel a sí mismo, tan incapaz de farsas y componendas». I segueix: «Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por eso su obra tiene un valor que permanecerá en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos seducidos por lo cantos de sirena de críticos y marchantes, que están convirtiendo el campo de la pintura actual en algo inmensamente monótono y aburrido».

Per al poeta José Hierro, Carloandrés pertany a aquella generació d’artistes de la llum mediterrània que sorgiren reivindicant Sorolla contra els «sorollistes», segons la crítica que li dedica a la seva exposició a la Sala Toisón de Madrid el 1964.

Carloandrés cerca als objectes i a les persones que pinta l’esperit de les coses i l’ànima de les persones. Romp amb el tòpic del blanc eivissenc i pinta una Eivissa colorista, de terres vermelles, de cels blaus i freds o envaïts de sol i calor, de parets rompudes de blau i malva. És un pintor urbà quan juga a transformar les perspectives i els mòduls que li atorga la ciutat. És un pintor poètic quan surt als camps de Vila, al Puig des Molins, i reflecteix com ningú la llum dalt la terra, les cases, els solcs, els pallers, la vida bucòlica al petit paradís. La terra entra físicament al seus quadres i la matèria es recaragola, tot lluitant per alliberar-se del domini imposat per l’artista.

El 1965, conegué Morella, i salvant l’estiu de 1967, que va dedicar a pintar a la Pobla de Segur amb el seu amic i pintor Miquel Villà, es desplaça a la ciutat dels Ports cada any fins a 1978. A Morella troba paral·lelismes amb la composició i temes d’Eivissa; a més, amb noves experiències estètiques i vitals. El pintor recorre camins i muntanyes plasmant l’agrest paisatge morellà. Als seus carrers troba una escola de dibuix, de color, de perspectiva.

També va pintar, entre 1979 i la seva jubilació el 1991, intercalant les estades a Jaca i a Castro Urdiales. En aquest llocs pinta fonamental paisatge. Durant aquests anys visita els principals museus d’Europa.

A partir de l’any 2000, i degut a la seva avançada edat, es centra al treball d’estudi, amb reinterpretacions de les natures immòbils i alguns retrats. El paisatge cedeix espai, i practica una pintura menys matèrica, amb una pinzellada domesticada més suau. Fuig del mecanicisme materialista de l’hiperrealisme, amb una pintura de pinzellada curta i precisa que cobreix el llenç a poc a poc sense fer-se evident.

El 2011 el Consell d’Eivissa li va dedicar una exposició antològica al Centre Cultural S’Alamera. El 2017 realitza una exposició retrospectiva monogràfica del paisatge de Morella a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament, el 2018  dita exposició itinerà a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa (Mallorca, Illes Balears)

En el moment de la seva mort, l’artista preparava una retrospectiva organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa, que havia de formar part de l’homenatge que aquesta Ciutat li feia concedint-li una menció honorífica el ple de dia 2 d’agost. L’exposició, titulada “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” tindrà lloc de dia 3 al 30 d’agost a les Sales Capitular de l’Ajuntament i d’Es Polvorí, i contarà, a més de l’organització de l’Ajuntament d’Eivissa, amb el patrocini de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Fundació Baleària. L’exposició viatjarà posteriorment a Mallorca i el mes d’abril de 2019 es podrà veure al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València

“Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 1978” a la Fundació Coll Bardolet

L'exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 1978” itinera a la Fundació Cultural 
Coll Bardolet de Valldemossa del 17 de febrer al 8 d'abril

La Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa, ens ofereix aquesta exposició que originalment va ser fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellano, encapçalat pel seu alcalde Rhamsés RipollésPuig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, d’organitzar una exposició de l’obra morellana de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar – primer a Morella, ara a Mallorca – l’obra de tants d’anys de treball.

Però aquesta feliç coincidència no hauria pogut fer-se realitat sense el recolzament decidit de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears, mitjançant el programa BCulture de l’Institut d’Estudis Baleàrics. L’exposició es va poder veure del 5 d’agost al 10 de setembre a les sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella

Ara, aquí a Mallorca,  ocupa la segona planta de la Fundació Cultural Coll Bardolet de Valldemossa. A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper.

 

Cartell de l'exposició de Carloandrés sobre Morella a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa

Cartell de l’exposició de Carloandrés sobre Morella a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa

Es compon de divuit teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta. Hi hem inclòs també un autoretrat de l’artista pintat aquells anys, com a recordatori, com a presència, i per rompre amb una figura la línia continua dels paisatges.

La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.

A l’exposició es pot adquirir el catàleg que recull, en dues parts, una representació molt important de la totalitat de l’obra morellana: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.

Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.

Són poques les ocasions en què a un gestor cultural se li presenta l’oportunitat de comissariar una exposició d’aquesta categoria. Més de quinze anys de feina ininterrompuda, més d’un centenar d’obres que han passat per les meves mans en un exercici de tria impossible, desenes d’aquarel·les i dibuixos. Documents, catàlegs, correspondència que ni tan sols un museu abastaria.

Un recorregut per la història plàstica del darrer segle morellà, ara a l’abast del públic mallorquí

Inauguració dia 17 de febrer a les 12.00 hores

Estrena dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer

Estrena a Eivissa dels capítols d’ “Aiguallums” sobre Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer.

Després de la seva projecció a Morella, divendres que ve 17 de novembre, es projectaran els Aiguallums dedicats als artistes Carloandrés, Anna Ametller i Ariadna Ferrer, en Espai D, a Eivissa.

Aiguallums és una sèrie documental creada i dirigida pel cineasta eivissenc Enrique Vilallonga que mostra el procés creatiu de diversos artistes relacionats amb Eivissa i Formentera.

La projecció serà a les 20 hores i l’entrada costarà 5 euros.

Inaugurada en Morella la exposición “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”

La consellera de Cultura, Participación y Deportes, Fanny Tur, se ha desplazado este fin de semana en Morella (Castelló) para asistir a la inauguración de la exposición “Carloandrés. Regreso a Morella. 1965 – 1978”, que cuenta con el apoyo del Instituto de Estudios Baleáricos.

También han sido presentes al acto inaugural el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el alacalde de la localidad, Rhamsés Ripollés, la concejala de Cultura, Rocio Querol, el artista ibicenco Carloandrés y el comisario de la muestra Andreu Carles López y Seguí.

Con motivo de la exposición se ha editado un catálogo con la compilación de la obra hecha en Morella por el pintor ibicenco entre 1965 y 1978. Además, el Ayuntamiento de Morella y la Generalitat Valenciana itineraran la muestra al Museo de Carme de Valencia, en Tortosa y otras localidades. El consistorio de Morella tiene la intención de crear una sala permanente en la ciudad dedicada a la obra de Carloandrés.

A la exposición se muestran dos grupos de obras claramente identificables por la técnica, el aceite sobre lienzo y la obra sobre papel, además de algunos dibujos, que las complementan.

La primera parte se compone de cincuenta y cinco telas al oleo. Los formatos son aquí muy variables, puesto que el pintor adapta el tema a un determinado formato; más pequeño en los apuntes, de tono intimista, más grandes, cuando quiere reflejar una composición grande. Entre estas obras hay las más antiguas, empezadas algunas entre 1965 y 1968. El grueso de este grupo es del periodo de 1968 y los primeros años setenta.

La segunda parte corresponde a las oleorel·les (pinturas al oleo sobre papel), los guaixos y, a modo de muestra, dos dibujos, uno a lápices y el otro a rotulador y tinta de bolígrafo. A las oleorel·les el pintor trabaja el oleo disuelto en aguarrás, en la manera de las acuarelas, remarcando puntualmente resaltos de pasta, que dan volumen y precisión.

 

Exposició a Morella “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”

La consellera de Cultura, Participació i Esports, Fanny Tur, s’ha desplaçat aquest cap de setmana a Morella (Castelló) per assistir a la inauguració de l’exposició “Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”, que compta amb el suport de l’Institut d’Estudis Baleàrics.

També han estat presents a l’acte inaugural el President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, el batle de la localitat, Rhamsés Ripollés, la regidora de Cultura, Rocio Querol, l’artista eivissenc Carloandrés i el comissari de la mostra Andreu Carles López i Seguí.

Amb motiu de l’exposició s’ha editat un catàleg amb el recull de l’obra feta a  Morella pel pintor eivissenc entre 1965 i 1978. A més, l’Ajuntament de Morella i la Generalitat Valenciana itineraran la mostra al Museu del Carme de València, a Tortosa i altres localitats. El consistori morellà te la intenció de crear una sala permanent a la ciutat dedicada a l’obra de Carloandrés.

A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper, a més d’alguns dibuixos, que les complementen.

La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta.

La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.