Tur Costa, Rafel

/by

(Santa Eulària des Riu, Eivissa 1927 – Eivissa, 2020) Estudià dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa. La seva formació artística es pot considerar autodidacta. El 1955 entrà en contacte amb professorat i alumnes de l’escola Superior de Belles Arts de Berlín que arribaren a l’illa per seguir un curs de tres mesos de pintura i dibuix, dels quals rebé influència i entrà de ple en el camp de l’art modern. Més tard, la seu amistat amb alguns membres del Grup Ibiza 59 constituí un gran estímul en els inicis de la seva carrera artística.

En 1962 realitzà la seva primera exposició individual. Des de llavors més de cinquanta mostres personals i importants certamens i exposicions col·lectives avalen la seva trajectòria professional nacional i internacional.

És considerat el primer artista nascut a Balears que desenvolupa el seu personal estil en el camp purament abstracte.

Hi ha obra seva al Museu d’Art Contemporani, Eivissa; Col·lecció Pere Serra, 101 pintors, Palma; Casal Solleric, Palma; Museu Pablo Serrano, Saragossa; Museu de Valls, Col·lecció de gravats , Daniel Giralt Miracle; Museo de la Solidaridad, Santiago de Chile; Fundación Ponce, Mèxic; Col·lecció d’Art Contemporani, Institut d’estudis catalans, Barcelona; Col·lecció “Sa Nostra”, Caixa de Balears; National Gallery of Modern Art, Hipur Halls, Nova Delhi; Museu d’Art Contemporani “Es Baluard”, Palma; Fundació Tren de l’Art, Sóller.

Al llarg de la seva carrera ha rebut diferents premis i mencions, entre ells la Menció Primera, XII Premi Internacional de Dibuix, Joan Miró, Barcelona 1973; Premi Diario de Ibiza, 1997; Premi Ramon Llull de les Arts, 2001, Palma; Medalla d’Or del Consell d’Eivissa, 2019.

Referències:

Catàleg "XXIII Salón de Arte. Pintores Ibicencos. Ebusus Sociedad Cultural y Artística. Fiestas Patronales 
1963. Del 5 al 12 de Agosto"

Bibliografia:

Revista Eivissa. Núm. 3. 1973. Tur Costa, primera menció del premi Joan Miró
Revista Eivissa. Núm. 15 -16. 1985. Tur Costa, el risc de transmetre al ser humà sinceritat
 i llibertat. Vicent Portmany 
El pintor Rafael Tur Costa, elegido presidente de honor de la Aavib. La asamblea general 
interinsular ratificó el nombramiento con aplausos y poniéndose en pie. Redacción | 
Ibiza 05.08.2011 | 14:49
Tur Costa abre su mundo. Rafel Tur Costa y Anneliese Witt inauguran este sábado Estudi 
Tur Costa, un nuevo centro cultural junto a su casa de Jesús, y presentan la asociación 
que lleva su nombre y que tiene como objeto impulsar el arte y la cultura en la isla. 
Fernando De Lama | Ibiza 29.07.2016 | 09:48
Medallas para Bechtold y Tur Costa. La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià 
concede sus medallas de honor a los dos artistas ibicencos. G. Rodas/
Redacción Ibiza 15.03.2018 | 11:07
'La herida abierta' de Rafel Tur Costa. El pintor ibicenco presenta una muestra 
retrospectiva de lo más significativo de su obra desde los años cincuenta al 2012. 
26-06-2018 20:58. Formentera
EEiF

Tur Costa, Rafel (Santa Eulària des Riu, Eivissa 1927) ART Pintor. Va iniciar els estudis de dibuix als 15 anys a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, però la seua formació artística és essencialment autodidacta. A partir de 1955 arribà a Eivissa el grup d’alumnes de la Hochschule für Bildende Künste (Escola Superior de Belles Arts) de Berlín; va conèixer Anneliese Witt, que es convertí en la seua esposa, i el professor Curt Lahs, el qual deixà l’empremta de l’art d’avantguarda europeu en l’autor. També es va relacionar amb el Grup Ibiza 59, del qual rebé influències formals, sobretot en la seua obra dels anys seixanta. La seua creació artística sorgeix com a expressió d’una art abstracta plena de lirisme que arrenca del mestratge d’autors com Kandinsky i Paul Klee, en què l’equilibri i la repetició d’elements —cercles, creus, signes, línies— componen originals espais pictòrics geomètrics i coloristes. En un primer moment, la seua obra es caracteritzà per la juxtaposició matèrica de formes, amb domini del color negre i del gruix de pasta que cobreix tota la tela. A principi dels setanta començà una nova etapa de plàstica depurada amb protagonisme de la línia, la forma i l’estructura lliures. A partir de 1975 la depuració d’elements donà pas a composicions fonamentalment geomètriques de formes planes, l’espai s’articulà en bandes que deixen entreveure notes de colors purs que contrasten sobre àmplies superfícies blanques, de manera que es constitueix un tot simbòlic de trencament de l’ordre i de força renovadora. Tècnicament les seues obres dels anys seixanta es desenvolupaven principalment amb el dibuix, l’oli i la tècnica mixta sobre paper o tela; a partir de mitjan anys setanta, hi continuà treballant però preparava el camí cap al collage —sobre pedra, fusta, cartó o tela— amb formes geomètriques, línies rectes, retalls de diaris que trenquen i determinen la composició, donant diverses tonalitats de color que irrompen sobre l’espai pictòric predominantment blanc que sempre ha caracteritzat la seua obra plàstica. A partir dels anys vuitanta anà introduint gradualment la superposició de capes, d’elements i de materials que accentuen l’efecte de relleu escultòric en la seua obra fins arribar a una autèntica composició plàstica tridimensional. Va inaugurar la seua primera exposició individual a Eivissa l’any 1962 a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions i, des d’aleshores, la seua obra ha estat present de forma constant durant més de quaranta anys. Així, va exposar a la Societat Cultural Ebusus (1967) i especialment destaca la seua presència gairebé ininterrompuda a la Galeria Carl van der Voort (1969, 1970, 1972, 1974, 1976, 1978, 1988, 1992, 2000), també les exposicions retrospectives del MACE (1983, 1997), les exposicions de la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa (1992, 1995, 1997, 2004) i l’exposició amb les seues darreres obres al Club Diario de Ibiza (2005). També a Eivissa ha participat en nombroses mostres col·lectives com el Saló d’Art Ebusus (1959, 1960), el Salón Internacional de Arte de Ibiza (1962, 1963), l’exposició “Pintores Ibicencos” a la Galeria El Corsario d’Eivissa (1964), la col·lectiva “Ibiza 65” organitzada per la Galeria Ivan Spence d’Eivissa (itinerant a la Galeria René Metrás de Barcelona i la Galeria Juana Mordó de Madrid, 1965), l’exposició “100 Gouaches de 60 Pintores” a la Galeria Ivan Spence (1965), l’XI Salón de Agosto del MACE (1971), Ibizagrafic (1972), la V Bienal de Ibiza (1973), l’exposició “Set Camins de l’Abstracció” inaugurada al MACE i itinerant per diversos museus del territori espanyol (1977) i “Cinc Camins de l’Abstracció” al mateix MACE l’any següent, l’exposició “Otras Cosas” a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa (1985); les mostres “Preámbulo” (1987) i “Petit Format” (1988) a la Galeria Carl van der Voort d’Eivissa, l’exposició “Construcció, Gest i Color” a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa (1990), “Eivissa, anys 60. El naixement de Babel” (1998) i “Eivissa. L’art dels 70” (1999), totes dues al MACE, i en les diverses edicions del Supermercat de l’Art. Així mateix, Rafel Tur Costa ha estat a partir de l’any 1975 membre de la comissió coordinadora del MACE i l’any 2000 fou membre fundador i el primer president de l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB). Ha realitzat també nombroses exposicions nacionals i internacionals, de les quals destaquen en l’àmbit nacional les exposicions individuals de la Galeria Lleonard de Barcelona (1964), la Galeria Quint de Palma (1965), la Galeria P. Fort de Tarragona (1969), la Galeria Nova de Barcelona (1971), L’ull de Vidre de Palma (1971), la Galeria Pelaires de Palma (1975, 1980), la Galeria Internacional de Madrid (1976), la Galeria Berdusán de Saragossa (1976), l’exposició “Homenatge a Catalunya a l’entorn del gest i la figura d’en Lluís Maria Xirinacs” a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1977), la Galeria René Metrás de Barcelona (1977, 1980), la Galeria Urbe d’Alcúdia, Mallorca (1990), la Galeria Bisart de Palma (1992), la Galeria Rayapunto de Salamanca (2001) i l’obra presentada a Lebasi Galeria d’Art de Palma (2004). Destaquen les col·lectives nacionals com el Saló de Maig de Barcelona (1964, 1965, 1966), el Saló de Tardor de Palma (1966), la selecció del Premi Internacional Joan Miró, Barcelona (itinerant a Txecoslovàquia i Miami, 1969 i 1970), la I Bienal de Obra Gráfica de Segovia (1974), l’Homenatge a Rafael Alberti, Barcelona (1976), l’Exposició del Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1977), la “Muestra de Arte Actual de Baleares”, itinerant per diverses ciutats espanyoles (1980), la seua participació a ARCO 82, Madrid (1982), l’exposició “Art a Eivissa 84”, itinerant per pobles i ciutats de Mallorca, i també a l’Exposició Universal de Sevilla, formant part de la mostra “Les Arts a l’Última Dècada” organitzada al Pavelló de les Illes Balears (1992). Va participar en la mostra de la Llotja de Palma, organitzada pel Govern Balear, sota el títol “Abstraccions” (1996), que posteriorment va portar a Madrid els artistes eivissencs que hi participaren amb una exposició titulada “Pintores abstractos de Ibiza en Madrid”; ha participat, també, a “La pintura com la poesia. Proposta per a un encontre”, a l’Espai Ramon Llull de Palma (1997). Tur Costa ha mantengut des dels seus inicis una presència internacional molt important amb destacades exposicions individuals permanents a Europa i als Estats Units. En aquest sentit, cal anomenar les exposicions individuals a la Galerie Sous Sol de Giessen (Alemanya, 1966), la Galeria Die Brucke de Bielefelt (Alemanya, 1967), la Universitat de Göttingen (Alemanya, 1967), la Galeria Carl van der Voort de San Francisco (EUA, 1968), la Galerie Am Parkhaus de Berlín (Alemanya, 1973) i la Galeria Ponce de Mèxic (1976). D’altra banda, a partir de 1969, quan la selecció del Premi Joan Miró portà la seua obra a Txecoslovàquia i a Miami, ha estat present en importants mostres col·lectives internacionals d’art, com el Sonora Stage College de Califòrnia (EUA, 1970), l’Internationale Kunstmesse ART de Basilea (Suïssa, 1971, 1972 i 1973), el I Rencontre Internacional d’Hommage à Picasso, Vallauris (1972), la Galeria Schlegl de Zurich (Suïssa, 1975), la White Gallery de Lausana (Suïssa, 1975), l’“Exposición de Pintura Catalana Contemporánea” a la Galeria Ponce de Mèxic (1975), la Mostra de Cultura de les Illes Balears al Chateau Royal de Cotlliure (França, 1985), l’exposició “La Nueva España” de la Galveston Art League (EUA, 1992), la mostra Balearic Byways Cultural Confluences in The Mediterranean de Washington (EUA, 1992), al Ripaste 99 Art Fair de Roma (Itàlia, 1999), a la Sidney’s Fifth International Poetry Festival. Michel Bohbot Poet and his Artists (Austràlia, 2002), a Desaïllaments, Isole Baleari a Roma a la Sala de l’Institut Cervantes de Roma (Itàlia, 2002), a Desaïllaments, Sammelausstellung 16 Balearischer Maler Kunstlerhaus Bethanien de Berlín (Alemanya, 2002) i a la Shanghai Art Fair de la Xina (2004). A més, la seua obra forma part de diversos museus i col·leccions com les del MACE, el Museu d’Art Contemporani Es Baluard de Palma, el Casal Solleric de Palma, la Col·lecció Pere Serra 101 Pintors de Palma, la Col·lecció de la Caixa de Balears “Sa Nostra”, la Col·lecció d’Art Contemporani de l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona, el Museu d’Art Contemporani dels Països Catalans de Banyoles, el Museu de Valls, el Museo Pablo Serrano de Saragossa, el Museo Internacional de la Resistencia Salvador Allende de Xile, el Museo de la Solidaridad de Santiago de Xile, la Fundació Ponce de Mèxic i la Nacional Gallery of Modern Art de Hipur Halls, Nova Delhi. La trajectòria de l’artista és recollida en abundant material tant bibliogràfic com d’hemeroteca, entre els quals destaquen els catàlegs Tur Costa, amb text de Marià Villangómez, de la Galeria Nova (Barcelona, 1971); Tur Costa hacia lo esencial, de la Galeria Internacional (Madrid, 1976); Lo mínimo y Rafael Tur Costa, de la Sala Pelaires (Palma, 1980);Tur Costa 1963-1983, del MACE (Eivissa, 1983); Tur Costa. La fustigació de l’ombra, amb text d’Antoni Marí i poema de Vicente Valero (Sala de Cultura de “Sa Nostra”-Galeria van der Voort, Eivissa, 1992), i el catàleg Tur Costa, que recull l’obra de l’exposició antològica dedicada als setenta anys de l’artista (Ajuntament de Palma-MACE-“Sa Nostra”, Caixa de Balears, 1997). També cal citar les referències a l’autor dels llibres Ibiza y sus pintores, de Joan Cabot Llompart (Palma, 1979); Ibiza, la senda de los elefantes i Tanit y las niñas de purpurina (1981), de Mariano Planells; Escritores y pintores de Ibiza, d’Antonio Colinas (Quaderns de Literatura), La Pintura Contemporánea en Mallorca. Del Impresionismo a nuestros días, de Gaspar Sabater (Cort, Volum II, Palma) i La Historia del Collage. Del Cubismo a la actualidad, de W. H. Wescher (Gustavo Gil, 1976). A més, la seua trajectòria biogràfica i artística és recollida al Diccionari Ràfols d’Artistes Catalans, Valencians i Balears, La Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears (Mallorca, 1996), La Gran Enciclopèdia en Català d’Edicions 62 i la Gran Enciclopèdia Catalana. La seua trajectòria professional ha estat resseguida per articles i crítiques de diaris i revistes com Baleares, Batik, Bellas Artes, Blanco y Negro, Canigó, Destino, Diario ABC, Diari Avui, Diario de Ibiza, Diario de Mallorca, La Estafeta Literaria,Gazeta del Arte, Ibiza News, Serra d’Or, Última Hora, Revista Italiana de Artes i Revista Triunfo. L’any 2007 va publicar el llibre Un al·lot eivissenc a la Guerra Civil, en el qual relata la seua experiència durant la contesa i els anys immediatament posteriors. La seua trajectòria i la seua obra es poden consultar a la pàgina web pròpia de l’autor. Rafel Tur Costa ha rebut la Primera Menció del Premi Internacional Joan Miró de Barcelona (1973), el Premi Diario de Ibiza (1997) i el Premi Ramon Llull de les Arts, atorgat pel Govern Balear (2001). [STP]

Galeria:

Per veure la foto ampliada clicar dues vegades