Puget Viñas, Narcís
(Eivissa 1874 – Santa Eulària 1960) Morí just al començament de l’eclosió pictòrica a Eivissa, però al solitari representant inicial de les nostres belles arts, s’havien afegit amb els pas dels anys una cohort d’artistes. No arribà Puget a crear escola -malgrat el que s’hagi pogut dir i escriure – com tampoc la crearen els pintors que el varen seguir, però si va aconseguir al llarg de la seva vida, i després, moltes vocacions a través de les seves ensenyances i la seva obra.
Narcís Puget (Autoretrat. Museu Puget. Eivissa)
Si donam per vàlida la data de 1919, com l’any en què Sorolla visità l’Illa i animà amb la seva presencia i els seus consells a Puget a reprendre la carrera pictòrica abandonada, podríem dir que aquest any hauria de ser considerat la data iniciàtica de l’art a Eivissa. Dic si la prenem per bona, per mor de què a molts de llocs trobam la referència a un fantasmagòric viatge de Sorolla a Eivissa el 1917, del que no he pogut trobar el més mínim indici a la premsa local de l’època. El viatge que tots coneixem i que està ben documentat als diaris de l’època és el que Sorolla realitzà l’any 1919
S’ha dit si en Puget era sorollista o no. Pot ser que en la seva visió pictòrica s’allunyés de l’estil del mestre, sobretot amb el pas dels anys. El que sí que és cert és que Sorolla va ser per a ell un exemple fonamental i el seu referent artístic en tots els sentits. Sabem, per una conversa entre Isidor Macabich i Carloandrés – quan aquest darrer feia el retrat que coneixem del primer – que Puget es presentà a Sorolla a la seva arribada a Eivissa acompanyat per Isidor. Macabich, era en aquells moments un bon deixeble de Puget i aficionat a la pintura, art que conreà també amb bona mà durant alguns anys de la seva vida i que després va anar abandonant en benefici de l’escriptura. Puget es va presentar a Sorolla amb aquestes expressives paraules:
-Senyor, aquí té vostè el seu fill artístic – i assenyalant a Macabich – i aquest és el seu nét!
Lògicament Macabich mai va oblidar el seu debut artístic amb Sorolla.
Referències:
- 2014. La Mirada Retrobada
- Els pintors Vicente i Baer a Eivissa. L´amfitrió eivissenc de Vicente fou el pintor americà Martin Baer, artista que destacà pels seus retrats. Felip Cirer Costa | Eivissa 23.02.2015 | 09:17
- 2018. “Col·lecció Ramon Medina: Una pinzellada”
Bibliografia:
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Puget Viñas, Narcís (Eivissa 1874 — Santa Eulària des Riu 1960) ART Fill únic d´una família benestant de Dalt Vila d´origen català, va rebre l´educació tradicional de l´època, a més d´una forta preparació musical. Cap a l´any 1895 es traslladà a Barcelona per estudiar violoncel i aprendre la professió de fotògraf. Va ser retocant els clixés amb pinzells i colors que va néixer el seu interès per la pintura. L´any 1901 es matriculà a l´Escola Superior d´Arts, Indústries i Belles Arts de Barcelona (la Llotja) on tengué de professor el retratista Antoni Caba i Casamitjana (1838-1907). Cinc anys més tard viatjà amb altres alumnes de l´escola a Madrid, on visità per primera vegada el Museu del Prado i, al mateix temps, quedà molt impactat per l´obra d´Eduardo Chicharro (1837-1949), que ja era aleshores un pintor molt reconegut. Poc després tornà a Madrid, ja com a alumne del prestigiós mestre, i continuà estudiant a la seua acadèmia durant dos anys, estudis que compaginava amb freqüents visites al Museu del Prado, on copiava les obres de Velázquez i Goya, els pintors que més admirava. Durant aquells anys fou un artista interessat pel nu, el retrat i les figures costumistes, tema aquest darrer en què continuà treballant al llarg de la seua vida. L´any 1908 va ser premiat a l´Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid, pel retrat del bisbe de Menorca. Quan l´any 1909 tornà a Eivissa, l´illa estava empobrida per una difícil situació econòmica, mancada de tota tradició artística i no hi havia cap possibilitat de viure de la pintura. Continuà llavors el seu ofici de fotògraf, que segons diu Enrique Fajarnés Cardona havia iniciat l´any 1897 i en què va treballar de manera intermitent mentre acabava els estudis. Dins el camp de la fotografia, Puget va fer nombrosos retrats, el seu principal mitjà de subsistència en aquells moments, sobretot a famílies eivissenques, moltes vegades a gent de la pagesia que baixava a Vila, al seu estudi de Vara de Rey, com un gran esdeveniment. A més de retratista, va fotografiar el paisatge illenc i va deixar una important documentació de l´Eivissa de principi del s XX. Amb la seua càmera va enregistrar també els més importants esdeveniments que succeïren a l´illa, com la visita del rei Alfons XIII l´any 1904. Aquelles fotografies recollides en un àlbum es varen completar amb vistes de la ciutat i els seus voltants i foren regalades al rei, de manera que formen part de la col·lecció del patrimoni reial. El mateix va succeir amb la visita a Eivissa de l´infant Jaume de Borbó l´any 1929; en aquell cas varen participar en les fotografies, a més de Puget, Zamorano i Domingo Viñets. Poc després, quedà documentada una segona visita reial, que tengué lloc amb motiu d´unes maniobres militars. És igualment autor d´algunes de les imatges de les primeres postals que varen editar-se a Eivissa i de les il·lustracions publicades a Ibiza y Formentera: Guía gráfica editada per Josep Costa Ferrer “Picarol” l´any 1936. L´Arxiu d´Imatge i So de l´Ajuntament d´Eivissa conserva una valuosa col·lecció de fotografies i plaques de vidre de l´artista. Des de l´any 1916, ja casat amb Guillermina Riquer Wallis, es va instal·lar al pis del passeig de Vara de Rey, 9, on va muntar l´estudi de fotografia i una acadèmia de dibuix i pintura. Els primers alumnes foren Josep Tarrés Palau, Antoni Marí Ribas “Portmany”, Vicent Ferrer Guasch i, més tard, el seu propi fill Narcís Puget Riquer. Aquestes ensenyances continuaren a l´Institut d´Eivissa, on fou professor de pintura i de dibuix. Al llarg d´aquella dècada, va mantenir contacte amb tots els artistes que viatjaren a Eivissa, com Santiago Rusiñol, Rigobert Soler o Laureà Barrau (que acabà instal·lant-se a l´illa). L´any 1917 visità Eivissa el pintor valencià Joaquim Sorolla, el qual, quan va veure els olis de Narcís Puget, l´animà insistentment que tornàs a pintar. Aquesta trobada i la posterior l´any 1919, en què Sorolla tornà a Eivissa, marcaren el seu retorn a la pintura per ja no abandonar-la més. A mitjan anys vint, viatjà a París amb el seu company el professor Manuel Sorà. La visita al museu del Louvre i, sobretot, descobrir l´obra dels impressionistes, tan propers al que ell estava fent aleshores, varen marcar-lo profundament fins al punt de considerar-se ell mateix seguidor d´aquesta tendència. S´inicià en aquella dècada, i fins a la meitat dels anys trenta, un moment de gran creativitat en què ja apareixen els temes que perduraren al llarg de la seua carrera: escenes costumistes, festes tradicionals i personatges sols o en grups reduïts que porten la indumentària típicament eivissenca. En l´aspecte tècnic el color és utilitzat de manera valenta i lluminosa, en una pinzellada llarga i remarcant bé les figures. D´aquell període cal remarcar obres molt característiques del seu treball com pot ser la Festa pagesa amb una parella en primer terme que, com en pràcticament totes les figures, somriu obertament, tots dos ben vestits amb les millor robes i la dona lluint l´emprendada. La vida illenca que mostra Puget Viñas fou sempre, bé sigui en escenes de treball o de festa, una visió alegre i amable d´una societat venturosa i plàcida. Corresponen igualment a aquesta època les escenes de la processó del Corpus, la del passeig de Vara de Rey i de la berenada popular al Puig des Molins, entre altres de semblants. Totes estan preses des d´un punt de vista alt, en petit format, resoltes de manera ràpida i espontània, amb masses de gent, figures poc remarcades, quasi taques de color, que es converteix en el gran protagonista de l´obra i que Puget domina. Són les obres en què es mostra l´aspecte més personal de l´autor. La majoria dels seus quadres estan realitzats a partir de fotografies, estudis preliminars en què deixa molt clar l´interès pels detalls de les robes: fotos de pageses d´espatlles per avall en què l´objectiu es fixa únicament en el detall com cauen els trencs d´una gonella o com són els refacos que es deixen veure pels baixos dels vestits, i pels posats dels personatges que més tard reproduí en els olis. De la mateixa manera el dibuix va ser una eina imprescindible. Puget fou un incansable dibuixant que amb gran destresa tècnica i economia de gestos, de manera ràpida i sensible, suggereix formes a vegades tan sols insinuades que retraten la vida del seu entorn. És el moment de les primeres exposicions, de manera col·lectiva a Palma, l´any 1921, i ja individualment l´any 1925 i després el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona. Les obres es començaven a vendre i eren ben acollides per la crítica. L´any 1931 exposà al Museu d´Art Modern de Madrid i al llarg de tota aquella dècada presentà les seues obres en mostres col·lectives del Cercle de Belles Arts de Palma, a l´Ateneu de Maó i al Saló Ebusus d´Eivissa. Durant la Guerra Civil, Puget Viñas continuà pintant i d´aquella època s´ha de remarcar, per la seua qualitat i pel fet que documenta, el quadreBombardeig sobre Eivissa (1936), que mostra les flamarades de l´incendi al port. Entre 1939 i 1951 exposà regularment a les Galeries Costa de Palma, on el seu propietari i director Josep Costa Ferrer “Picarol” va donar a conèixer la seua obra. Durant els anys quaranta exposà diverses vegades a Barcelona, a la Sala Pallarès i a la Sala Vinçon. Aquells anys, d´una enorme producció artística, la temàtica continuà sent la mateixa i s´hi repetien les dones pageses treballant al camp, si bé hi solien dominar les figures soles, dones retratades de mig cos, escenes al porxo de l´església i en general es perderen la frescor i la lluminositat de la primera època. Aquestos foren els darrers quadres que va pintar, a causa de l´edat avançada i de la pèrdua de la visió, que li impediren continuar treballant. No fou fins a 1964 que la seua obra, juntament amb la del seu fill, Narcís Puget Riquer , s´exhibí de nou en una mostra homenatge a la galeria Xaim de Dalt Vila, dins de la I Setmana Cultural, que es va fer coincidí amb la I Biennal Internacional d´Art Universitari d´Eivissa. Posteriorment, l´any 1975, les obres dels dos Puget participaren en una mostra col·lectiva al Palau de la Virreina, a Barcelona. L´any 1995 la Sala de Cultura de “Sa Nostra” va presentar una mostra del pintor a Eivissa, com posteriorment ho va fer a les seues sales de Palma, Maó i Ciutadella, amb part de les obres del llegat que el seu fill Puget Riquer va fer a l´Estat espanyol i de col·leccions particulars, acompanyada d´un important catàleg. Més endavant, l´any 1997 la Galeria Van der Voort presentà una exposició dels seus dibuixos i l´any 2001 el Govern Balear, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura, va organitzar l´exposició del llegat Puget a l´edifici gòtic de la Llonja de Palma amb motiu de la qual es va editar un catàleg que recull la donació. L´any 2007 va ser inaugurat a can Llaudis el Museu dels Pintors Puget , on es pot veure en permanència l´obra dels dos artistes. Igualment, durant les Festes de la Terra, el mes d´agost del mateix any, l´Ajuntament d´Eivissa els concedí, a títol pòstum, sengles Medalles d´Or de la ciutat d´Eivissa. L´obra de Puget Viñas dins la pintura illenca ha estat de gran importància, atès que representa l´inici d´un moviment pictòric que continua els primers anys del s XXI. Ja l´any 1962, quan residien a Eivissa un bon nombre d´artistes estrangers que s´uniren amb el nom de Grup Ibiza 59 , i per tal de remarcar l´admiració pel mestre, la continuïtat de les seues ensenyances i els orígens illencs dels seus membres, va néixer el Grup Puget , format pels seus primers alumnes: Vicent Ferrer Guasch i Antoni Marí Ribas “Portmany”, a més dels joves Vicent Calbet Riera i Antoni Pomar Juan. [CVR]
