Archives

Referències:

Bibliografia:

EEiF Torres Marí, Marta

Enllaços externs:

Fonts:

Galeria:

 

 

(Santander 1930 – Palma 2010) Es va formar a Anglaterra en el taller d’Henry Moore, més tard en 1945 viatja a París i cinc anys després presenta una Exposició al costat d’Henry Moore, Max Ernst i Picasso, després es trasllada a Eivissa i entra a formar part del Grup Eivissa 59. El 1964 va exposar a la Fira d’Art Nova York al Pavelló espanyol, ciutat en la qual va residir durant 10 anys.

Exposava a les Galeries A M Sachs Gallery de Nova York o Bonino Gallery, entre d’altres. Va tractar amb els millors artistes pop del moment Robert Rauschenberg i Andy Warhol, aquest últim va arribar a ser el seu padrí de noces en el seu matrimoni amb Ruth Kliigman que havia estat casada amb Pollock. Va conèixer i va compartir moments artístics amb Rotko, Pollock, De Kooning, David Walsh, i un llarg etc.

Després tornà a Espanya i exposà en conegudes Galerias de Madrid, al costat de Manolo Valdés, Rafael Solbes, Mompó i grans artistes espanyols. Viatjava regularment a Nova York on realitzava diverses escultures per encàrrec en els Hamptons, però sempre tornava a Eivissa.

Referències:

• 2014. La Mirada Retrobada

EEiF,Sansegundo, Carlos

Bibliografia:

Enllaços externs:

Fonts:

Galeria:

(París 1929 – Cheval Blanc 2013) Vuibert, professor i pintor, va néixer a París l’any 1929. Professor i pintor, va néixer en el si d’una família de fortes arrels culturals. Es llicencià en belles arts a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Després de començar a treballar a l’editorial familiar, en la gestió i il·lustració d’obres, decidí iniciar un viatge per Espanya i a Barcelona va visitar el director de l’Institut Francès de Barcelona, el geògraf Pierre Deffontaines, que li aconseguí una beca de l’Ajuntament de Barcelona, d’un any de durada que li va permetre pintar lliurement per Espanya.

Va visitar Eivissa per primera vegada, per conèixer el pintor rus Voldemar Boberman, que a finals dels anys quaranta s’havia establert, a temporades a Eivissa. El 1951 i per recomanació de Deffontaines es desplaçà a Mallorca on es posà en contacte amb el director de l’Aliança Francesa de Palma que el captà per impartir classes. Durant dos anys compaginà la pintura i la docència, que també compaginava amb altres activitats de caire cultural. Durant aquestos dos anys passà les vacances de Nadal i de Pasqua a Eivissa, on establí una bona amistat amb el professor de dibuix de l’institut, Francisco Carreño, i amb Joan Tur Ramis, propietari de la Fonda Formentera, que juntament amb el metge Pedro de Alcántara Martínez, l’enginyer Jacinto Boza i altres, l’encoratjaren a traslladar-se a Eivissa i a fundar l’Aliança Francesa, cosa que va fer finalment l’estiu de 1954.

Amb l’ajuda de Tur Ramis obrí escola a una planta baixa del carrer Obrador, que aviat quedà petit. El gener de 1955 i juntament amb Guillem Bujosa que també impartia classes de francès a Eivissa, obriren l’Aliança al número 17 de l’avinguda d’Espanya, just al costat de l’Escola d’Arts i Oficis, aviat el pis quedà petit i fou necessari llogar el pis del costat. El 1967 els dos pisos llogats eren insuficients per poder atendre els més de 600 alumnes matriculats, per la qual cosa decidiren comprar uns locals al carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, adquirit amb la derrama dels propis alumnes i altres fonts de financiació, locals que inauguraren en novembre de 1968. En aquell moment l’Aliança d’Eivissa tenia 700 alumnes quan la de Mallorca en tenia uns 200.

El 1975 i amb la finalitat d’utilitzar al màxim els locals, que durant bona part del dia romanien tancats, decidí fundar l’Escola Francesa d’Eivissa. Per tal d’animar l’ensenyament de la llengua francesa, va crear el Club de l’Aliança Francesa, amb revista escolar, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, excursions, etc. A la dècada dels anys setanta Vuibert accedí a la condició de funcionari de l’estat francès, però com a contrapartida no podia romandre indefinitivament a l’Aliança d’Eivissa i així el 1977 fou traslladat a França. Per moltes causes l’Aliança entrà en un període de llanguiment que va fer que el 1994 hagués de tancar portes.

Una vegada retirat de la docència, va reprendre amb més força la pintura. Com a pintor ha realitzat diverses exposicions, com a l’Institut Francès de Barcelona, 1953, a les Galeries Costa de Palma, en diverses edicions del Saló d’Art d’Ebusus, a París i diverses vegades a Eivissa, a més d’altres exposicions a diverses ciutats de França i de l’estranger. A més, juntament amb el Grup Eivissa 59 va prendre part, el 1958 a l’exposició “Arte de Nuestro Tiempo en Ibiza” celebrada a Madrid.

El 1979 realitzà una exposició de monotips en el Festival de Bédouin (Vaucluse) i l’any següent, a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa. El febrer de 1990 celebrà una exposició retrospectiva, patrocinada per “Sa Nostra”, l’Aliança Francesa i l’Escola Francesa d’Eivissa a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el títol “Eivissa, de 1951 a 1990”.

Referències:

 

Bibliografia:

Enllaços externs:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Vuibert, René (París 1929 — 2013) ENSENY/SOC Professor i pintor. Va néixer en el si d’una família de fortes arrels culturals: un dels seus avis fou professor de matemàtiques i editor, i l’altre també fou pedagog. Es llicencià en belles arts a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Després de començar a treballar a l’editorial familiar, en la gestió i la il·lustració d’obres, decidí iniciar un viatge per Espanya; a Barcelona va visitar el director de l’Institut Francès de Barcelona, el geògraf Pierre Deffontaines , que li aconseguí una beca de l’Ajuntament de Barcelona d’un any de durada que li va permetre pintar lliurement per Espanya. Va visitar Eivissa per primera vegada per conèixer el pintor rus Voldemar Boberman, que a final dels anys quaranta s’havia establert temporalment a l’illa. El 1951 i per recomanació de Deffontaines es desplaçà a Mallorca, on es posà en contacte amb el director de l’Aliança Francesa de Palma, que el captà per impartir-hi classes. Durant dos anys compaginà la pintura i la docència, que també alternava amb altres activitats de caire cultural. Durant aquells dos anys passà les vacances de Nadal i de Pasqua a Eivissa, on establí una bona amistat amb Carreño, professor de dibuix de l’institut, i amb Joan Tur Ramis, propietari de la Fonda Formentera, que juntament amb el metge Pedro de Alcántara Martínez, l’enginyer Jacinto Boza i altres l’encoratjaren a traslladar-se a Eivissa i fundar l’Aliança Francesa, cosa que va fer finalment l’estiu de 1954. Amb l’ajut de Tur Ramis obrí escola en una planta baixa del carrer Obrador, local que aviat quedà petit. El gener de 1955 i juntament amb Guillem Bujosa, que també impartia classes de francès a Eivissa, obriren l’Aliança al número 17 de l’avinguda d’Espanya, just al costat de l’Escola d’Arts i Oficis, però aviat el pis també quedà petit i fou necessari llogar el del costat. El 1967 els dos pisos llogats eren insuficients per poder atendre els més de 600 alumnes matriculats, per la qual cosa decidiren comprar uns locals al carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, adquirits amb la derrama dels alumnes i altres fonts de finançament, locals que inauguraren el novembre de 1968. En aquell moment l’Aliança d’Eivissa tenia 700 alumnes quan la de Mallorca en tenia uns 200. El 1975 i amb la finalitat d’utilitzar al màxim els locals, que durant bona part del dia romanien tancats, decidí fundar l’Escola Francesa d’Eivissa. Per tal d’animar l’ensenyament de la llengua francesa, va crear el Club de l’Aliança Francesa, amb revista escolar, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, excursions, etc. A la dècada dels anys setanta Vuibert accedí a la condició de funcionari de l’Estat francès, però com a contrapartida no podia romandre indefinidament a l’Aliança d’Eivissa i així el 1977 fou traslladat a França. Per moltes causes l’Aliança entrà en un període de llanguiment que va fer que el 1994 hagués de tancar portes. Una vegada retirat de la docència, va reprendre amb més força la pintura. Com a pintor, ha realitzat diverses exposicions: a l’Institut Francès de Barcelona (1953), a les Galeries Costa de Palma; a diverses edicions del Saló d’Art d’Ebusus, a París i diverses vegades més a Eivissa, a més d’altres exposicions a diverses ciutats de França i d’altres països, i juntament amb el Grup Ibiza 59 va prendre part el 1958 a l’exposició “Arte de Nuestro Tiempo en Ibiza” celebrada a Madrid. El 1979 realitzà una exposició de monotips al Festival de Bédouin (Vaucluse) i l’any següent, a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa. El febrer de 1990 celebrà una exposició retrospectiva, patrocinada per “Sa Nostra”, l’Aliança Francesa i l’Escola Francesa d’Eivissa a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el títol “Eivissa, de 1951 a 1990”. L’any 2011 fou declarat Fill Adoptiu de l’illa d’Eivissa pel Consell Insular d’Eivissa, primera persona que obtengué aquesta distinció. La seua darrera visita a Eivissa, on tenia una casa a ses Salines, fou el 2012 [FCC]

Galeria

(Basilea, 1933 – Llac Constança, 1998) Fill de mare soltera alemanya i pare suís, va ser criat per una tia seva en Rheinfelden (Baden), una petita ciutat limítof amb Suïssa. Va rebre la seva formació secundària en l’Institut de Säckingen. Des de 1950 fins a 1957 va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Basilea, on es va especialitzar, preferentment, en escultura i pintura. Durant un temps va escriure poesia.

Va estudiar Gnanaia Ioga amb el mestre vedantista Heinrich Jürgens, en la Selva Negra, prop de Säckingen. A causa de la seva preocupació fonamentalment humanista, va ser especialment atret pel retrat, com a forma de trobada amb la psique del retratat. L’ésser humà ocupa un lloc central en la seva obra. Altres temes que va tractar van ser la naturalesa morta i el paisatge.

En les seves primeres pintures plasma les muntanyes de la Selva Negra, paratges de la seva joventut, però més tard, en 1960, durant la seva estada en el Llac de Cuomo (Itàlia) descobreix la seva atracció per la intensitat del color del sud.

De Cuomo, es trasllada a la Camarga (La Camargue, sud de França) i des d’allí a Formentera, on va viure des de 1965 fins a la seva mort. A Formentera va realitzar la major part de la seva obra, fascinat tant pels vius colors del seu paisatge i el cel que es reflecteix en el mar.

Tots els anys, per Carnestoltes tornava a Basilea i al llac Constança, on durant 37 anys va ser l’encarregat de realitzar grans murals per celebrar aquesta festa a l’Illa Mainau, situada al mateix llac, a una Fundació del Comte de Bernadotte.

Allí va morir d’un atac al cor, el 3 de febrer de 1998, quan estava donant les últimes pinzellades als murals d’aquell any. Per desig de l’artista, que com a místic va viure en la intemporalidad, les seves obres no estan datades i rares vegades signades.

Referències:

Bibliografia:

EEiF (Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera) Grass, Hans

Enllaços externs:

Hans Grass (pàgina web oficial del pintor)
Un paseo por la obra de Hans Grass. La muestra retrospectiva podrá verse en la Sala Municipal de Exposiciones 
de Sant Francesc hasta el próximo día 31 de marzo. Formentera Avui. 20 de març de 2018

Galeria:

(*) Vid. Referències