Tur Costa, Antoni “Gabrielet”
(Eivissa 1917 – Eivissa 1998), conegut de tots com Gabrielet, passarà al record com l’artista formenterer per antonomàsia. Format a l’Escola de Ceràmica de Madrid, va destacar també com dibuixant. Gran part de la seva biografia està lligada als viatges artístics a l’estranger, en particular a la seva estada a l’Escola de Belles Arts de Roma. A la seva tornada a Espanya s’establí a Formentera, on muntà un taller de ceràmica i un forn a la Mola. El gruix de la seva obra està format per murals de ceràmica, malgrat que també va ser apreciat com pintor i dibuixant. Formentera li va dedicar un dels espais emblemàtics de Sant Francesc.
Referències:
Catàleg "XXI Salón de Arte. Ebusus. Fiestas Patronales 1961. Del 5 al 20 de agosto" Impremta Diario de Ibiza Ebusus Sociedad Cultural y Artística. Fiestas Patronales 1963. Del 5 al 12 de Agosto"
Bibliografia:
Enllaços externs:
Tur Costa, Antoni –Gabrielet– (Eivissa, 1917 — 1998) ART Ceramista, pintor i dibuixant. Toni “Gabrielet” era germà del pintor Rafel Tur Costa . Passà la seua infantesa a Santa Eulària, on el seu pare era el secretari de l’Ajuntament. De resultes d’un viatge que l’Escola de Ceràmica de Madrid va fer a Santa Eulària l’any 1931, Antoni Tur Costa s’interessà per l’art i, en demostrar bones aptituds en dibuix, obtengué una beca de l’Ajuntament i una de la Diputació de Balears per traslladar-se a Madrid a estudiar ceràmica i art. L’any 1932 arribà a Madrid junt amb el pintor i aquarel·lista Narcís Puget Riquer i el curs 1932-33 ingressà a l’esmentada escola de ceràmica, on estudià durant set anys, amb el lapse de la Guerra Civil entremig, època en què tornà a Eivissa —entre el 1936 i el 1939—, anys en què varen ser afusellats el seu pare i el seu avi. Després de la guerra, tornà a l’Escola de Ceràmica, on acabà els estudis, entre 1939 i 1943, al mateix temps que feia de professor ajudant. En tornar a Eivissa conegué el marquès de Lozoya, que l’ajudà a aconseguir una plaça a l’Acadèmia de Bellas Arts de Roma. Durant els dos anys que estigué a Itàlia va tenir l’oportunitat de relacionar-se amb alguns companys estudiants que posteriorment serien grans intel·lectuals i artistes, com el poeta José Maria Valverde i el músic Narciso Yepes. També conegué la reina d’Espanya a l’exili, Victòria Eugènia. Posteriorment va viure una temporada a París i va passar per Copenhaguen i Bèlgica; l’any 1947 tornà a Eivissa. S’instal·là a Formentera el 1961, amb 44 anys, i hi residí fins tres anys abans de la seua mort. Pintor, dibuixant i gran modelador de guix, va començar a fer murals amb ciment armat, a partir de motlles de guix extrets després de modelar amb fang el relleu. Molts d’aquestos grans murals eren encàrrecs per a hotels que es construïren els primers anys del boom turístic a Eivissa i a Formentera. L’any 1977 va muntar un taller i un forn de ceràmica a la Mola i inicià una fecunda etapa de ceramista, treballant amb esmalts de colors vius, traspassant els seus dibuixos a la ceràmica. També va fer litografies en color i en blanc i negre, gravats i nombrosos encàrrecs de plaques amb els noms per a cases particulars i comerços de Formentera. L’any 1984 l’Ajuntament de Formentera li encarregà la retolació dels carrers dels pobles de l’illa i també els dos escuts de ceràmica que es troben a la sala de plens i a la façana de la Casa Consistorial. També fou l’autor de les tres creus de la façana de l’església del Pilar de la Mola. Va ser cofundador de la Fira d’Art i Artesania de la Mola l’any 1984, i el 1989 va fer la seua primera exposició individual a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa. Va ser guardonat amb el premi Importante del Diario de Ibiza l’any 1996, proclamat Fill Il·lustre de Formentera per l’Ajuntament d’aquesta illa el 1997 i membre d’honor de l’Associació de Veïns de l’Illa de Formentera el 1998. La seua obra més extensa i coneguda és la ceràmica, que bàsicament utilitzà com a suport per als seus dibuixos, ja que és una ceràmica molt gràfica, en què el més important són el traç i la policromia, no pas la forma o el volum. Als seus treballs destaquen els dibuixos figuratius, que representen elements de la natura i de l’entorn pitiús i mediterrani, i homes i dones en el seu hàbitat, treballant al camp o a la mar, escenes costumistes, el sol i la lluna i, sobretot, animals; són escenes quotidianes que adquireixen un caire mitològic. La força de la línia depurada, el traç àgil i essencial i la policromia de colors vius caracteritzen el dibuix d’Antoni Tur Costa. [SMB]
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
