Laureà Barrau

Barrau Buñol, Laureà

/by

(Caldes d’Estrach, Barcelona 1863 – Santa Eulària del Riu, Eivissa 1957)

Referències:

Bibliografia:

CABOT LLOMPART, J.Ibiza y sus pintores. Pag.8,23,36,85,86,87,89
Laureà Barrau i Buñol, Wikipèdia
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
Barrau i Buñol, Laureà (Barcelona 1863 – Santa Eulària des Riu 1957) ART Pintor català nascut en el si d’una 
família burgesa. Va cursar estudis a l’Escola de la Llotja de Barcelona i a l’Escola de Belles Arts de París. 
Al poc temps d’iniciar la seua carrera artística, el 1882, guanya a Barcelona el premi Fortuny de pintura. 
Entre 1885 i 1888 s’estableix a Roma. El 1889 marxa a París i es matricula a l’Académie Carrières. 
A la capital francesa s’introdueix dins el cercle d’artistes espanyols i fa amistat amb el compositor Isaac 
Albéniz. A la darreria de 1898 viatja a Andalusia en companyia del pintor català Ramon Casas; el viatge li 
inspirarà quadres d’ambient costumista. El 1899 es casà amb la francesa Berta Valier i abandona la seua 
residència a París per instal·lar-se a Caldetes (El Maresme, Barcelona). L’octubre de 1912 arriba a Eivissa 
seguint les recomanacions del seu amic Frederic Rahola. Fins a l’any 1932 no resideix definitivament a l’illa, 
però hi passarà llargues temporades en les quals pintarà obres inspirades pel paisatge i la gent d’Eivissa. 
Per motius de salut es veu obligat a deixar de pintar. La seua darrera exposició la realitza l’any 1954, a la 
Sala Busquets de Barcelona. El 21 de maig de 1957 mor a la seua casa de Santa Eulària des Riu. A l’anomenat 
puig de Missa d’aquest municipi eivissenc hi ha un petit museu monogràfic de l’artista. Al llarg de la seua 
trajectòria artística rebé nombrosos guardons i premis. Entre d’altres, dues segones medalles a les Exposicions
Universals de Barcelona (1888) i de Brussel·les (1910) i el títol d’Associé del Salon Nationale de Beaux Arts 
els anys 1892 i 1894.

Enllaços externs:

 

Galeria

Obra Laureà Barrau