Grup Ibiza 59
EEiF
Grup Ibiza 59 ART Fou format per artistes residents a Eivissa que l’any 1959 es constituïren en un grup artístic en el qual hi havia Erwin Broner, Hans Laabs, Katja Meirowsky, Bob Munford, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Bertil Sjöberg i Heinz Trökes. Aquest grup va sorgir per iniciativa d’Emil Schillinger que acabava d’obrir l’hotel El Corsario a Dalt Vila, a l’antiga casa dels Tur “Cossari”, que volia complementar amb una galeria d’art. En la seua acta fundacional palesaven que la vinculació dels membres tenia una finalitat merament expositiva: una col·lectiva a l’any i una individual cada mes. El grup se sentia animat pels mateixos sentiments d’amistat, d’admiració mútua i d’ajuda en les exposicions pròpies i en les dels artistes convidats. El ceramista Antonio Ruiz fou nomenat director de la galeria. Cal apuntar que molts dels artistes que formaven el grup procedien d’Alemanya i que per motius diferents havien arribat a Eivissa, illa que tots consideraven un lloc ideal per a la seua activitat creativa. Com a grup artístic no comptaren amb cap manifest que definís els principis que els unien; únicament alguns textos d’Erwin Broner, que generalment prologaven les exposicions, són les idees doctrinals i d’intencions del grup. Per iniciativa d’Antonio Ruiz principalment, i amb l’aprovació de la resta, exposaren com a artistes convidats personatges com Pancho Cossío, Genovés, Mompó, Zobel, Miró, Sempere, Hartung… entre altres, cosa que va suposar un enriquiment espiritual i artístic. Més endavant el grup s’amplià amb l’escultor Carlos Sansegundo i amb els pintors Bob Thompson i Pierre Haubensak. El grup es va dissoldre el 1964 d’una manera tan senzilla com havia estat la seua creació. Una de les raons apuntades fou que la capacitat econòmica de la societat eivissenca d’aquell temps no podia assumir una oferta tan continuada d’obres d’art com el grup era capaç de generar. Els membres del col·lectiu buscaren per separat les seues trajectòries futures, encara que l’amistat entre ells continuà i la relació amb Eivissa de tots els components no es va rompre mai. El grup es decantà per una pintura abstracta i oposada frontalment a la figuració acadèmica i convencional; aquest abstractisme els portà a investigar en les formes i en les textures amb collages amb papers i altres elements en un intent de buscar noves formes. El grup significà un revulsiu en el tancat món pictòric de l’illa, encara que la seua influència posterior en els artistes locals no va ser massa destacada. El 1992 el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa organitzà una exposició antològica de l’obra del grup que duia el títol de Grupo Ibiza 59. Passat i present, amb la direcció i catalogació a càrrec d’Elena Ruiz. [FCC]