Vicent Ferrer Guasch

BIOGRAFIA

EEiF  Ferrer Guasch, Vicent (Sant Antoni de Portmany, Eivissa 1917 – Eivissa 2008) ART Pintor. Va fer els estudis primaris a Eivissa a l’escola d’Antoni Albert i de molt jove, amb nou i dotze anys, va començar a pintar les primeres teles. De família militar, era la seua voluntat continuar amb la tradició però, amb l’arribada de la II República a Espanya, es varen tancar les acadèmies militars, per la qual cosa no va poder ingressar-hi. Va decidir fer el batxillerat superior, que començà a Eivissa l’any 1926 i acabà l’any 1934 amb un brillant expedient; el va compaginar amb lliçons al taller del pintor Narcís Puget Viñas. Aquell estiu de 1934 va preparar les proves per accedir a un nou pla de magisteri fundat per Marcelino Domingo anomenat “Pla Professional”, que permeté l’accés a l’Escola Normal de Barcelona, on va haver de cursar tres anys per obtenir el títol de Mestre d’Escola Primària. Només arribar a Barcelona es va fer soci de la Colònia Eivissenca de Barcelona i de seguida va començar a participar en les diverses activitats que s’hi organitzaven, així com també es va integrar al Grup de Comèdia de la Normal de Barcelona. Però l’agitació política del moment i la malaltia del tifus que va contreure varen fer que hagués de tornar a Eivissa el 1935. Un any després i ja recuperat, va reprendre els seus estudis a Barcelona, on el sorprengué l’esclat de la Guerra Civil. Aquell mateix 1936 va ser nomenat mestre de l’Orfenat Ribes de Barcelona i, al cap de pocs mesos, va anar destinat com a mestre d’ensenyament primari al grup Escola de Sant Adrià del Besòs. Poc després va ser mobilitzat per l’allistament militar, i fou destinat al Cos d’Intendència, on va prestar els seus serveis a la Pagadoria de la Capitania General de Barcelona fins a l’entrada dels nacionals a la ciutat. Les seues vivències de la guerra són recollides en un Diari Íntim que comença l’11 d’octubre de 1937 i acaba el primer d’abril de 1939, quan es desplaçà a Menorca on havia mort el seu pare. Acabada la guerra, va treure la seua titulació de mestre i, el 1943, fou destinat a l’escola de Sant Quirze de Besora, d’on va cessar el 1945, donat que va aprovar l’oposició a l’Escola Pere Vila, annexa a la Normal de Barcelona, a la qual tot seguit va ingressar, el 1946. Aquell mateix any, també va acabar els seus estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. L’any 1961 va opositar a la càtedra de dibuix d’escoles universitàries de magisteri, la qual va guanyar i va rebre per destinació l’Escola de Magisteri de Tarragona. Però, donat que aquell mateix any també va superar l’oposició a càtedra d’institut, va demanar l’excedència i en concurs de trasllat prengué possessió de la plaça de catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, adjudicació que ocupà de 1962 fins a la seua jubilació, el 1982. També fou nomenat director d’aquest institut el 1974, càrrec que exercí fins al 1979. Al mateix temps, va ser secretari de Protecció de Menors de 1968 fins a 1978 i va col·laborar en la fundació de la guarderia infantil Pare Huix, per a nens necessitats. Al llarg de la seua vida, ha compaginat les tasques de docència amb la pintura. El 1932 participà per primera vegada en una exposició a la Societat Cultural Ebusus, titulada “Artistas Noveles Ibiza”, on curiosament i de forma singular presentà set caricatures. Ja des de 1940 i fins a 1966, a més de presentar la seua obra a diverses exposicions individuals i col·lectives, també va participar de manera consecutiva a les exposicions que va organitzar aquesta societat amb motiu de les festes patronals d’Eivissa, a les quals va coincidir amb les diverses generacions de pintors eivissencs. Aquest període marca una evident evolució en la producció pictòrica de l’artista, que passa per la representació de retrats, paisatges i bodegons de tendència clarament impressionista en una etapa inicial que es pot qualificar com de formació i amb una certa influència del constructivisme de Giorgio de Chirico, fins a la construcció d’un estil propi de tendència postimpressionista que arriba a partir dels anys seixanta, on cada cop queda més definit en la recreació del tema del paisatge eivissenc i on les masses de volums, els jocs de llums i ombres i la construcció geomètrica de l’espai van guanyant terreny a la representació naturalista. En un principi va utilitzar la tècnica de l’encàustica (amb ceres foses) per a alguna de les seues obres, però ben aviat quedà definit l’oli com a tècnica clau de la seua producció. El 1947 presentà la seua primera exposició individual a les Galeries Urquinaona de Barcelona i, tres anys després, va tenir lloc la seua primera exposició individual a la Societat Cultural Ebusus d’Eivissa. Des d’aleshores continuà participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Eivissa, Palma, Barcelona, València, Madrid i Bilbao. A l’Eivissa dels anys seixanta Ferrer Guasch va formar part del Grup Puget, que es va constituir a partir de l’exposició al Cercle de Belles Arts de Palma de l’any 1962, al costat dels pintors també eivissencs Vicent Calbet, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”. Com a grup, també presentaren les seues obres el 1964 a la Galeria El Corsario i, un any després, a la Caixa de Pensions d’Eivissa. A partir de l’any 1962 exposà de manera continuada al Cercle de Belles Arts de Palma, a La Pinacoteca de Barcelona des de 1971, i a la Sala Cultural de Sa Nostra d’Eivissa, des de l’any 1981. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li va dedicar una Mostra Antològica l’any 1982. Així també, la seua obra té una presència internacional, amb la participació en exposicions col·lectives de Vevey i Saint Saphorin (Suïssa), Constança (Alemanya) i Filadèlfia. La seua obra quedà definitivament oberta al mercat internacional, amb un especial reconeixement de la crítica especialitzada i un important èxit de públic, a partir de la seua exposició amb motiu de la Setmana d’Eivissa i Formentera a l’Spanish National Tourist Office de Nova York el 1982, que el lligà per tres temporades a laWally Findlay Galleries, una de les més prestigioses galeries dels Estats Units. Al llarg dels anys, Ferrer Guasch ha estat capaç de crear un estil pictòric inconfusible, on el paisatge urbà eivissenc —els carrers i places de Dalt Vila i sa Penya, les cases pageses i les esglésies rurals— ha monopolitzat el seu interès, amb una evident preocupació estructural i una sobrietat cromàtica i formal que defuig tota anècdota i referència documental. En un rigorós exercici de simplicitat, les composicions geomètriques dels espais ofereixen una interpretació de la natura on res és posat a l’atzar. L’autor aconsegueix formalitzar la impressió d’equilibri i serenitat a partir d’una recerca constructiva de les llums i les ombres. El blanc, en totes les seues gradacions de color, omple l’espai pictòric i matisa els detalls, partint de la forma plàstica com a únic interès, en un compendi sincrètic de depuració. Independentment de la seua carrera professional i artística, sota el pseudònim “Xeix” va publicar diversos articles d’esports a Diario de Ibiza del 1933 fins a després de la guerra. També, va pertànyer a l’equip de redacció del setmanari catòlic Excelsior , dels anys 1932 al 1935, al costat d’Enric Fajarnés Cardona, Salvador Tur Prats i Josep Serra Serra, sota la direcció de Narcís Tibau. La seua afecció als esports el portà a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a les illes. Com a membre del Reial Club Esportiu Espanyol de futbol des de 1929, tengué la possibilitat de portar jugadors a l’equip d’Eivissa, com Coll (1961) i Kubala (1962), entre d’altres. En els anys seixanta va ser delegat insular d’Esports d’Eivissa i Formentera, pertanyent a la Junta Provincial d’Educació Física i Esports de Balears encapçalada per J. A. Samaranch. Així mateix, va ser President del Club Nàutic d’Eivissa de 1969 a 1972, i fou homenatjat l’any 2000 arran del 75è aniversari d’aquest club. Al llarg de la seua longeva carrera com a pintor, ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat guardonat amb el Premi de Paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia Reial de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (1952), el Premi Mallorca del Primer Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de la Diputació Provincial de Balears (1964), la medalla d’or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964), i l’encomienda de número de la Orden de Isabel la Católica (1999). La seua obra és present a multitud de fons artístics, entre els quals hi ha els de la Col·lecció Comte de Godó, la Col·lecció J. A. Samaranch i el Fons Artístic de la Caixa de Pensions de Barcelona. [STP]

Premis Destacats

Premi de Paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia Reial de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (1952)

Premi Mallorca del Primer Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de la Diputació Provincial de Balears (1964)

Medalla d’Or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964)

Encomienda de número de la Orden de Isabel la Católica (1999)

Medalla d’Or de la Ciutat d’Eivissa

Vicent Ferrer Guasch, visita la web de l’artista

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1947. Galería Urquinaona. Individual. 18 óleos sobre tela: 1. Ibiza, 2. Astillero, 3 y 4. Calle típica, 5. Barrio de pescadores, 6. Astillero, 7. Calma. 8. Xalanes, 9. Cala Grasió. 10. Olivos, 11 a 14. Notas, 15 y 16. Puerto de Barcelona, 17. Bodegón, 18 a 21. Flores. Barcelona. Del 4 al 24 de març.

Reseña: Noticiero Universal,  20.03.47.

1948. Sala Vinçon. Individual. 28 óleos sobre tela: 1. Ibiza, 2. Veleros,    3. Calle de la Marina, 4. Contraluz, 5. Calle de la Penya, 6. Mercado, 7. Tomando el sol, 8. Rincón del puerto, 9. Barrio de pescadores, 10. Arreglando redes, 11. Calma, 12. Nota, 13 y 14. Fiesta en la Barceloneta, 15. Nieve en la ciudad, 16 y 17. Pza Sant Agustín Viejo, 18 y 19. Veleros, 20. Día de invierno, 21. Pza Palacio, 22. Puerto de la Barceloneta, 23. Porta de Santa María del Mar, 24. Claustro de la catedral, 25 y 26. Rincón del puerto, 27. Autoretrato, 28.Estudio. Barcelona. Del 16 al 29 d’octubre.

Reseñas: Hoja del Lunes, 18.10.48: “Como pocos pintores, Ferrer Guasch nos ofrece una visión    emocionada y fiel de la isla blanca, Ibiza, con su auténtica luz, -tan difícil de captar en su reverberación y en sus luminosas sombras a fuerza de ser transparentes- y su fisonomía geográfica y étnica, lejos del tipismo de exportación y del turismo de cartel”. (Cfr. Noticiero Universal, 27.10,  Destino, 16.10, Mundo Deportivo, 24.10 y La Prensa, 4.11)

1952. Círculo Bredense. Individual. 14 óleos sobre tela: 1. Dia de  mercado, 2. Repiaix. 3. Font d’en Ratica, 4. Turó d’en  Blanch, 5. Camp de les oliveres, 6. Bassa del molí, 7. Corredor negre, 8. Cal Rebec, 9. Pallers, 10 a 12. Paisajes, 13 y 4. Breda. Del 7 al 10 de setembre.

1953. Sala de cultura Ayuntamiento de Breda. Individual. 20 óleos sobre tela: 1 y 2. Bassa del molí, 3. Can Plan i Forn d’en Blas, 4. Primavera, 5. Claustro. 6. Ca l’Horta, 7. Repiaix, 8. Olivos, 9. Calle del Prado, 10. Ca l’Huguet, 11 Can Martí Escarrré, 12 y 13. La Tordera, 14. Can Petrunas. 15. Forn del retrat, 16. Molí d’en Fugaroles. 17. Can Vicent. 18. Calle Capellades. 19. Sant Llop. 20 Desde Santa Ana. Breda, 8 a 11 de septiembre.

Reseña: Destino 3.10.53.

1954. Sala Can Joan.  Individual.  24 óleos sobre tela: 1. Tarde de domingo, 2 a 5. Calle típica, 6. Camino  de les fonts, 7. Ermita de San Roque, 8. Garbes, 9. El Puig, 10. Can Riereta, 11 y 12. El Parer, 13. Desde el bosque del castillo, 14. Joven cosiendo, l5. Cocina Tipica (El Parer), 16. Lago de Pleuna, 17. Bujons, 18 Portal (Can Albaredsa), 19. Pinos. 20 y 21. Sant Martí de Riudeperes, 22. Atardecer en Sant Romà de Sau, 23. El puente. 24. Camino de la iglesia. Sant Julià de Vilatorta, 18 a 22 de septiembre.

1955.  Hotel Ibiza. Individual. 28 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. Del 5 al 9 d’agost.

1955. Casa Costa. Individual. 32 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Sant Antoni de Portmany. 20 de agosto.

Reseñas: Diario de Ibiza, 20.09.55: “Formidable. Sus cuadros rebosan  serenidad. Pinturas justas de quietud y color”. (‘Cartas al indiano’, de F. Vilás) Cfr. segunda reseña en Diario de Ibiza, 18, 09, sec. Local.

1955.  Galería de Arte Quint. Individual. Ibiza vista por un ibicenco. 14 óleos sobre tela: 1. Ibiza, 2. Velas, 3. Barcas,  4. Sa Penya, 5. Calma, 6.Chimeneas, 7. Rincón de la muralla, 8 a 10. Calle típica, 11. Rastrillo, 12. Paisajes, 13. Regatas, 14. Día gris. Palma. Del 24 de setembre al 13 d’octubre.

Reseña: Baleares, 25.10.55: “Luminoso impresionismo. Entrañable muestra que recomendamos por su luz, por sus gentes, por su maravilloso paisaje, por su poesía hecha de cal, de sal y fuego. Telas soberbias, luminosas ventanas de rincones ibicencos sabiamente interpretados”. (J.F.M).

Del catálogo, con textos firmados por el poeta M. Villangómez, extraemos el comentario que sigue: “Vicent Ferrer Guasch pone en estos paisajes ibicencos lo mejor de su alma (…)  Retorna con su enérgico impresionismo, pero intenta evadirse de él hacia una mayor simplificación, hacia una composición más estructurada, hacia un colorido más subjetivo (…) Con todo, siempre vuelve a tentarle su primer estilo, como le tienta su mundo primero, pequeño pero pictóricamente inagotable: calles blancas, lienzos de muralla, aguas azules, panzudas barcas y algún olivo del Puig des Molins. Regresa a su impresionismo con fortaleza y sobriedad, con una sólida arquitectura que le permiten interpretar su isla con brío y personalidad”.

1957.  Casa de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 18 óleos sobre tela: 1. Ibiza. 2 y 3. Mercado. 4, 5 y 6. Calles de la Penya. 7 y 8. Astillero. 9. Barracas. 10 Olivos. 11. Es Puig des Molins. 12. El Pedro. 13. Es Canà. 14. Paisaje. 15 Portal. 16 a 18. Flores. Eivissa. 3 a 10 de agosto.

1957.  Bar Escandell. Individual. 20 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Sant Antoni de Portmany. 2 a 10 de septiembre.

Reseñas: Diario de Ibiza: 2.09.57. En “De arte”. Extractos de la reseña firmada por Ben Azibi y de declaraciones del propio pintor: “Impresionismo constructivo que busca la síntesis, la simplicidad de los planos, la austeridad del color. Una vez más, el pintor agota su obra con un éxito rotundo”.

“Jornada diaria de 5 horas, pintando simultáneamente 3 cuadros (…) Los ‘ismos” me marean. En el trabajo, sólo creo en la sinceridad con uno mismo. Si hay ‘algo’ dentro de uno, acaba reflejándose en el lienzo, hagas lo que hagas. Y, por el contrario, si uno está vacío, ese vacío asoma en los cuadros.  En mi pintura busco la sobriedad y la sencillez que ya tienen nuestras arquitecturas, lo que me facilita mucho las cosas. Es un trabajo que en algunos aspectos se aproxima mucho a lo que es la esencia de la abstracción. Pintando cualquier rincón del puerto, cualquier calle de la Penya o de Dalt Vila me encuentro a mí mismo. Mi sueño que ahora ya es imposible hubiera sido pintar al fresco, con humildad franciscana, una capilla de alguna iglesia de cualquier pueblo ibicenco”.

1957.  Individual. Sin información de las obras expuestas. Konstanz (Alemania) 19 de noviembre.

1958. Sala Busquets. Individual. 38 óleos sobre tela. Pintura de Ibiza. Sin información de las obras expuestas. Barcelona. Del 24 de gener al 12 de febrer.

Reseñas: Radio Barcelona, 10.02.58. Programa ‘Color y forma”: “En Ibiza, el blanco de las casas, el verde del campo y el azul de la mar dan los acordes cromáticos y sinfónicos que recoge el pintor. La paleta del pintor rehuye lo típico y espectacular para servirnos el alma viva de las cosas muertas: edificaciones de severidad geométrica, chimeneas que sobresalen como objetos abstractos, esquinas irreales en su albura marinera, casas d sobria y limpia arquitectura que traducen la gracia y la sabiduría de sus habitantes. Es la Ibiza de los ojos y del corazón (…) Pintura ascética, de composición equilibrada, con un estricto orden compositivo. Las líneas limpias, los planos desnudos, conjunción de un severo constructivismo sometido en una continua depuración a la plasticidad más exigente. El color se aplica con austeridad, pero de forma que se consiguen las valoraciones tonales deseadas. Azules intensos, nítidos celajes, sin recursos extrapictóricos, sin sensacionalismos, captando en todo momento, con precisión absoluta, la serena belleza de la isla”.

Solidaridad Nacional, 5.02.58. “Pintar el paisaje de Ibiza encierra una enorme dificultad pues sus dos factores dominantes son lo lineal y lo luminoso, la geometría y la claridad. Es el secreto que domina el pintor que depurado su paleta haciéndola nítida, limpia, cristalina. El pintor planta su caballete frente al paisaje, ordenándolo, estructurándolo en esquemas plásticos estrictos y, a fuerza de trabajar la composición, roza casi la abstracción en el estudio de sus velas y sus planimetrías, blanco sobre blanco, sombra en la sombra. Sólo una palera como la de Ferrer Guasch, tras muchos años de trabajo, es capaz de darnos, con aparente facilidad, el milagro de la luz atrapada en las paredes encaladas, gradualmente matizadas, cálidas, evocadoras, de deslumbrante plasticidad. El pintor tiene el alma de Ibiza en sus manos”. (A. Llopis).

La Vanguardia, 01.02.58: ”Paleta de extremada finura que sabe perseguir los matices más esquivos para obtener la máxima expresividad”. (J. Cortés).

Diario de Barcelona: “En Ibiza se han cruzado las corrientes post-sorollistas valencianas y las postimpresionistas barcelonesas. Unas y otras pecaban de cierto ‘efectismo’. Ferrer Guasch pasa desde el postimpresionismo de la Escuela de Barcelona, en cuadros todavía descriptivos, a lienzos de un exigente constructivismo que se hermana con lo mejor del iluminismo en una pintura marcadamente subjetiva que fija con rotundidad las esencias de la isla: geometría y luz. Lo consigue suprimiendo lo accidental, dejando al descubierto la solitaria belleza mediterránea, pura en sus planos, de volúmenes recortados, de atmósfera diáfana. Blancos luminosos y transparentes, ritmos vírgenes que cortan el día como cuchillas al compás de las sombras amigas. Con la abstracción siempre latente en la renuncia a la figuración”.

Correo catalán, 01.02.58. “Sobriedad cromática. Dominio absoluto en la gama de grises. Conjugación equilibrada de acordes tonales. Tiernas irisaciones. Ordenación ajustada en una escala que nunca pierde la proporción y la armonía. La preocupación estructural es evidente en un constructivismo ceñido y riguroso que resuelve por planos las composiciones, atento siempre a la atmósfera y a la esencialidad del paisaje. En su esquematismo geométrico, el pintor elimina cualquier tentación de pintoresquismo, folklore o tipismo. Ferrer Guasch no busca ni quiere quedarse en la referencia documental, sino que busca y consigue un vitalismo de tremenda potencia expresiva”.

Radio Nacional de España. 05.02.58. “Perfil”. Crónica de Rafael Manzano: “La obra de Ferrer Guasch deviene pura abstracción en sus geometrías y blancos. La luz está viva, palpita, nos conmueve”.

Mundo Deportivo, 03.02.58. “Libera su paleta de complicaciones parasitarias y asoma en sus lienzos una luz africana batiendo sobre los blancos como en un espejo. Sombras iluminadas y luces que matizan las sombras. Densidades y transparencias en los infinitos acordes de la luz. Emoción sin mixtificaciones.

Hoja del lunes, 03.02.58: “Precisamente porque Ferrer Guasch es hijo de Ibiza y conoce bien la entraña del paisaje de su tierra, el prodigio de su luz y la deslumbradora blancura de sus casas, ha querido evitar a todo trance el tópico pintoresquista y ha sometido su trabajo a un exigente proceso de destilación, a una rigurosa pesquisa de lo sustantivo y eliminación de lo accesorio, a una sensible y refinada progresión expresiva de su lenguaje en el que la riqueza de matices alcanza sutilezas tanto más difíciles cuanto más insiste en la temática elegida: los blancos restallantes y de luminosidad cegadora de la arquitectura ibicenca. Tiembla la luz en el finísimo cendal de la atmósfera que envuelve a la ciudad que se refleja en la bahía: todo un hechizo de claridad, de sugerencias, de cromatismos, de calma extasiada. Ibiza, en Ferrer Guasch, nos recibe con su abrazo de sol, de cal, de prodigiosos azules. Ferrer Guasch ha domesticado la luz”.

1958.  Casa de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 28 óleos sobre tela:  1. Ibiza. 2. S’olivera. 3. Ses feixes. 4. Girasoles. 5. Portal Nou. 6. Calle de la Virgen. 7. Astillero. 8. Remendando redes. 9. Contraluz. 10 y 11. Sa Penya. l2. Calle de Dalt Vila. 13. Rincón de la Penya. 14. Mercdo. 15. Es Passadis. 16. Calle de la Penya. 17 Calle Mayor. 18. Calle de San Antonio. 19. Carrer Fosc. 20. Calle de la Virgen. 21. Calle Barcelona. 22. Calle de la Virgen. 23. Barcas. 24 y 25. Rincón del puerto. 26. Vista del puerto. 27. Rincón de la Penya. 28. Camino ses Figueretes. Eivissa. 2 a 10 de agosto.

1958. Sala Busquets. Individual. 28 óleos sobre tela: 1. Ibiza. 2 Calle Mayor, 2 Rincón, 4 Iglesia de l’Hospitalet, 5, calle de la iglesia. 6. Plazuela, 7 Escala de piedra, 8 a 12 Calle, 13 Plaza de la Vila, 14. Escalera de piedra, 15 a 20 Calle de la Penya, 21 Contraluz, 22 Calle de la Virgen, 23 y 24 Sa Penya, 25, Cuesta de sa Drassaneta, 26 Es Passadis, 27 Paisaje, 28 Calma. Barcelona. 25 octubre a 7 de noviembre.

Reseñas: Angel Marsà (Correo Catalán), Rafael Manzano (Solidaridad Nacional), Fdo Lience (Mundo Deportivo), Lina Font (Radio Barcelona), Ernesto Foye (Hoja de Lunes), Fernando Gutierrez (La Prensa), Juan Cortes (La Vanguardia).

Diario de Barcelona, 1.11.58. “Ferrer Guasch fija con rotundidad en sus lienzos la esencia de Ibiza: geometría y luz. El pintor ellimina lo accidental para dejar al descubierto la solitaria belleza mediterránea en su pura belleza”. (A. del Castillo).

1959. Círculó Catalán. Individual. 25 óleos sobre tela: 1 y 2 Ibiza, 3 Calle de la iglesia, 4. Rincón de la Penya, 5. La Penya. 6 y7 Calle de la Virgen. 8 y 9 Calle típica, 10 La Penya. 11 Rincón de la Penya, 12. Plazuela. 13. Calle de la ciudad vieja. 14. Paisaje. 15 Calle de la Penya. 16. Calle de la ciudadela. 17. Rincón típico. 18. Pasaje. 19 La Penya. 20. Plazuela. 21. Contraluz. 22. Escalera de piedra. 23. iglesia de Formentera. 24. Iglesia de las monjas. 25 Rincón del puerto. Madrid. 11 a 21 de marzo.

1959. Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 15 óleos sobre tela: 1 Calle Mayor, 2. Escalera de Piedra, 3 Portal Nou, 4 y 5 Plaza de Dalt Vila, 6 La Penya, 7 y 8 Sa Drassaneta, 9 Iglesia de las monjas. 10. Contraluz, 11 y 12 Rincón de la Penya, 13. Sa Carrossa, 14 Calle d ela Virgen, 15 Rincón de la sa Cala. SCE: 5 a 12 de agosto. XX Salón de Arte. Colectiva. 2 óleos sobre tela: 25. Paisaje. 26 Calle de Dalt Vila.  Eivissa. 4 a 14 de agosto.

1960. Sala Busquets. Individual. 22 óleos sobre tela: 1 Iglesia, 2 Sa Punta de sa Murada, 3 La Penya, 4 El puerto, 5 Ibiza desde el Astillero, 6 y 7 Calle de Dalt Vila. 8 Puig de Missa, 9 y 10 Xarraca, 11 Sant Elm 12 a 14 Sa Penya 15 Sa Punta 16 a 18 Rincón de la Penya, 19 Velas, 20 Sa cuinera, 21 Feixes 22 Calle típica. Barcelona, 6 a 19 de febrero.

Reseñas: Mundo Deportivo 18.02.60. La Prensa 13.02.60 (Fernando Gutierrez). Solidaridad Nacional 17.02.60 (Rafael Manzano), Destino 20.02.60 (P.C). Diario de Barcelona, 13.02.60, Hoja del Lunes, 13.02.60, La Vanguardia 17.11.60 (Juan Cortés), Diario de Ibiza, 24.11.60.

1960. Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 23 óleos sobre tela: 1 Sa Punta 2 Ibiza 3 Xalanes 4 Mercado 5 Xarraca 6 La Penya 7 Calle de Dalt Vila 8 Rincón de Sa Penya 9Barcas 10 Calle de la Virgen 11 San telmo 12 Astillero 13 y 14 Calle de la Penya 15 Casa del Puig des Molins 16 Portal 17 y 18 Rincón de Sa Penya 19 Feixes 20, 21 y 22 Calle de Sa Penya 23 Playa de San Antonio.  Eivissa, 4 a 14 de agosto.

1961.  Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 23 óleos sobre tela: 1 Ibiza, 2 Barcas, 3 Xalanas, 4  La Marina, 5 Calle Prim, 6 La Penya, 7 Mecado, 8 Es Pujols, 9 Cala Vadella, 10 a 13 Sa Penya, 14 Portal, 15 Calle Barcelona,, 16 y 17 Calle de la Penya, 18 Rincón florido, 19 y 20 Calle de Ibiza, 21 Hojalatería, 22 y 23 Rincón de Dalt Vila. Eivissa, 4 a 14 de agosto.

1962. Hotel Montesol. Exposición de Primavera. Flores y paisajes. Individual. Sin referencia de obras expuestas. Eivissa. 26 de mayo a 3 de junio.

1962. Sala de la Caja de Pensiones. Individual. 33 óleos sobre tela:  1 Ibiza, 2 Portal, 3 Olivos, 4 Atardecer, 5 Calle Mayor, 6 Calle de Ibiza, 7 y 8 Rincón de la Penya, 9 a 15, Calle de la Penya. 16 Camino de Talalamanca, 17 Xalanes, 18 Rincón del puerto, 19 Remendando redes, 20 y 21 Portal de feixa, 22 Sa Caleta, 23 Astillero, 24 y 25 Rincón de Dalt Vila, 26 Calle de Dalt Vila, 27 Es Passadis, 28 Casa de s’Espalmador, 29 y 30 Es Pujols, 31 Es Caló, 32 Cala Saona, 33 Molino. Eivissa. 4 a 14 de agosto.

1963.  Sala de la Caja de Pensiones. Individual. 39 óleos sobre tela: 1 Ibiza, 2 Astillero, 3 a 6 Calle de Dalt Vila. 7 Casa típica. 8 a 10 Rincón de  la Penya, 11 y 12 Molí de sa Punta, 13 y 14 Barcsa, 15 Calle Mayor, 16 Mercado, 17 Cala Bassa, 18 Calle de la ciudad, 19 Iglesia de San Lorenzo, 20 y 21 Iglesia de San Rafael, 22 y 23 Sa Penya, 24 San Francisco (Formentera), 25 Molino de San Francisco, 26 y 27, Es Pujols, 28 Es Caló, 29 Casa Sahona, 30 a 34 Calle de la Penya, 35 y 36, Rincón de Dalt Vila, 37 y 38 Rincon de la Penya, 39 Barcas.  Eivissa. 3 a 14 de agosto.

1963. Círculo de Bellas Artes. Individual. Pinturas de Ibiza. 38 óleos sobre tela: 1 a 10 Calles y rincones de la Penya, 11 a 22 Calles y rincones de Dalt Vila, 23 Portal, 24 Puerto, 25 y 26 Iglesia de San Rafael, 27 Es Molí de sa Punta, 28 Puig de Missa, 29 Es Pujols, 30 Molino de San Francisco, 31 Barcas, 32 a 38 Notas. Palma. Del 28 de setembre a l’11 d’octubre.

1964. Sala Busquets. 32 óleos sobre tela. Sin referencia de las obras expuestas. Barcelona. De l’11 al 24 d’abril.

Reseñas en La Vanguardia, 26.04.64, Hoja de Lunes, 27.04.64, El Mundo Deportivo 19.04.64 y Diario de Ibiza, 08.05.64: “Síntesis de luz y geometría. Juego de blancos y sucesivos planos, de arquitectura elemental y encaladas paredes donde su visión esencialista alcanza su máxima elocuencia y su indiscutible personalidad. Mágica abstracción de las masas y planimetrías”.

1964. Galería Xaim. Individual. Sin información de las obras expuestas.  Eivissa. 20 de junio a 1l de julio.

1964. Sala Agrícola de la Caja de Pensiones. Individual. 33 óleos sobre tela: 1 a 8 Rincón de la Penya, 9 Mercado, 10 y 11 Casa típica, 12 Barcas, 13 Astillero, 14 y 15 Balafi, 16 a 26 Calles de la Penya, 27 a 29 Calles de Dalt Vila, 30 Barcas, 31 Es Cubells, 32 Sa Caleta, 33 s’Estanyol.  Eivissa. 1 a 10 de agosto.

1965. Caixa de pensions per a la vellessa i d’estalvis. Eivissa. Individual. 32 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. Del 5 al 15 d’agost.

1965. Círculo de Bellas Artes. Individual. 25 óleos sobre tela: 1 Ibiza, 2 y 3 Iglesia de Santa Eulària. 4 Puig de Missa, 5 Pórticos de la iglesia de Santa Eulària, 6 y 7 Calle Mallor, 8 a 12 Rincón de Dalt Vila, 13 a 16 Calles de la Penya, 17 a 20 Rincones de la Penya, 21 a 24 Casas ibicencas, 25 Paisaje de Santa Gertrudis. Palma. Del 16 al 28 d’octubre.

1966. Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual.  32 óleos sobre tela: 1 Dalt Vila, 2 a 4 calles de la Penya, 5 a 7 Rincones de la Penya, 8 Calle de la Marina, 9 a 11 Calles de Dalt Vila, 12 Rincón de Dalt Vila, 13 Pozo 14 Paisaje, 15 Casa en Balafi, 16 y 17 Casas de Santa Eulària, 18 Sa Caleta, 19 Cala Conta, 20 Iglesia de Jesús, 21 Iglesia de Santa Eulària, 22 a 24 Puig de Missa, 25 Pórticos des Puig de Missa, 26 Illetes, 27 Es Pujols, 28 Es Caló, 29 Es Molí d’es Cargador, 30 Casa, 31 Iglesia del Pilar, 32 Paisaje. Eivissa.  Del 4 al 14 d’agost.

1966. Sala de Arte. “Pinturas de Ibiza”. Individual. 21 óleos sobre tela. Sin información de obras expuestas. Bilbao. Del 22 al 31 de maig.

Reseña: El Correo Español del Pueblo Vasco, 15.06.66.

1966. Círculo de Bellas Artes. Individual. 31 óleos sobre tela. Sin información de obras expuestas. Palma. Del 29 d’octubre al 10 de novembre.

Reseñas:  Baleares, 12.11.66 y Diario de Mallorca, 03.11.66.

1966. Centro de Estudios Norteamericanos. Sin información de obras expuestas. València. De l’1 al 14 de decembre.

Reseñas: Levante, 10.12.66 y Las Provincias, 1.12.66 y 11.12 66

1967.1967.  Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. 2 a 14 de agosto.

1967.  Círculo de Bellas Artes. Individual. 31 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Palma. Del 28 d’octubre al 10 de novembre.

Reseñas: Hoja del Lunes, 6.11.67. Majorca Daily Bullletin, 5 y 6 de noviembre, Diario de Mallorca, 3.10.67 y 2.11.67, Baleares, 2.11.67.

1967. Inca.De l’11 al 19 de novembre. Círculo de Arte y Cultura. ”Pinturas de Ibiza”. Individual. Sin información de las obras expuestas.

1968. SCE. Individual. 32 óleos sobre tela. Sin información de obras expuestas. Eivissa. Del 18 al 31 de maig:

1968. Sala de Cultura de la Caja de Pensiones. Individual. 42 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. De l’1 al 10 d’agost.

1968. Círculo de Bellas Artes.  Individual. 25 óleos sobre tela. Sin información de obras expuestas. Palma. Del 28 de setembre a l’11 d’octubre.

1969. Exposició “Bodas de Plata, de un pintor ibicenco” Galeria Mundi-Art. Amb motiu dels seus vint i cinc anys de pintor. Individual. 26 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Barcelona. Primavera, de l’1 al 20 de març.

Reseñas: La Vanguardia, 23.03.69 y Correo Catalán, 22.03.69.

1970. Círculo de Bellas Artes. “Pinturas de Ferrer Guasch”. Individual. 36 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Palma. Del 28 de març al 10 d’abril.

Reseñas: Hoja del Lunes, 6.04.70. Diario de Mallorca, 2.4.70, Baleares 9.4.70, Majorca Daily Bulletin, 10.04.70, Última Hora, 4.04.70.

1970. Galeria Xarc. De l’1 al 10 de setembre.     

1971. La Pinacoteca “Ibiza”. Individual. 29 óleos sobre tela. 1 y 2 Dalt Vila. 3 Tejados 4 y 5 Balafi  6 Paisaje 7 Puig de Misa (Sta Eulalia) 8 Es caló (Formentera) 9  y 10 Casa típica 11,12, 13, 14, 15, 16, 17 y 18 Carrer de sa Penya 19,20, 21, 22, 23 y 24 Racó de sa Penya 25, 26, 27 y 28 Carrer  de Dalt Vila 29 calle de La Marina. Barcelona. 22 marzo a 9 abril.

1972. La Pinacoteca.  Individual. 30 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.   Barcelona.  1 a 20 de febrero.

1972. Círculo de Bellas Artes. “Ibiza”. Individual. 34 óleos sobre tela.  1 Dalt Vila. 2 Ventana 3 y 4 Iglesia de Santa Eulalia  5 y 6 Balafi 7 Iglesia de San Miguel  8 Iglesia de Agustín 9 Dalt Vila. Carrer de sa Penya. 10 Escalera de piedra 11 a 20 Carrer de  Sa Penya.  21 a 24 Racò de sa Penya. 25 Calle mayor26 a 31 Carrer  de Dalt Vila 32 Casa típica.33 Almendro 34 Tejados (Sa Penya). Palma. 25 de marzo a 7 de abril.

1973. La Pinacoteca. Individual. 32 óleos sobre tela. 1Tejados (Sa    Penya)2 Iglesia de San Lorenzo 3 a 5 Iglesia de Santa Eulalia 6 Puig de Misa (Sta Eulalia) 7 Balafi 8 Chimenea 9 Ventana 10 Casa típica 11 Horno típico 12 Iglesia de Santa Gertrudis 13 a 16 Carrer  de Dalt Vila 17 a 20  Rincón de Dalt Vila 21 a 26 Carrer de Sa Penya.27 32 Racó de sa Penya Barcelona. Del 3 al 16 de febrero.

1973. Círculo de Bellas Artes. Individual. 34 óleos sobre tela: 1 Iglesia de San Antonio 2 Iglesia de Santa Eulària 3 Puig de Misa (Sta Eulalia) 4 Balafi 5 Xemeneia  6 Forn típic 7 Sa Penya 8 Porxos de l’Esglèsia de Santa Eulària 9 a 16 Carrer de Sa Penya 16 a 20 Racò de Sa Penya 21 a 26 Carrer de Dalt Vila 27  a 28 Casa típica 29 a 34 Carrer típic de Palma de Mallorca. Palma. 28 de octubre a 10 de noviembre.

1973. Galeria (?)  Individual. 40 óleos sobre tela: 1 Dalt Vila 2 i 3 Xemeneia 4 Balcó 5 Terrats 7 a 17 Carrer de Sa Penya 18 a 27 Racò de sa Penya 28 a 31 Carrer de Dalt Vila 32 a 34 Racó de Dalt Vila 35 Porxos de l’Esglèsia  de Sant Rafel 36 a 40 Casa típica. Valencia, 23 de noviembre a 4 de diciembre

1974. La Pinacoteca.  Individual. 44 óleos sobre tela: 1 Ibiza 2 i 3 Dalt Vila 4 Xemeneia.  5 Esglèsia  de Santa Agnés 6 Esglèsia de Sant Joan 7 Esglèsia de Sant Rafel 8 Esglèsia de Sant Llorens 9 Balcó10 a 15 Casa típica 16 a 22 Carrer de Sa Penya 23 a 38 Racò de sa Penya 39 a 44 Carrer de Dalt Vila. Barcelona.  23 de marzo a 5 de abril.

1975. 1975.  La Pinacoteca. Individual.” Cases, carrers, esglèsies, d’Eivissa” Sin información de las obras expuestas. Barcelona. Del 22 de febrero a 7 de marzo.

1976. 1976.  Círculo de Bellas Artes. Individual. 42 óleos sobre tela.1i 2. Esglèsia de Santa Eulària 3 Porxos de l’Esglèsia de Santa Eulària 4 Esglèsia de Sant Carles 5 Esglèsia  de Santa Agnés 6 Esglèsia de Sant Mateo 7 Esglèsia de Sant Francesc de Ses Salines 8 a 15 Casa típica 16 La perdiu 17 Porta 18 i 19 Finestra 20 Pou típic 21 Portal de Feixa 22 a 35 Carrer de sa Penya 36 a 42 Carrer de dalt Vila. Palma, 3 a 16 de abril.

1976. 1976.  La Pinacoteca. Individual. “Pintures de Grècia (Myconos, Santorini, Linodos) i Eivissa. Barcelona. Del 28 de febrero al 12 de març.

1977. 1977. La Pinacoteca. Individual. 41 óleos sobre tela: 1 a 3, Dalt Vila. 4 a 9, Carrer de sa Penya. 10 y 11, Sa Penya. 12 y 13, Carrer de Sa Penya. 14 a 30 Racò de sa Penya. 31, Forn típic. 32, Xemeneia. 33 y 34, Finestra. 35 a 38, Casa típica. 39. Esglèsia de Sant Jordi. 40. Esglèsia de la Mola. 40. Porxo de Sant Rafel. Barcelona. Del 1 al 14 de marzo.

1977. 1977.  Sala de exposiciones Agora. Individual. 20 óleos sobre tela: 1 Carrer de Sant Jordi. 2 a 6 Carrer de Vila. 7 a 15 Carrer de sa Penya. 19 Xemenia. 20 Casa típicaSitges. Del 6 al 19 de agosto.

1978. 1978. La Pinacoteca. Individual. 43 óleos sobre tela: 1 Sa Penya. 2 a 11 Carrer de sa Penya. 12 Terrats de sa Penya. 13 a 26 Racó de sa Penya. 27 a 34 Carrer de Dalt Vila. 35 y 36 Esglèsia de Santa Eulària. 37 y 38 Casa típica. 39 Finestra. 40 Porta blava. 41 Porta verda. 42 y 43. Barcelona. Del 14 al 27 de febrero.

Nota.

El Correo Catalán, 4.04.78: “Ferrer Guasch es el máximo difusor de una Ibiza fulgurante, de rigurosa geometrización y albura inmaculada. Enamorado de la isla, el pintor logra transcripciones directas de su luz, de su atmósfra, de sus arquitecturas, de sus esencias que nadie como él ha sabido captar”. Angel Marsá.

1979. 1979. La Picacoteca. Individual. 36 óleos sobre tela: 1 y 2. Església de Sant Miquel. 3. Església de Santa Eulària. 4. Església de Sant Jordi. 5.Església de Santa Agnès. 6. Porxo església de Sant Rafel. 7 y 8. Carrer de la Marina. 9 a 18. Carrer de Dalt Vila. 19 a 28. Carrer de sa Penya. 29. El pou. 30. Casses. 31. Portal. 32 a 34. Finestra. 35. Xemeneia. 36. Casa típica. Barcelona. Del 27 de febrero al 12 de marzo.

1979. 1979. La Galería Internacional de Arte. Individual. Sin información de las obras expuestas.  Sant  Antoni de Portmany. Del 1 al 20 de setiembre.
1980.  La Pinacoteca. Individual. 33 óleos sobre tela: 1. Cases de Santa Eulària. 2. Casa de Balafi. 3. a 9. Casa típica. 10 a 19. Racó de sa Penya. 20 a 23. Carrer de Dalt Vila. 24 y 25. Carrer de la Marina. 26 a 29. Carrer de sa Penya. 30. Xemeneies. 31. Pou típic. 32. Església de Sant Rafel. 33. Finestra. Barcelona. Del 5 a 18 de febrero.

1980. 1980. Galería Jaime III. Individual. 28 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Palma de Mallorca. Del 3 al 29 de junio.

Ùltima Hora, 8.06.80: “Nadie como Ferrer Guasch ha sabido trasladar a los lienzos la esencialidad de su isla, Ibiza. Para el pintor, la isla es un motivo inagotable. Una y otra vez -el verdadero amante es incansable- nos pone ante los ojos sus calles empinadas, las fachadas cegadoras de sus casas, la herida de color de sus ventanas, el apolíneo cuerpo de las chimeneas, el medallón inconfundible de sus iglesias rurales, la cernida sombra recostada en sus calles. Ferrer Guasch ha llegado a la difícil sencillez en la que no se puede decir más con menos elementos. Una exposición imprescindible”. Rafel Jaume.

1981. 1981.  La Pinacoteca. Individual. 32 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Barcelona. 3 a 16 de febrero.

1981. 1981. Spanish National Tourist Office. “Paintings of  Ibiza”. Individual. Sin información de las obras expuestas.  New York. 4 de mayo a 18 de junio.

La Prensa  (New York), 17.05.81: “Para Ferrer Guasch, su tierra natal, Ibiza, es su mayor inspiración. La siente y la interpreta. Ferrer Guasch cultiva la pintura semiabstracta, poética, derivada tal vez de la experiencia del cubismo europeo, pero más espontáneo peor no menos intenso. Sus pinturas recuerdan también las enseñanzas de Malevich, aquel blanco sobre blanco que el maestro constructivista logró plasmar en su pintura. Pero Ferrer Guasch tiene un estilo propio. De factura asimismo constructivista, Ferrer Guasch hace una pintura de cristalina delicadeza, de tonos claros y exquisitos, armada de muy cuidadas y medidas composiciones ortogonales que se someten a la disciplina de la Sección de Oro. En términos de transparente geometría y escalas cromáticas refinadísimas, el pintor aborda diversos temas del paisaje y expresa plásticamente una amplia gama de sentimientos apasionados. La arquitectura lo seduce por su elocuencia formal y el pintor hace un canto plástico a la isla de Ibiza que se manifiesta en la inagotable transformación de sus casas, iglesias y calles. Lo anecdótico queda relegado para alcanzar la esencialidad y, sin embargo, la vida del hombre está latente en las arquitecturas. Diríamos que sabe extraer de su aparente mudez, las más profundas y sutiles confidencias sobre la condición humana. En sus lienzos, algunos casi abstractos, construidos como una pura estructuración de volúmenes, la luz juega siempre un papel principal. La obra de Ferrer Guasch, intensa y rica en sugerencias, fecunda el pensamiento conmovido del espectador. Una formidable exhibición”. Dora Rubiano.

1981.  1981.  El Palio. Individual. 26 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Sant Josep de s’Atalaia. Del 17 al 25 de agosto.

1981. 1981. Sala de Cultura “Sa Nostra”. Individual. 46 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. Del 17 al 31 de octubre.

Diario de Ibiza. 22 de octubre. Extracto de las declaraciones hechas por el pintor en una entrevista que firma J. V. Serradilla: “No me considero ningún genio. Conozco mis limitaciones y he unido todas mis fuerzas en un sólo motivo: Ibiza y sus blancos. He buscado mi propio estilo y, sin pretensiones, creo que he conseguido que mis cuadros se identifiquen de forma inmediata sin necesidad de firma. En mi trabajo cuido muchísimo la composición, la simplicidad de los planos y el juego de luces. Soy rápido en la ejecución y lentísimo en la preparación. No dejo nada al azar. No creo en la improvisación ni tampoco en la inspiración. Sólo creo en el trabajo, en la lucha por encontrar cosas nuevas en mi camino. Intento, sobre cualquier otra cosa, reflejar en mi obra la Ibiza que amo, la Ibiza que me apasiona, la Ibiza que quizás idealice”

NOTA: nos parece significativo recoger que, con esta exposición, el pintor cumple medio siglo de pintura y contabiliza 3425 cuadros.

1982. Sala Cano. Individual. “Iglesias, calles y casas”. 32 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Madrid. 8 a 20 de febrero.

1982. 1982. Barcelona. Del 23 de marzo al 5 de abril. La Pinacoteca. Individual. 34 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1982. 1982. Ibiza. Del 30 de octubre al 12 de noviembre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1982. Ibiza. 21 de diciembre a 14 de enero. Museu d’Art Contemporani d’Eivissa. “Antológica Ferrer Guasch”. Individual.  Sin referencia de las obras expuestas.

Textos del catálogo de la exposición:

“La isla era entonces un paraíso ignorado de los artistas extranjeros de tendencias vanguardistas que hoy la pueblan. Allí vivía Laureano Barrau, buen pintor, (…) y allí se habían entrecruzado las corrientes postsorollistas valencianas y la postimpresionistas barcelonesas. Unas y otras buscaban el efectismo y el folklorismo. Por eso nos sorprendió que, ya en 1948, llegara de Ibiza una pintara con aires nuevos y con una manifiesta voluntad renovadora. Junto a lienzos todavía descriptivos, el pintor traía otros de intención constructivista. Constructivismo y luminismo hermanados. Esta era la nueva y dominante factura del pintor”.  Alberto del Castillo.

“Ferrer Guasch ha conseguido una pintura simplificada y de exquisita pureza (…) Sus despojadas visiones de las callejuelas de Dalt Vila y del barrio de sa Penya, reducidas al mínimo de sus  elementales arquitecturas, componen una bellísima sinfonía de blancos, de la cual emanan, como líricos acentos, la quietud, el silencio y aquella ‘soledad sonora’ de que habló el poeta”  Santos Torroella.

“Desde hace mucho tiempo, hemos seguido la obra del pintor que, de un modo progresivo y de forma acentuada en los últimos años, ha ido liberándose de elementos accesorios, del riesgo de lo típico y lo tópico para brindarnos la esquemática fisonomía, la síntesis topográfica y lumínica de su nativo reducto balear. Podría decirse que el paisaje del pintor es la cal, el sol y el cielo azul de Ibiza, hechos geometría, silencio y claridad cegadora”. Ernesto Foyé.

“Ferrer Guasch fue siempre un maestro en el empleo de los blancos (…) la posible monotonía del muro encalado la salva el pintor estableciendo en el blanco una serie de matizaciones sorprendentes, en base de transparencias y veladuras. Y todo ello, de manera gradual, sin que se adviertan los traspasos de una valoración a otra”. R  Manzano.

1983. 1983. La Pinacoteca. Individual.Eivissa, esglèsies, carrers i cases”. 32 óleos sobre tela. Sin referencia de la obra expuesta. Barcelona. Del 5 al 18 de abril.

1983. New York. 5 a 25 de septiembre. Wally Findlay Galleries. Ibiza / Recent Works. Individual. 22 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1983. Ibiza. 1 a 22 de octubre. Sala de cultura de “Sa Nostra”.  Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1984. Barcelona. Del 3 al 16 de abril. La Pinacoteca. Individual. 40 óleos sobre tela: 1 y 2. Eivissa. 3. Es Calò. 4. Escala de pedra. 5. Ses Salines. 6. Estudi. 7. Esglèsia de ses monges. 8. Esglèsia de Sant Agustí. 9. La Marina. 10 y 11. Sa Penya. 12 a 19. Casa típica. 20 a 23. Racò de sa Penya. 24 a 32. Carrer de sa Penya. 33. Dalt Vila. 34 y 35. Carrer de Dalt Vila.  36. Racò de Dalt Vila. 37. Casa típica. 38 y 39. Carrer de sa Penya. 40. Finestra.

1984. Palma de Mallorca.  Galería Jaime III. Individual. Sin información de las obras expuestas.

1985. Barcelona. Del 20 de març a 1 de abril. La Pinacoteca. Individual. “Pintures d’Eivissa. Carrers, esglèsies, cases….”

1985. Palma de Mallorca. Del 3 al 29 de junio. Galería Jaime III. Individual. 34 óleos sobre tela. 1 Eivissa 2Flors 3 Esglèsia de Sant  Rafel 4 Esglèsia de Santa Eulària 5 Esglèsia de Sant Agustí 5 Esglèsia de l´Hospitalet 6 Barques 8 Racó del port 9 Veles 10 Balafi 11 Racó del port 12 Finestra 13 a 16 Casa típica 17 i 18 Dalt Vila 19 a 25Carrer de Dalt Vila 26 a 32 Carrer de sa Penya 33 i 34 Racò de Sa Penya

1986. Barcelona. Del 18 de febrero al 3 de marzo. La Pinacoteca. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1986. Santa Eulària (Eivissa). Del 1 al 11 de mayo. Galeria Alfredo. Individual.  Sin información sobre las obras expuestas.

1986. Ibiza. Del 17 al 25 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. . Sin información de las obras expuestas.

1987. Barcelona. Del 17 de febrero al 2 de marzo. La Pinacoteca. Individual. “Eivissa: esglèsies, carrers, cases i veles”. 34 ólos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1987. Ibiza. Del 23 al 31 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”.  “Ses Pitiüses d’ahir”. Individual. Retrospectiva. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1988. Barcelona. La Pinacoteca. Del 23 de febrero al 7 de marzo.

1989. Ibiza. Del 13 al 21 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. “Pintures d’Eivissa”. Individual. 32 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1989. Barcelona. Del 28 de febrero al 13 de marzo. La Pinacoteca. “Veles”. Individual. 30 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1990. Barcelona. Del 6 al 19 de febrero. La Pinacoteca. “Ferrer Guasch”. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

Radio Barcelona. Espacio “Arte”, 11 de febrero. Comentario de Lina Font: “Vuelve Ferrer Guasch con sus alburas ibicencas, cada vez más esquemático, más esencial, más puro en la composición. Sinfonía de blancos. Pinturas de silencios y sosiego. Sin abdicar de ninguna de las determinantes de la pintura tradicional, Ferrer Guasch ha conseguido dar a su obra lo que tantos persiguen y consiguen muy pocos, plasmar la belleza con singularidad, con la máxima sencillez expositiva.

1991. Barcelona. Del 19 de febrero la 4 de marzo. La Pinacoteca. “Ferrer Guasch”. 38 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1991. Ibiza. Del 14 al 24 de octubre.  Sala de Exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. 54 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

Nota: Esta muestra -al margen de las innumerables ‘colectivas’ en las que ha intervenido el pintor y según él mismo confirma- es la 96 de sus exposiciones individuales.

1992. Barcelona. Del 25 de febrero al 9 de marzo. La Pinacoteca. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1993. Barcelona. Del 4 al 17 de mayo. La Pinacoteca. Individual. 42 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1993. Ibiza. Del 6 al 18 de octubre.  Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. “Retrats i paisatges d’Eivissa”. 36 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

1994. Ibiza. Del 2 al 22 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1995. Barcelona. Del 14 al 27 de febrero. La Pinacoteca. “Obres d’Eivissa”. Individual. 42 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1995. Ibiza. Del 16 al 27 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual.”Obres d’Eivissa” . Sin información de las obras expuestas.

1996. 1996. Sant Francesc Xavier (Formentera). Del 2 al 18 d’octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. Sin información de las obras expuestas.

1997. 1997. Barcelona. Del 11 al 24 de març. La Pinacoteca. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1997. 1997. Ibiza. Del 10 al 24 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual.  80 aniversario de Ferrer Guasch .

1998. Barcelona. Del 20 de marzo al 1 de abril. La Pinacoteca. “Pintures d’Evissa: carrers, esglèsies i cases”. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

1999. Ibiza. Del 5 al 16 de octubre. Sala de Cultura de “Sa Nostra”. Individual. 40 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.

2001. Ibiza. Del 13 al 28 de noviembre. Sala de Cultura de “Sa Nostra”. Individual. 38 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

2004. Palma de Mallorca. Del 26 de febrero al 6 de abril. Galería d’Art Gabriel Vanrell. “Retrospectiva”. Individual. 34 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas.

2004. Sant Agustí (Ibiza). Del 17 de julio al 5 de agosto. Galería Berri. Individual. 18 óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas

2005. Sta. Eulària des Riu ( Eivissa) 11 – 23 de febrer del 2005 Ajuntament de Sta. Eulària. Sin información sobre las obras expuestas.

2006.  Sant Agustí (Ibiza). Del 16 de julio al 11 de agosto. Galería Berri. Óleos sobre tela. Individual .Sin información sobre las obras expuesta

2006. Ibiza. Del 10 al 24 de octubre. Sala de exposiciones de “Sa Nostra”. Individual. Óleos sobre tela. Sin información sobre las obras expuestas

2006. Sant Agustí (Ibiza). Del 15 de julio al 4 de agosto. Galería Berri. Individual Óleos sobre tela.

2007. Ibiza. Del 18 de mayo al 2 de junio. Galeria VIA 2. Individual. Celebració dels 90 anys de l’artista. Óleos sobre tela.

2007. Sant Agustí (Ibiza). Del 14 de julio al 3 de agosto. Galería Berri. Individual Óleos sobre tela.

2008. Sant Agustí (Ibiza). Del 26 de julio al 14 de agosto. Galería Berri. Individual Óleos sobre tela.

2008. Ibiza. Del 19  de setiembre al 4 de octubre. Galeria VIA 2. Individual. Óleos sobre tela.

2017. “Una mirada a l’obra de Ferrer Guasch”, Exposició antològica. Sala de Cultura SA NOSTRA d’Eivissa. Organitza: Consell Insular. Eivissa. Del 24 de març al 21 d’abril.

EXPOSICIÓNS COL·LECTIVES

1932. Sociedad Cultural Ebusus (SCE)   Salón de Arte I. Artistas Noveles. Colectiva. Pinturas y dibujos. 7 caricaturas, óleos sobre tela y papel.  Obras 11 a 17 de la exposición. Eivissa. De l’1 al 6 de gener.

1940. SCE. Salón de Arte II. Colectiva. Pinturas y dibujos. 3 óleos sobre tela:  7. Autorretrato, 8. Calle de Sant Feliu de Codines ,9. Bodegón. Eivissa. Del 5 a l’11 de agost.

1941. SCE. Salón de Arte III. Colectiva. Pinturas y dibujos. 9 óleos sobre tela: 7.  Ibiza, 8. Sant Feliu de Codines, 9. Barcas en varadero. 10, Estudio. 11, Nota. 12 a 15. Eivissa. Del 8 a 13 de juny.

Nota.

Reseñas: Diario de Ibiza:

“Apresa felizmente el color con el que construye y modela magníficamente. (Roca)

“Demuestra dotes nada comunes. Acusada personalidad que hace pensar en su excelente porvenir como pintor” (Ego).

1942. SCE. Salón de Arte IV. Colectiva. Pinturas y dibujos. 3 óleos sobre tela: 10. Cuesta de sa Drassaneta, 11. Sa Penya, 12. Eivissa. Del 5 al 10 d’agost.

Nota.

Reseña: Diario de Ibiza: “Recoge la difícil claridad de nuestra tierra y acierta en los azules de sus notas marineras” (Vilás).

1943. SCE. Salón de Arte, V. Colectiva. Pintura y cerámicas. 3 óleos sobre tela: 13. Barcazas, 14. Astillero, 15. LluviaEivissa. Del 5 al 10 d’agost.

Nota.

Reseña: Diario de Ibiza: “De una inspirada impresión de grises – una plaza encharcada, turbia, velada bajo la lluvia -, pasa, elásticamente, a un óleo bello y vigoroso de barcas negras y rojas que figura entre los mejores de la exposición” M. Villangómez

1943. Círculo de Bellas Artes (Exposición promovida por SCE de Ibiza). Arte Ibicenco. Colectiva. 4 óleos sobre tela: 1. Barcazas, 12. Rincón del puerto, 13. Xalanes,  14. Varadero. Palma. Del 18 de desembre al 12 de gener.

1944. Ateneo Científico, Literario y Artístico. Arte Ibicenco. Colectiva. Se repite la anterior exposición del 18.12.43 ,de Palma de Mallorca. Maó. Del 8 al 20 de febrer.

Nota.

Ferrer Guasch introduce un nuevo óleo sobre tela titulado

1944. Palacio de la Virreina. Colectiva. 3 óleos sobre tela: 1. Puerto de Ibiza, 2. Puerto de Barcelona, 3. Barcelona. Del 28 de maig al 14 de juny.

Nota.

Reseñas: Solidaridad Nacional, 28.05.44: “Fina brillantez en la marina portuaria de Vicent Ferrer Guasch”. ( J. Mª Santa María) Y diario de Barcelona, 28.05.44. Reseña de A. del Castillo.

1944. SCE. Salón de Arte, VI. Colectiva. Pinturas y dibujos.  2 óleos sobre tela: 17. Estudio. 18. Mi hermano.  Eivissa. Del 5 al 13 d’agost.

Reseña: Diario de Ibiza, 11.08.44: “En un hermoso retrato de su hermano, Ferrer Guasch nos muestra sus dotes de gran pintor”. (F. Ballester Millán).

1944. Palacio de la Virreina. Colectiva. Óleo sobre tela: 17. Retrato. Barcelona. Del 12 al 22 de juny.

1945. SCE. Salón de Arte, VII. Colectiva. Pinturas y dibujos. 3 óleos sobre tela: 9. Luisita, 10.Varadero, 11. Flores. Eivissa. Del 5 al 12 de agost.

Reseñas: Diario de Ibiza: “Ferrer Guasch demuestra el dominio que posee de géneros tan dispares como el paisaje, la naturaleza muerta y la figuración”. M. Villangómez.

1946. SCE. Salón de Arte, VIII. Colectiva. Pinturas y dibujos. 3 óleos sobre tela: 11. Olivos, 12. Marina, 13. Mi hermana.  Eivissa. Del 5 al 12 d’agost.

Reseña: Diario de Ibiza, 10.08.46: “ Ferrer Guasch, discípulo de Santa Susana expone un paisaje jugoso, pleno de ambiente y una marina muy fina que recuerda a los mejores maestros impresionistas” (A. Torres Pardo)

1947. SCE. Salón de Arte, IX. Colectiva. Pintura y dibujos. Sin referencia de obra presentada.  Eivissa. Del 5 al 12 de agost.

1948. SCE. Salón de Arte, X. Colectiva. Pintura y dibujos. 3 óleos sobre tela: 7. Ibiza, 8. Mercado, 9.Contraluz. Eivissa. Del 5 al 12 d’agost.

1949. SCE. Salón de Arte, XI. Colectiva. Pintura y dibujos. 3 óleos sobre tela: 6  y 7. Marina. 8. Interior. Eivissa. Del 5 al 12 d’agost.

1950. SCE. Salón de Arte, XII. Individual. 18 óleos sobre tela: 1. Ibiza, 2. Mercado, 3. Barcas, 4 y 5. Sa Drassaneta, 6. Tomando el sol, 7, 8 y 9. Calle típica, 10. En la playa, 11. Pza de sa Penya, 12. Xalanes, 13 y 14. Paisajes, 15. Ses Estaques, 16 y 17. Es Puig de Missa, 18. Puente Viejo de Santa Eulària. Eivissa. Del 10 al 17 de septembre.

1950. Barcelona, 28 de octubre: PRIMER PREMIO en la exposición del S.E.M

1951. SCE. Salón de Arte, XIII. Colectiva. 3 óleos sobre tela: 22. Mercado, 23.  Ibiza. 24. Pórticos de Portmany. Eivissa. Del 5 al 12 de agost.

1952. SCE. Salón de Arte, XIV. Colectiva. Pinturas y dibujos. 4 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. Del 5 a 12 d’agost.

1953. Concurso de Pintura “José Más Riera”, de la Real Academia de Bellas de Sant Jordi.  Barcelona.

MEDALLA DE PLATA con el óleo sobre tela: Día gris. (Cfr. Reseña en Diario de Ibiza, 26.06.53, en “Portal Nou”).

1953. Palacio de la Virreina. Exposición Municipal de Bellas Artes. Colectiva. 66. Obra sin título (Óleo sobre tela). Barcelona. 25 de septiembre.

1953. SCE. Salón de Arte. XV. Colectiva. Pintura y dibujos. 5 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. Del 5 al 12 d’agost.

1954.  SCE. Salón de Arte XVI. Colectiva. Pintura, dibuixos y esculturas. 2 óleos sobre tela: 23. Rincón típico. 24. Una calle. Eivissa, Del 5 al 12 d’agost.

1956.  Galería de Arte Quint. Pintores de Ibiza. Colectiva en homenaje al pintor ibicenco Narcis Puget i Viñas, bajo patrocinio de la Casa de Ibiza en Palma y el Excmo. Ayuntamiento de Ibiza. 3 óleos sobre tela: 61. Puig des molins. 62. Carrer d’en Mig. 63.  La Penya. Palma. Del 12 al 25 de maig.

1956. Galería de Arte Quint. Colectiva. 3 óleos sobre tela: 50. Atardecer. 51. Gavillas. 52. Casa de campo. Eivissa. Del 2 de febrer al 15 de març.

1956. Hotel Ibiza. Colectiva. 6 óleos sobre tela: 1. Rincones del puerto de Ibiza. 2. Astillero. 3. Calles típicas. 4. Es Molins. 5. Mercado. 6. Flores. SCE: 5 de agosto. XVII Salón de Arte. Colectiva :2 óleos sobre tela: 22. Ibiza. 23.Procesión en San Jorge. Eivissa. Del 4 al 12 d’ agost.

1957.  Gran Premio de San Jorge de la Diputación de Barcelona. Barcelona. Juny.

Reseñas: Destino, 19.01.57, reseña en ‘Panorama de Artes y Letras’: “Vicent Ferrer Guasch es siempre un pintor ibicenco, incluso cuando pinta paisajes de Breda y Riells del Montseny (…) Cuando le conocí, hace sus buenos diez años, ya iba en persecución de la luz: quería retener algo para él muy familiar, la luminosidad de Ibiza. Y la retenía a través de un postimpresionismo: la luz luz filtrándose por el encañizado de los baños de Talamanca, encendiendo los blancos en las encaladas edificaciones ibicenca o bailoteando en el puerto, irisando en sus aguas con extraños reflejos que hubieran hecho las delicias de Monet (…) Ahora, algunas de sus telas han atravesado de nuevo el Atlántico y serán expuestas como otras veces en EE.UU. Pero Ferrer Guasch sigue sin hacer concesiones a sus presuntos compradores. Mantiene sus increíbles paisajes, servidos certeramente con todo el esplendor de una luz siempre incomparable”. (A. LL.).

1957.  Hotel Ibiza. Colectiva. 1 óleo sobre tela: 11. Flores i paisajes. Eivissa. 29 de junio a 15 de julio.

1957. SCE. XVIII Salón de Arte,  5 a 12 de agosto. Colectiva. 2 óleos sobre tela: 13. Calle típica. 14. Procesión.  Eivissa. 5 a 12 de agosto.

1958. SCE. XIX Salón de Arte. Colectiva.  Óleo sobre tela: 37 Calle de Ibiza. Eivissa.  5 a 12 de agosto.

1959.  XIV Exposición de Pintura. Premio Moncada. Barcelona, 4 de enero.

1959. Hotel Cala Grasió. Colectiva. 3 óleos sobre tela: 24 Calle. 25 y 26 Cala Grasió. Sant Antoni de Portmany. 3 a 22 de junio.

1959.  Obra Sindical de Educación y Descanso. Colectiva. Sin información de las obras expuestas. Sant Feliu de Codines. 20 a 24 de agosto.

1959.  Hotel Royalty. Colectiva. 7 óleos sobre tela: 17 Puig de Missa, 18 Puente Viejo, 19 Vista del pueblo, 20 Calallonga, 21 y 22 Casa des Puig de Missa, 23 Notas. Santa Eulària des Riu, 8 a 20 de agosto.

1961. SCE.  XXI Salón de Arte. Colectiva. Óleo sobre tela: 17. Sinfonía 421.  Eivissa. 5 a 20 de agosto.

1962. SCE.  XXII Salón de Arte. Colectiva. Óleo sobre tela: 4. Rincón de la Penya.  Eivissa. 5 a 12 de agosto.

1962. Círculo de Bellas Artes. Colectiva.”Grup Puget. Pintores de Ibiza” Sin referencia de las obras expuestas. Palma. Del 6 al 19 de octubre.

1962.Sala de la Caja de Pensiones Colectiva.”Grup Puget.” Sin referencia de las obras expuestas.  Eivissa. 14 de noviembre a 1 de diciembre.

1963. SCE. XXIII Salón de Arte. Colectiva.  Óleo sobre tela: 9. Calle de Dalt Vila. Eivissa. 5 a 12 de agosto.

1963. Les Peintres d’Ibiza. Antonio Marí – Carloandrés – Ferrer Guasch – Vicente Calbet – Antonio Pomar. Salle “A la Comète”. Del 14 de desembre al 6 de gener. (Suïssa)

1964. El Corsario. Exposición del Grupo Puget. Colectiva. 4 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas.  Eivissa. 4 a 20 de junio.

1964. “Pintores Ibicencos” El Corsario. Adrián Rosa, Carloandrés, Ferrer Guasch, J. Orvay, Mari Carmén Zaragozá,  Marí Ribas, Pomar, Pilar Villangómez, R. Tur Costa, Sans, V. Calbet. Del 21 de junio al 3 de julio. Eivissa

1964.  SCE. XXIV Salón de Arte. “Pintores ibicencos”. Colectiva. 6 óleos sobre tela.  Sin referencia de las obras expuestas. Eivissa. Del 5 al 12 de agost.

1964. Galería Quint. Exposición del Grupo Puget. Colectiva. Sin referencia de las obras expuestas. Palma. 6 a 19 de junio.

Reseña: Diario de Mallorca, 19.06.64: “¿Se puede llegar más lejos?” (R. Jaume).

1964. Círculo de Bellas Artes de Palma de Mallorca. Colectiva. I Certamen Nacional de Pintura de paisajes y costumbres de Baleares.  2º Premio con la obra Dalt Vila, óleo sobre tela. Palma de Mallorca. 3 al 15 de octubre.

1964. XXIII Salón de Otoño. Colectiva. MEDALLA DE ORO con la obra Plaza de Dalt Vila, óleo sobre tela. (Ref. en Diario de Malloca, 20.10.64.) Palma de Mallorca. 17 a 30 septiembre.

1965.  SCE. XXV Salón de Arte. Colectiva. 4 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa. 5 a 12 de agosto.

1965. Galería Tanit. Colectiva. Grupo Puget. Exposición “Ibiza, capital del Arte”. 4 óleos sobre tela. Sin referencia de las obras expuestas. Eivissa. Del 9 al 20 d’octubre.

1966. SCE. XXVI Salón de Arte. Colectiva. 6 óleos sobre tela. Sin referencia de obra expuesta. Eivissa. Del 5 al 12 d’agost.

1967. SCE. Exposición de Primavera. Colectiva. 6 óleos sobre tela. Sin información de obras expuestas.  Eivissa. Del 5 al 15 de maig.

1971. Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos de Ibiza. “ I Exposición Internacional de Pintores de Ibiza”. Colectiva. 2 óleos sobre tela. Sin información de las obras expuestas. Eivissa Del 15 al 29 d’agost.     

1973. Galeria de Arte J.Blanes. “IBIZART 73”. Colectiva. Sin información de las obras expuestas. Palma, 5 al 28 de junio.

1975. Palacio de la Virreina Colectiva. “Exposición Pintores de Ibiza” Sin información de las obras expuestas. Barcelona. 10 a 15 de junio.

1984. Ibiza.  Sala de cultura de “Sa Nostra”.  “Art a Eivissa 84” Colectiva. Sin información de las obras expuestas.

1988. Eivissa. Del 5 al 20 de agosto. Claustre de l’Ajuntament d’Eivissa. Colectiva. ”Art avui”.  3.100×73, oli sobre tela “Cases”.

1994. Ibiza Del 1 al 13 de agosto. Escuela de Artes Aplicadas y Oficios Artísticos de Ibiza. “ Exposición de obras de artistas ibicencos y residentes”. Colectiva. 3 óleos sobre tela. “8 Finestra 9 Escala de pedra 10 Carrer de Dalt Vila”

1996. Ibiza. Del 9 de abril al 10 de mayo. Galeria d’Art Altamira, Colectiva. “Grup Puget”.2 Racó de Dalt Vila.

CITES BIBLIOGRÀFIQUES

CABOT LLOMPART, JUAN. Ibiza y sus pintores. España. (Palma) 1979. ISBN 300-0859-5

PLANELLS, MARIANO. Ibiza, la senda de los elefantes.Espanya (Eivissa) 1980

RÀFOLS, J.F. Diccionario de artistas de Catalunya, Valencia y Baleares. Tom II. Espanya (Barcelona) 1980 Ed. Catalanas, S.A.

VARIS AUTORS. Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas. Ferrer Guasch . Número 61. Espanya (Bilbao) 1980. Editorial “La Gran Enciclopedia Vasca”.

SABATER SERRA, GASPAR. La Pintura Contemporánea en Mallorca. Del Impresionismo a nuestros días. Tom I. España (Palma) 1972 Ediciones Cort. Segona Edició 1981.  ISBN 84 – 85049-91-8

LOZANO, LLANOS. Lutos y danzas. Espanya (Eivissa) 1994 Consell Insular d’Eivissa i Formentera

VARIS AUTORS. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera.  Deu volums. (Eivissa) 1989 – 2006. Consell Insular d’Eivissa. Volum V (2001) Ferrer Guasch.

El Corsario, galeriaART Galeria d’art situada a l’hotel El Corsario, en una casa senyorial del segle XVII de Dalt Vila coneguda com cas Corsari Vell, ubicada entre els carrers de Ponent i de Santa Maria. La galeria va ser inaugurada el 17 d’abril de 1954, amb una exposició de Laureà Barrau, Erwin Broner, Wilson i Narcís Puget, entre d’altres. A partir d’aleshores va tenir un paper molt destacat al món intel·lectual i artístic de l’Eivissa dels anys cinquanta i seixanta, sobretot per la confluència de destacades personalitats foranes i locals. […] A més a més, també vinculat a aquesta galeria va sorgir el Grup Ibiza 59, que va comptar des d’un primer moment amb el mateix Emil Schillinger, Erwin Broner, Erwin Bechtold, Hans Laabs i Bob Munford, als quals aviat s’afegiren Haubensak, Katja Meirowsky, Egon Neubauer, Antonio Ruiz, Bertil Sjöberg i Thompson. Els artistes locals tengueren també el seu lloc a les sales de la galeria, com ho demostra l’exposició “Pintores Ibicencos” que va tenir lloc del 21 de juny al 3 de juliol de 1964 i que va comptar amb la presència d’Antoni Prats, Adrián Rosa, Carloandrés, Vicent Ferrer Guasch, Joan Orvay, M. Carmen Zaragoza, Antoni Marí Ribas, Antoni Pomar, Pilar Villangómez, Rafel Tur Costa, Joan Sans i Vicent Calbet. D’ençà que Ana von Osterburg va adquirir la casa el 1950, El Corsario es va convertir també en un establiment hoteler, […] Amb el canvi de propietat l’any 1999, l’actual hotel i restaurant-galeria El Corsario va obrir de nou les portes amb accés pel carrer de Ponent número 5 i va reprendre la seua agenda d’exposicions. [STP]

Ferrer Guasch, Vicent (Sant Antoni de Portmany, Eivissa 1917) ART Pintor. Va fer els estudis primaris a Eivissa a l’escola d’Antoni Albert i de molt jove, amb nou i dotze anys, va començar a pintar les primeres teles. De família militar, era la seua voluntat continuar amb la tradició però, amb l’arribada de la II República a Espanya, es varen tancar les acadèmies militars, per la qual cosa no va poder ingressar-hi. Va decidir fer el batxillerat superior, que començà a Eivissa l’any 1926 i acabà l’any 1934 amb un brillant expedient; el va compaginar amb lliçons al taller del pintor Narcís Puget Viñas. Aquell estiu de 1934 va preparar les proves per accedir a un nou pla de magisteri fundat per Marcelino Domingo anomenat “Pla Professional”, que permeté l’accés a l’Escola Normal de Barcelona, on va haver de cursar tres anys per obtenir el títol de Mestre d’Escola Primària. Només arribar a Barcelona es va fer soci de la Colònia Eivissenca de Barcelona i de seguida va començar a participar en les diverses activitats que s’hi organitzaven, així com també es va integrar al Grup de Comèdia de la Normal de Barcelona. Però l’agitació política del moment i la malaltia del tifus que va contreure varen fer que hagués de tornar a Eivissa el 1935. Un any després i ja recuperat, va reprendre els seus estudis a Barcelona, on el sorprengué l’esclat de la Guerra Civil. Aquell mateix 1936 va ser nomenat mestre de l’Orfenat Ribes de Barcelona i, al cap de pocs mesos, va anar destinat com a mestre d’ensenyament primari al grup Escola de Sant Adrià del Besòs. Poc després va ser mobilitzat per l’allistament militar, i fou destinat al Cos d’Intendència, on va prestar els seus serveis a la Pagadoria de la Capitania General de Barcelona fins a l’entrada dels nacionals a la ciutat. Les seues vivències de la guerra són recollides en un Diari Íntim que comença l’11 d’octubre de 1937 i acaba el primer d’abril de 1939, quan es desplaçà a Menorca on havia mort el seu pare. Acabada la guerra, va treure la seua titulació de mestre i, el 1943, fou destinat a l’escola de Sant Quirze de Besora, d’on va cessar el 1945, donat que va aprovar l’oposició a l’Escola Pere Vila, annexa a la Normal de Barcelona, a la qual tot seguit va ingressar, el 1946. Aquell mateix any, també va acabar els seus estudis de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. L’any 1961 va opositar a la càtedra de dibuix d’escoles universitàries de magisteri, la qual va guanyar i va rebre per destinació l’Escola de Magisteri de Tarragona. Però, donat que aquell mateix any també va superar l’oposició a càtedra d’institut, va demanar l’excedència i en concurs de trasllat prengué possessió de la plaça de catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa, adjudicació que ocupà de 1962 fins a la seua jubilació, el 1982. També fou nomenat director d’aquest institut el 1974, càrrec que exercí fins al 1979. Al mateix temps, va ser secretari de Protecció de Menors de 1968 fins a 1978 i va col·laborar en la fundació de la guarderia infantil Pare Huix, per a nens necessitats. Al llarg de la seua vida, ha compaginat les tasques de docència amb la pintura. El 1932 participà per primera vegada en una exposició a la Societat Cultural Ebusus, titulada “Artistas Noveles Ibiza”, on curiosament i de forma singular presentà set caricatures. Ja des de 1940 i fins a 1966, a més de presentar la seua obra a diverses exposicions individuals i col·lectives, també va participar de manera consecutiva a les exposicions que va organitzar aquesta societat amb motiu de les festes patronals d’Eivissa, a les quals va coincidir amb les diverses generacions de pintors eivissencs. Aquest període marca una evident evolució en la producció pictòrica de l’artista, que passa per la representació de retrats, paisatges i bodegons de tendència clarament impressionista en una etapa inicial que es pot qualificar com de formació i amb una certa influència del constructivisme de Giorgio de Chirico, fins a la construcció d’un estil propi de tendència postimpressionista que arriba a partir dels anys seixanta, on cada cop queda més definit en la recreació del tema del paisatge eivissenc i on les masses de volums, els jocs de llums i ombres i la construcció geomètrica de l’espai van guanyant terreny a la representació naturalista. En un principi va utilitzar la tècnica de l’encàustica (amb ceres foses) per a alguna de les seues obres, però ben aviat quedà definit l’oli com a tècnica clau de la seua producció. El 1947 presentà la seua primera exposició individual a les Galeries Urquinaona de Barcelona i, tres anys després, va tenir lloc la seua primera exposició individual a la Societat Cultural Ebusus d’Eivissa. Des d’aleshores continuà participant en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Eivissa, Palma, Barcelona, València, Madrid i Bilbao. A l’Eivissa dels anys seixanta Ferrer Guasch va formar part del Grup Puget, que es va constituir a partir de l’exposició al Cercle de Belles Arts de Palma de l’any 1962, al costat dels pintors també eivissencs Vicent Calbet, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”. Com a grup, també presentaren les seues obres el 1964 a la Galeria El Corsario i, un any després, a la Caixa de Pensions d’Eivissa. A partir de l’any 1962 exposà de manera continuada al Cercle de Belles Arts de Palma, a La Pinacoteca de Barcelona des de 1971, i a la Sala Cultural de Sa Nostra d’Eivissa, des de l’any 1981. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li va dedicar una Mostra Antològica l’any 1982. Així també, la seua obra té una presència internacional, amb la participació en exposicions col·lectives de Vevey i Saint Saphorin (Suïssa), Constança (Alemanya) i Filadèlfia. La seua obra quedà definitivament oberta al mercat internacional, amb un especial reconeixement de la crítica especialitzada i un important èxit de públic, a partir de la seua exposició amb motiu de la Setmana d’Eivissa i Formentera a l’Spanish National Tourist Office de Nova York el 1982, que el lligà per tres temporades a laWally Findlay Galleries, una de les més prestigioses galeries dels Estats Units. Al llarg dels anys, Ferrer Guasch ha estat capaç de crear un estil pictòric inconfusible, on el paisatge urbà eivissenc —els carrers i places de Dalt Vila i sa Penya, les cases pageses i les esglésies rurals— ha monopolitzat el seu interès, amb una evident preocupació estructural i una sobrietat cromàtica i formal que defuig tota anècdota i referència documental. En un rigorós exercici de simplicitat, les composicions geomètriques dels espais ofereixen una interpretació de la natura on res és posat a l’atzar. L’autor aconsegueix formalitzar la impressió d’equilibri i serenitat a partir d’una recerca constructiva de les llums i les ombres. El blanc, en totes les seues gradacions de color, omple l’espai pictòric i matisa els detalls, partint de la forma plàstica com a únic interès, en un compendi sincrètic de depuració. Independentment de la seua carrera professional i artística, sota el pseudònim “Xeix” va publicar diversos articles d’esports a Diario de Ibiza del 1933 fins a després de la guerra. També, va pertànyer a l’equip de redacció del setmanari catòlic Excelsior, dels anys 1932 al 1935, al costat d’Enric Fajarnés Cardona, Salvador Tur Prats i Josep Serra Serra, sota la direcció de Narcís Tibau. La seua afecció als esports el portà a ocupar diversos càrrecs de responsabilitat a les illes. Com a membre del Reial Club Esportiu Espanyol de futbol des de 1929, tengué la possibilitat de portar jugadors a l’equip d’Eivissa, com Coll (1961) i Kubala (1962), entre d’altres. En els anys seixanta va ser delegat insular d’Esports d’Eivissa i Formentera, pertanyent a la Junta Provincial d’Educació Física i Esports de Balears encapçalada per J. A. Samaranch. Així mateix, va ser President del Club Nàutic d’Eivissa de 1969 a 1972, i fou homenatjat l’any 2000 arran del 75è aniversari d’aquest club. Al llarg de la seua longeva carrera com a pintor, ha rebut nombrosos reconeixements i ha estat guardonat amb el Premi de Paisatge Josep Masriera de l’Acadèmia Reial de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona (1952), el Premi Mallorca del Primer Certamen Nacional de Pintura de Paisatge i Costums de la Diputació Provincial de Balears (1964), la medalla d’or del 23è Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma (1964), i l’encomienda de número de la Orden de Isabel la Católica (1999). La seua obra és present a multitud de fons artístics, entre els quals hi ha els de la Col·lecció Comte de Godó, la Col·lecció J. A. Samaranch i el Fons Artístic de la Caixa de Pensions de Barcelona. [STP]

Grup PugetART Grup pictòric format el 1962 pels pintors Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”, el col·lectiu reivindicava el nom i la figura de Narcís Puget Viñas, considerat el pioner de la pintura moderna eivissenca. El grup defensava una pintura diversa però arrelada a la terra i fou un referent en el món pictòric pitiús de començament dels anys seixanta. El 1962 exposaren a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions d’Eivissa i el mateix any presentaren la seua obra al Cercle de Belles Arts de Palma, exposició que repetiren l’any següent. El 1964 exposaren per última vegada a Eivissa. Aquell mateix any el grup es dissolgué i cada un d’ells continuà per separat la seua trajectòria artística. Moltes vegades s’ha interpretat la formació del Grup Puget com la rèplica d’uns artistes natius i d’arrel impressionista al grup de pintors d’altres procedències i abstractes aplegats sota el nom de Grup Ibiza 59. Les relacions pictòriques entre els dos grups foren quasi inexistents però sí que mantengueren bones relacions d’amistat i el Grup Puget fou invitat a exposar a la Galeria El Corsario, seu del Grup Ibiza 59. [EEiF]

VARIS AUTORS. (Vídeo) Vicente Ferrer Guasch, pintor d’Eivissa. Eivissa. 2002. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Arxiu d’Imatge i So.

GONZÁLEZ LÓPEZ, MIGUEL ÁNGEL Ferrer Guasch. Alquimia de la luz y elogio de la sombra. Barcelona. 2004. Edició de l’artista. ISBN

ALBERT, NORA. FERRER GUASCH, VICENT. Calç i memòria. Espanya (Palma). 2009. Poesies amb il·lustracions del pintor. ISBN: 9788427309043