Vicent Calbet

BIOGRAFIA

Calbet Riera, Vicent (Eivissa 1938 — Fukuoka, Japó 1994) art Pintor. Era el més petit de quatre germans fills de Marià Calbet, propietari d’una barberia a la plaça de la Tertúlia, i de Catalina Riera, propietària d’una botigueta a Dalt Vila. Des de molt petit va admirar l’actitud de Marí Ribas “Portmany”, parent llunyà de la família Calbet, davant la vida i la pintura. Sent encara un infant va començar a treballar d’aprenent a la barberia familiar, de la qual havia de ser el continuador, encara que això no li agradàs gaire i es decantàs cap a l’aprenentatge artístic per dedicar-se a la docència. Des de 1951 i fins a 1958 va realitzar estudis a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, i va ser alumne destacat d’Agudo Clará . D’aquesta època es conserven alguns dibuixos, retrats i esbossos realitzats amb llapis sobre cartó. El 1959 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. En aquesta ciutat descobrí la pintura gòtica, al Museu Pius XII, de la qual el fascinà el misticisme que l’envoltava i que més endavant transmeté a les seues obres. En aquests anys és evident l’empremta academicista de l’Escola de Belles Arts, així com el coneixement de la pintura costumista valenciana. De nou a Eivissa, i oblidat el somni de dedicar-se a l’ensenyament, va treballar al seu estudi de Dalt Vila i va convertir-se en continuador del que s’ha anomenat la tradició paisatgista eivissenca. Aquests serien els anys en què rebria l’ajuda d’Agudo Clará, Antoni Pomar i Ramon Medina . L’any 1959 començà a exposar a la galeria El Corsario i l’any següent realitzà la primera exposició a la Galeria Tanit ; també en aquesta època obtengué la tercera medalla nacional a la II Exposición de Arte Joven realitzada a Madrid. Entre 1960 i 1961 va realitzar diversos viatges per Europa que li permeteren d’aprofundir en el coneixement de l’obra de Rembrandt i Goya, així com en la dels mestres clàssics de la pintura. El 1962 rebé una borsa d’estudis del govern francès, gràcies a la qual pogué viure una temporada a París. Aquest mateix any va rebre un premi del Club Die Insel d’Hamburg que li va permetre residir durant vuit mesos en aquesta ciutat alemanya i estudiar els mestres expressionistes. L’informalisme matèric, el pop-art, i els expressionistes alemanys serien algunes de les tendències que més l’influirien en el decurs del seu treball. L’any 1965 va realitzar la seua primera exposició a la Galeria Ivan Spence . A partir d’aleshores la seua presència en exposicions individuals i col·lectives arreu d’Europa seria habitual. En els treballs d’a-quest moment s’observa una predilecció pel tema religiós: les esglésies eivissenques, els interiors foscos i plens de misticisme i les crucifixions són representacions habituals. L’any 1966 obtengué el primer premi de pintura a la Segona Biennal Universitària d’Art d’Eivissa ( Biennal d’Eivissa). L’any 1969 va patir greus depressions que serien evidents en la producció pictòrica d’aquell moment, en la qual s’observa un canvi en la utilització de colors més dinàmics. L’any 1971 obtengué el primer premi de la I Exposició Internacional de Pintura d’Eivissa . Un cop dominada la figuració, no en va tenir prou i va fer el salt cap a l’abstracció, encara que mantenint sempre referents figuratius molt clars, a partir de la qual es va convertir en el gran renovador de la pintura eivissenca. Aleshores, els clàssics, la tradició pitiüsa i les obres d’artistes residents a les illes, com Broner , Dmitrenko , Plagiari , Pfnür , oMicus entre d’altres, li aportaren els fonaments per a la construcció del seu propi llenguatge. Des del seu estudi de can Puvil, tota una producció plena de maduresa sortiria a la llum; primer seria obra de petit format sobre paper, amb ple domini de la tècnica i del llenguatge expressiu emprats, i a poc a poc donaria el pas cap a superfícies més grans. L’any 1986 es constata una presència cada cop més important de les caixes en el conjunt de la seua producció; aquests elements, tot i mantenint la seua especificitat, s’integrarien a l’obra de manera rotunda. L’any 1989 Guillem Frontera escriu un estudi monogràfic sobre Vicent Calbet, que, juntament amb el catàleg editat amb motiu de l’exposició retrospectiva “Vicent Calbet. 30 anys de pintura” realitzada a ses Voltes, de Palma de Mallorca, i al Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, l’any 1993, constitueixen algunes de les obres de referència per apropar-se a la seua obra i a la seua vida. [CFF]

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1960. Galeria Tanit. Eivissa

1961. Sala Rovira. Barcelona

1962. Exposició “privada”. Lübeck (Alemanya)

1962. Borsa d’estudis del Govern Francès

1963. Club d’Artistes “Die Insel” Hamburg (Alemanya)

1964. Galeries Quint. Palma

1964. Galeria “El Corsario”. Eivissa

1965. Galeria Ivan Spence. Eivissa

1967. Galeria Vallribera. Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

1969. Galeria 5. Eivissa

1969. Galeria Ariel. Palma

1970. Galeria Chedel. Ginebra (Suïssa)

1970. Galeria Harlequin. Estocolm (Suècia)

1970. Galeria Vallribera. Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

1970. Galeria L’Ull de Vidre. Palma

1970. Galeria Inside Out. Eivissa

1971. Sala Libros. Saragossa

1971. Galeria Atelier 67. Ulm (Alemanya)

1971. Galeria Alfa. Madrid

1971. Galeria Latina. Palma

1971. Museu de Pintura Osnabrück (Alemanya)

1972. Galeria Xarc. Eivissa

1972. Galery Petit. Londres (Regne Unit de la Gran Bretanya)

1972. Galeria Atlantis. Duisburg (Alemanya)

1972. Kunstenaarscentrum Bergen (Holanda)

1973. Sala Libros. Saragossa

1973. Galeria J. Blanes. Palma

(…)

2018. Museu Puget. Dibuixos. Del 4 d’abril de 2018 al 4 d’abril de 2019.

CITES BIBLIOGRÀFIQUES

CABOT LLOMPART, JUAN. Ibiza y sus pintores. España. (Palma) 1979. ISBN

SABATER SERRA, GASPAR. La Pintura Contemporánea en Mallorca. Del Impresionismo a nuestros días. Tom I. España (Palma) 1972 Ediciones Cort. Segona Edició 1981.  ISBN 84 – 85049-91-8

VARIS AUTORS. Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Deu volums. (Eivissa) 1989 – 2006. Consell Insular d’Eivissa

Grup Puget ART Grup pictòric format el 1962 pels pintors Vicent Calbet, Vicent Ferrer Guasch, Antoni Pomar i Antoni Marí Ribas “Portmany”, el col·lectiu reivindicava el nom i la figura de Narcís Puget Viñas, considerat el pioner de la pintura moderna eivissenca. El grup defensava una pintura diversa però arrelada a la terra i fou un referent en el món pictòric pitiús de començament dels anys seixanta. El 1962 exposaren a la Sala d’Exposicions de la Caixa de Pensions d’Eivissa i el mateix any presentaren la seua obra al Cercle de Belles Arts de Palma, exposició que repetiren l’any següent. El 1964 exposaren per última vegada a Eivissa. Aquell mateix any el grup es dissolgué i cada un d’ells continuà per separat la seua trajectòria artística. Moltes vegades s’ha interpretat la formació del Grup Puget com la rèplica d’uns artistes natius i d’arrel impressionista al grup de pintors d’altres procedències i abstractes aplegats sota el nom de Grup Ibiza 59. Les relacions pictòriques entre els dos grups foren quasi inexistents però sí que mantengueren bones relacions d’amistat i el Grup Puget fou invitat a exposar a la Galeria El Corsario , seu del Grup Ibiza 59. [EEiF]