“Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018” i “L’espera de la letargia” a València

Amb l’autora acompanyada per Vicent Berenguer i per l’editor, Andreu C. López Seguí (Finis Africae)

L’espera de la letargia és un llibre d’escriptura lenta, molt meditat, intens i ben estructurat. L’autora no ha tingut presses a l’hora de publicar-lo i açò afavoreix que en els poemes no hi trobem res que sigui gratuït o sobrer i que les metàfores i les imatges s’hagin treballat de manera precisa i acurada, la mateixa precisió que trobam en el tractament de la llengua, en l’ús dels mots. El títol ens parla d’una espera cap a un estat de suspensió, que és la letargia. Com diu Josep Anton Soldevila en el pròleg “en aquest estat hi ha un frontera clara entre el que és dins i el que és a fora i el moviment, en definitiva la vida, transcorre enllà del seu interior”.

En el mateix acte es presentarà també el catàleg Carloandrés a Eivissa, obres d’ahir, obres d’ara, del mateix editor, i sobre l’exposició que es va fer a l’Octubre CCC el passat mes d’abri

Acord entre la Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia

EIVISSA, 24 de juliol de 2019. La Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia 
visibilitzen les obres del pintor eivissenc a la Viquipèdia en el primer aniversari 
de la seva mort.

Gràcies a la col·laboració entre la Fundació Carloandrés i l’Associació Amical Wikimedia, entitat sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura catalanes en línia a través de la Viquipèdia, s’ha permès la millora de continguts relatius sobre el pintor eivissenc Carloandrés López del Rey a la versió catalana de l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

Aquesta millora s’emmarca en la visibilització a la xarxa d’aquest pintor d’arrels valencianes i nascut accidentalment a Sada (Galícia) el 1926. D’estil prominentment paisatgista i destacat per la seva paleta de colors ben multicolor, desenvolupà bona part de la seva carrera i la seva vida a Eivissa, on hi dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i establí una gran amistat amb el també pintor local Antoni Pomar. Enguany es commemora el primer aniversari de la seva mort, el 18 de juliol de 2018.

El compromís de la Fundació Carloandrés amb el coneixement lliure l’ha dut cedir dues fotografies de l’autor i tres dels seus quadres sota les llicències obertes Creative Commons, que en mantenen el dret de citació mentre permeten l’ús lliure a la Viquipèdia i arreu, tot amplificant l’abast de les obres de l’autor.

L’assessorament i les edicions dels voluntaris viquipedistes d’Amical Wikimedia han permès incorporar i classificar tot aquest material gràfic al repositori d’ús lliure Wikimedia Commons, alhora que han contribuït a il·lustrar i millorar la biografia de l’artista. També s’han creat i millorat articles en català de paisatges i personalitats pintades per Carloandrés, com ara la Casa de Sa Colomina (rehabilitada recentment) i l’historiador i sacerdot Isidor Macabich i Llobet.

Aquesta participació en el marc del sector GLAM-wiki, acrònim anglès que descriu les activitats en plataformes wiki lliures amb biblioteques, arxius, galeries i museus, té una trajectòria molt consolidada a Catalunya (Amical Wikimedia guanyà el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2014) i pretén cercar ara noves iniciatives de coneixement lliure a les Illes Balears, tot donant a conèixer la cultura i l’art del territori balear en un portal d’accés destacat, obert i col·laboratiu com és la Viquipèdia.

Retrospectiva del pintor Tur Costa a Sa Nostra Sala d’Eivissa

Sa Nostra Sala, l'espai expositiu de cultura del Consell d'Eivissa, acull des del 
dia 30 de maig i fins el 19 de juliol una exposició del pintor eivissenc Rafel Tur 
Costa (Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927) que efectua una retrospectiva de la 
seua carrera artística.

Quan es parla d’art a Eivissa és impossible no mencionar Rafel Tur Costa (Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927) com un dels principals pintors de les nostres illes. Podríem dir que fou el primer artista abstracte nascut a les Balears i un dels que ha traspassat l’àmbit insular per exposar a galeries i museus nacionals i internacionals de renom.

Tot i que va iniciar estudis de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seua formació és essencialment autodidacta. Va ser l’arribada el 1955 d’un grup d’estudiants de belles arts de la Hochschule für bildende Künste de Berlín (entre els quals hi havia la que es convertiria en la seua esposa, Anneliese Witt), la creació del Grupo Ibiza 59, així com l’aparició de galeries compromeses amb l’art contemporani els fets que li obriren nous camins culturals i el posaren en contacte amb els plantejaments artístics de l’avantguarda europea.

L’any 1958 inicià la seua trajectòria artística amb obres associades a l’informalisme, caracteritzades per la utilització de colors obscurs relacionats amb el color negre, però que aviat foren desterrats amb la introducció de colors d’intensa vibració que envaïren l’espai pictòric a manera de grafismes. A l’entrada dels anys setanta la seua obra experimentà un important canvi, que es manifestà per la introducció del color plata acompanyat d’accidents que es produïen a la tela. A partir d’aquell moment personalitzà la seua pintura amb l’elecció del blanc com a element predominant i començà a preparar el camí cap al collage amb formes geomètriques, línies rectes, cartolines i papers aferrats on posteriorment farà incisions, forats, ratllats i rascats per deixar a la vista el color plasmat a baix. En aquestes obres queda patent la seua gran preocupació per la matèria, les textures i la profunditat que ha mantengut fins avui.

Ha rebut diferents guardons entre els quals cal destacar: el Premi de Dibuix Joan Miró (1972), Importantes de Diario de Ibiza (2001), el Premi Ramon Llull de les Arts (2001), la Medalla d’Honor de la Acadèmia de les Belles Arts Sant Sebastià de Palma (2017) i el Premi Xarc de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Aquest més d’abril de 2019 ha rebut la Medalla d’Or de l’Illa atorgada pel Consell Insular d’Eivissa. Per aquest motiu, el Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura i Joventut del Consell, a través d’aquesta retrospectiva, ha volgut mostrar a Sa Nostra Sala un recorregut a la trajectòria d’aquest artista que és un referent cultural de l’illa.

L’exposició s’inaugurarà el 30 de maig a les 20 hores i es podrà visitar a Sa Nostra Sala -carrer Aragó 17, Eivissa-. El dia 11 de juliol, a més, es realitzarà la presentació del catàleg de l’exposició i conferència “Al voltant de l’obra de Tur Costa” a càrrec de Biel Amer, crític i comissari d’art.

Ahir morí a Eivissa l’escultor autodidacta Antoni Hormigo

Ahir morí a Eivissa l’escultor Antoni Hormigo. Autodidacta, va néixer a Sant Antoni de Portmany l’any 1933 i va ser particularment popular durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. La darrera exposició de l’artista Antonio Hormigo, ha estat l’exposició realitzada a l’avantsala del saló de Plens de l’Ajuntament que la va acollir durant l’any 2018. Lamentam la mort de l’artista Antonio Hormigo i volem fer arribar el nostre condol a la família i amics.

Antonio Hormigo Escandell, ha estat un dels grans escultors contemporanis de l’illa. Va col·laborar amb quasi tots els espais expositius i museístics de la ciutat, en especial amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, des de l’inici de la seva trajectòria i fins dates molt recents.

Antonio Hormigo, era autodidacta i compta amb un estil inconfusible de treballar la fusta, tot i que va treballar també altres materials, sempre amb la matèria primera d’arbres autòctons de l’illa dels que extreia les seves creacions que li varen fer guanyar el reconeixement internacional, sobre tot els conjunts de gran format d’inspiració mitològica i simbòlica.

Va fundar, junt amb altres artistes com Paco Torres, Bert May i Hemio Michel, l’anomenat Grupo 77, que el van portar a exposar part de la seva obra a llocs com Frankfurt, moment a partir del qual les creacions de l’artista es fan més internacionals, amb peces repartides per importants centres artístics de Bèlgica, França i Alemanya.

Els anys 70, va tenir una participació destacada al Saló de Primavera del MACE de l’any 1978 i en diverses ocasions durant la dècada dels anys 80, a l’exposició dedicada a Joan Daifa a la Casa de la Cúria el 1980 i al Creatibiza que organitza l’Ajuntament als anys 90.

Les seves obres apareixen en les retrospectives organitzades pel MACE sobre l’art eivissenc dels anys 60 i 70 que es varen mostrar el 1998 i el 1999, respectivament, per citar-ne algunes. També va participar a l’espai expositiu de l’antiga església de l’Hospitalet, on es va instal·lar una retrospectiva de les seves obres dels anys 90.

 

Inauguració a València de l’Exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958- 2018”

El passat dia 4 d’abril, tingué lloc a l’Espai Illes Balears de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València l’acte d’inauguració de l’exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018”, amb la presència de la consellera de Cultura – Fanny Tur -, el president d’Acció Cultural del País Valencià – Eliseu Climent -, i el director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània – Emili Payà -, juntament amb la viuda del pintor – Conxita Seguí -, els fills, familiars i amics de l’artista.

L’exposició compta amb trenta-cinc olis que abasten el període comprés entre 1958 i l’any de traspàs de l’artista. Està basada amb l’exposició que sota el títol de “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir”, que tingué lloc a Eivissa l’agost de 2018, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa.

Aquesta exposició ha comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Goib i s’emmarca dins l’acord de col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià. Han col·laborat, entre d’altres, la Fundació Baleària, el Consell d’Eivissa, la Fundació Carloandrés i l’Ajuntament de Morella. L’exposició romandrà oberta fins al dia 27 d’abril i es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a 21.00 hores i els dissabtes de 9 a 14.00 hores.

Fotografies: Prats i Camps

Octubre Centre de Cultura Contemporània.  Exposicions. Des del 04.04.2019 fins al 27.04.2019. Carloandrés a Eivissa. Sala d’exposicions.

Mor a Eivissa el pintor i professor Antoni Pomar

Ha mort a Eivissa el pintor Antoni Pomar Juan. Pomar ha estat una referència a la pintura eivissenca del segle XX. Va començar a Arts i Oficis, on va ser company d’estudis dels pintors Adrian Rosa – amb el que va fer la seva primera exposició a la mateixa escola d’arts i Oficis – i Vicent Calbet. Anys després va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de la que havia estat alumne, allí va conèixer altre pintor – Carloandrés, també professor de l’Escola – amb el qual va compartir nombroses exposicions a Suïssa, Palma i Eivissa, i una llarga amistat. A l’escola d’Arts i Oficis va impartir les classes de modelat.

Va ser membre fundador del Grup Puget, amb els pintors Ferrer Guasch, Vicent Calbet i Toni Marí Ribas – Portmany-. Els darrers anys de la seva vida havia deixat de pintar. El MACE i la sala d’exposicions de l’antic Centre Cultural S’Alamera li dedicaren sengles exposicions retrospectives. Aquesta darrera acompanyat del seu fill – el fotògraf Antoni Pomar Bofill – i la seva neboda, la joiera Elisa Pomar.

Retrospectiva de Carloandrés a Morella. Obres de 1965 a 1978

Aquesta exposició és fruit de la feliç coincidència entre la voluntat del consistori morellà, encapçalada pel seu batle Rhamsés Ripollés Puig, i la regidora de Cultura, Rocío Querol Carceller, per posar les seves sales a disposició de l’artista, i la il·lusió de Carloandrés per emprendre l’aventura de mostrar a Morella l’obra de tants d’anys de treball. Això i l’impuls de l’Institut d’Estudis Baleàrics, de la Conselleria de Cultura, Transparència i Esports del Govern de les Illes Balears, l’han feta possible.

L’exposició ocupa les tres sales gòtiques de l’Ajuntament de Morella, antic Palau Reial i seu actual del consistori, la sala de Justícia, la sala del Consell i la Llotja.

A l’exposició es mostren dos grups d’obres clarament identificables per la tècnica, l’oli sobre llenç i l’obra sobre paper, a més d’alguns dibuixos, que les complementen.

La primera part es compon de cinquanta-cinc teles a l’oli. Els formats són aquí molt variables, ja que el pintor adapta el tema a un determinat format; més petit en els apunts, de to intimista, més grans, quan vol reflectir una composició gran. Entre aquestes obres hi ha les més antigues, començades algunes entre 1965 i 1968. El gruix d’aquest grup és del període de 1968 i els primers anys setanta.

La segona part correspon a les oleorel·les (pintures a l’oli sobre paper), els guaixos i, a mode de mostra, dos dibuixos, un a llapis i l’altre a retolador i tinta de bolígraf. A les oleorel·les el pintor treballa l’oli dissolt en aiguarràs, a la manera de les aquarel·les, tot remarcant puntualment ressalts de pasta, que donen volum i precisió.

Per la temàtica, hem dividit el catàleg en dues parts: el pintor als camps i el pintor als carrers. Dues visions complementàries del paisatge morellà.

Finalment, hem inclòs algunes fotografies de l’artista treballant a Morella. Les primeres, en blanc i negre, són de la seva primera visita, quan només arribar va començar, tot d’una, a pintar. Les altres, en color, mostren el pintor pintant als carrers de Morella i passejant a la recerca de localitzacions.

 

Andreu Carles López Seguí, comissari

Palma, juliol de 2017

“Carloandrés. Retorn a Morella. 1965 – 1978”

Sales Gòtiques de l’Ajunatment de Morella del 5 d’agost al 10 setembre