“Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018” i “L’espera de la letargia” a València

Amb l’autora acompanyada per Vicent Berenguer i per l’editor, Andreu C. López Seguí (Finis Africae)

L’espera de la letargia és un llibre d’escriptura lenta, molt meditat, intens i ben estructurat. L’autora no ha tingut presses a l’hora de publicar-lo i açò afavoreix que en els poemes no hi trobem res que sigui gratuït o sobrer i que les metàfores i les imatges s’hagin treballat de manera precisa i acurada, la mateixa precisió que trobam en el tractament de la llengua, en l’ús dels mots. El títol ens parla d’una espera cap a un estat de suspensió, que és la letargia. Com diu Josep Anton Soldevila en el pròleg “en aquest estat hi ha un frontera clara entre el que és dins i el que és a fora i el moviment, en definitiva la vida, transcorre enllà del seu interior”.

En el mateix acte es presentarà també el catàleg Carloandrés a Eivissa, obres d’ahir, obres d’ara, del mateix editor, i sobre l’exposició que es va fer a l’Octubre CCC el passat mes d’abri

Acord entre la Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia

EIVISSA, 24 de juliol de 2019. La Fundació Carloandrés d’Eivissa i Amical Wikimedia 
visibilitzen les obres del pintor eivissenc a la Viquipèdia en el primer aniversari 
de la seva mort.

Gràcies a la col·laboració entre la Fundació Carloandrés i l’Associació Amical Wikimedia, entitat sense ànim de lucre que promou la llengua i cultura catalanes en línia a través de la Viquipèdia, s’ha permès la millora de continguts relatius sobre el pintor eivissenc Carloandrés López del Rey a la versió catalana de l’enciclopèdia lliure que tothom pot editar.

Aquesta millora s’emmarca en la visibilització a la xarxa d’aquest pintor d’arrels valencianes i nascut accidentalment a Sada (Galícia) el 1926. D’estil prominentment paisatgista i destacat per la seva paleta de colors ben multicolor, desenvolupà bona part de la seva carrera i la seva vida a Eivissa, on hi dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i establí una gran amistat amb el també pintor local Antoni Pomar. Enguany es commemora el primer aniversari de la seva mort, el 18 de juliol de 2018.

El compromís de la Fundació Carloandrés amb el coneixement lliure l’ha dut cedir dues fotografies de l’autor i tres dels seus quadres sota les llicències obertes Creative Commons, que en mantenen el dret de citació mentre permeten l’ús lliure a la Viquipèdia i arreu, tot amplificant l’abast de les obres de l’autor.

L’assessorament i les edicions dels voluntaris viquipedistes d’Amical Wikimedia han permès incorporar i classificar tot aquest material gràfic al repositori d’ús lliure Wikimedia Commons, alhora que han contribuït a il·lustrar i millorar la biografia de l’artista. També s’han creat i millorat articles en català de paisatges i personalitats pintades per Carloandrés, com ara la Casa de Sa Colomina (rehabilitada recentment) i l’historiador i sacerdot Isidor Macabich i Llobet.

Aquesta participació en el marc del sector GLAM-wiki, acrònim anglès que descriu les activitats en plataformes wiki lliures amb biblioteques, arxius, galeries i museus, té una trajectòria molt consolidada a Catalunya (Amical Wikimedia guanyà el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’any 2014) i pretén cercar ara noves iniciatives de coneixement lliure a les Illes Balears, tot donant a conèixer la cultura i l’art del territori balear en un portal d’accés destacat, obert i col·laboratiu com és la Viquipèdia.

El Govern presenta el catàleg de l’exposició “Carloandrés a Eivissa.1958-2018”

La consellera balear de Cultura en funcions, Fanny Tur i el regidor de Cultura en funcions 
de l’Ajuntament d’Eivissa, Pep Tur, i, han presentat aquest matí el catàleg de l’exposició 
"Carloandrés a Eivissa. Últimes obres, obres d’ahir. 1958-2018"

En l’acte d’aquest matí s’ha presentat l’edició del catàleg de les dues exposicions simultànies dedicada al pintor Carloandrés, recentment desaparegut, que es varen inaugurar al refectori de l’Ajuntament i a es Polvorí en el marc de les Festes de la Terra de l’any passat i ha itinerant després per diversos espais expositius.

Aquestes mostres organitzades per l’Ajuntament d’Eivissa i la conselleria balear de Cultura s’ha pogut veure a Mallorca i al Centre Octubre de Cultura Contemporànea de València, d’on era originari l’artista.

Les exposicions, organitzades prèviament a la mort del pintor, es varen dividir en dos parts, la primera dedicada a una mostra retrospectiva, amb retrats i paisatges realitzats des de l’arribada a Eivissa el 1958, fins a l’exposició retrospectiva que li dedicà el Consell d’Eivissa l’any 2011 a la desapareguda sala del Centre Cultural de S’Alamera; la segona estava dedicada a mostrar les pintures executades entre 2011 i la seva mort, l’any passat.

A les mostres hi havia obres cedides per la família de l’autor, juntament amb obres de col·leccions particulars per part del Bisbat d’Eivissa, la família Ramón i la Casa de les Mares Agustines de Palma, amb un quadre de cada una de les col·leccions privades.

L’edició del catàleg permet que aquelles dos exposicions romanguin en el temps, sent el testimoni de l’important llegat artístic del pintor, ha apuntat el regidor de Cultura Pep Tur.

Per la seva part, Fanny Tur ha indicat que l’Institut d’Estudis Baleàrics ha pogut portar a termini l’edició del catàleg així com a fer possible l’itinerància de l’exposició, complint així la seva funció de difusió de l’art fet a les illes.

Finalment, Andreu Carles López Seguí, fill del pintor i comissari de la mostra i coordinador de l’edició del catàleg, ha agraït a l’Ajuntament d’Eivissa i a la Conselleria de Cultura la seva implicació en l’organització de l’exposició i l’edició del catàleg.

Exposició “Ferrer Guasch, el pintor dels blancs”

Després de passar per Menorca, Eivissa, Mallorca, Galícia, Barcelona i El Verger (Alacant) acaba, a Formentera, la itinerància de l’exposició homenatge commemorativa, del centenari del naixement del pintor dels blancs Ferrer Guasch. L’exposició tindrà lloc a la Sala de l’Ajuntament Vell de Formentera (Sant Francesc) del 17 al 29 de juny i compta amb el patrocini del Consell de Formentera, la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear i la Fundació Baleària.

Retrospectiva del pintor Tur Costa a Sa Nostra Sala d’Eivissa

Sa Nostra Sala, l'espai expositiu de cultura del Consell d'Eivissa, acull des del 
dia 30 de maig i fins el 19 de juliol una exposició del pintor eivissenc Rafel Tur 
Costa (Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927) que efectua una retrospectiva de la 
seua carrera artística.

Quan es parla d’art a Eivissa és impossible no mencionar Rafel Tur Costa (Santa Eulària des Riu, Eivissa, 1927) com un dels principals pintors de les nostres illes. Podríem dir que fou el primer artista abstracte nascut a les Balears i un dels que ha traspassat l’àmbit insular per exposar a galeries i museus nacionals i internacionals de renom.

Tot i que va iniciar estudis de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa, la seua formació és essencialment autodidacta. Va ser l’arribada el 1955 d’un grup d’estudiants de belles arts de la Hochschule für bildende Künste de Berlín (entre els quals hi havia la que es convertiria en la seua esposa, Anneliese Witt), la creació del Grupo Ibiza 59, així com l’aparició de galeries compromeses amb l’art contemporani els fets que li obriren nous camins culturals i el posaren en contacte amb els plantejaments artístics de l’avantguarda europea.

L’any 1958 inicià la seua trajectòria artística amb obres associades a l’informalisme, caracteritzades per la utilització de colors obscurs relacionats amb el color negre, però que aviat foren desterrats amb la introducció de colors d’intensa vibració que envaïren l’espai pictòric a manera de grafismes. A l’entrada dels anys setanta la seua obra experimentà un important canvi, que es manifestà per la introducció del color plata acompanyat d’accidents que es produïen a la tela. A partir d’aquell moment personalitzà la seua pintura amb l’elecció del blanc com a element predominant i començà a preparar el camí cap al collage amb formes geomètriques, línies rectes, cartolines i papers aferrats on posteriorment farà incisions, forats, ratllats i rascats per deixar a la vista el color plasmat a baix. En aquestes obres queda patent la seua gran preocupació per la matèria, les textures i la profunditat que ha mantengut fins avui.

Ha rebut diferents guardons entre els quals cal destacar: el Premi de Dibuix Joan Miró (1972), Importantes de Diario de Ibiza (2001), el Premi Ramon Llull de les Arts (2001), la Medalla d’Honor de la Acadèmia de les Belles Arts Sant Sebastià de Palma (2017) i el Premi Xarc de l’Ajuntament de Santa Eulària des Riu.

Aquest més d’abril de 2019 ha rebut la Medalla d’Or de l’Illa atorgada pel Consell Insular d’Eivissa. Per aquest motiu, el Departament d’Educació, Patrimoni, Cultura i Joventut del Consell, a través d’aquesta retrospectiva, ha volgut mostrar a Sa Nostra Sala un recorregut a la trajectòria d’aquest artista que és un referent cultural de l’illa.

L’exposició s’inaugurarà el 30 de maig a les 20 hores i es podrà visitar a Sa Nostra Sala -carrer Aragó 17, Eivissa-. El dia 11 de juliol, a més, es realitzarà la presentació del catàleg de l’exposició i conferència “Al voltant de l’obra de Tur Costa” a càrrec de Biel Amer, crític i comissari d’art.

Exposició “Portmany i Calbet a la Col·lecció Ramon Medina”

Demà divendres, a les 19.30 h, inauguració d’una esplèndida mostra d’obres de Portmany i Calbet a Can Jeroni Centre cultural de Sant Josep de sa Talaia.

De la col·lecció de Ramón Medina, ja varen fer una primera mostra l’any passat. És una bona oportunitat per a veure algunes obres que normalment no surten a la llum.

Ahir morí a Eivissa l’escultor autodidacta Antoni Hormigo

Ahir morí a Eivissa l’escultor Antoni Hormigo. Autodidacta, va néixer a Sant Antoni de Portmany l’any 1933 i va ser particularment popular durant les dècades dels anys setanta i vuitanta. La darrera exposició de l’artista Antonio Hormigo, ha estat l’exposició realitzada a l’avantsala del saló de Plens de l’Ajuntament que la va acollir durant l’any 2018. Lamentam la mort de l’artista Antonio Hormigo i volem fer arribar el nostre condol a la família i amics.

Antonio Hormigo Escandell, ha estat un dels grans escultors contemporanis de l’illa. Va col·laborar amb quasi tots els espais expositius i museístics de la ciutat, en especial amb el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, des de l’inici de la seva trajectòria i fins dates molt recents.

Antonio Hormigo, era autodidacta i compta amb un estil inconfusible de treballar la fusta, tot i que va treballar també altres materials, sempre amb la matèria primera d’arbres autòctons de l’illa dels que extreia les seves creacions que li varen fer guanyar el reconeixement internacional, sobre tot els conjunts de gran format d’inspiració mitològica i simbòlica.

Va fundar, junt amb altres artistes com Paco Torres, Bert May i Hemio Michel, l’anomenat Grupo 77, que el van portar a exposar part de la seva obra a llocs com Frankfurt, moment a partir del qual les creacions de l’artista es fan més internacionals, amb peces repartides per importants centres artístics de Bèlgica, França i Alemanya.

Els anys 70, va tenir una participació destacada al Saló de Primavera del MACE de l’any 1978 i en diverses ocasions durant la dècada dels anys 80, a l’exposició dedicada a Joan Daifa a la Casa de la Cúria el 1980 i al Creatibiza que organitza l’Ajuntament als anys 90.

Les seves obres apareixen en les retrospectives organitzades pel MACE sobre l’art eivissenc dels anys 60 i 70 que es varen mostrar el 1998 i el 1999, respectivament, per citar-ne algunes. També va participar a l’espai expositiu de l’antiga església de l’Hospitalet, on es va instal·lar una retrospectiva de les seves obres dels anys 90.

 

Inauguració a València de l’Exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958- 2018”

El passat dia 4 d’abril, tingué lloc a l’Espai Illes Balears de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València l’acte d’inauguració de l’exposició “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018”, amb la presència de la consellera de Cultura – Fanny Tur -, el president d’Acció Cultural del País Valencià – Eliseu Climent -, i el director de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània – Emili Payà -, juntament amb la viuda del pintor – Conxita Seguí -, els fills, familiars i amics de l’artista.

L’exposició compta amb trenta-cinc olis que abasten el període comprés entre 1958 i l’any de traspàs de l’artista. Està basada amb l’exposició que sota el títol de “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir”, que tingué lloc a Eivissa l’agost de 2018, amb el patrocini de l’Ajuntament d’Eivissa.

Aquesta exposició ha comptat amb el suport de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Goib i s’emmarca dins l’acord de col·laboració amb Acció Cultural del País Valencià. Han col·laborat, entre d’altres, la Fundació Baleària, el Consell d’Eivissa, la Fundació Carloandrés i l’Ajuntament de Morella. L’exposició romandrà oberta fins al dia 27 d’abril i es pot visitar de dilluns a divendres de 9 a 21.00 hores i els dissabtes de 9 a 14.00 hores.

Fotografies: Prats i Camps

Octubre Centre de Cultura Contemporània.  Exposicions. Des del 04.04.2019 fins al 27.04.2019. Carloandrés a Eivissa. Sala d’exposicions.

Exposició de Vicent Ferrer Guasch a l’escola de la Llotja

El pròxim dia nou d’octubre a les 19.00 hores, tindrà lloc a Barcelona una nova exposició de l’obra del pintor Vicent Ferrer Guasch.

Mor a Eivissa el pintor i professor Carloandrés

El passat dia 18 de juliol morí a Eivissa, el pintor i professor de dibuix Carloandrés. Carloandrés López del Rey (Sada, 1926 – Eivissa, 18 de juliol de 2018) va ser un pintor eivissenc i professor de dibuix. De família i formació valencianes, nasqué accidentalment a Galícia. Format a les Escoles de Belles Arts de San Fernando de Madrid i Sant Carles de València. Sovint se l’ha considerat com paisatgista, malgrat que ha desenvolupat totes les tècniques i motius pictòrics al llarg de la seva extensa carrera, en especial el retrat i les natures mortes. La seva obra, de caràcter figuratiu i personals accents, mitjançant una paleta que abasta des de la gradació freda dels blancs als càlids ocres i malves, passant pels verds i els blaus. A la seva obra empra indistintament l’oli i el guaix

Biografia

Carloandrés, valencià malgrat que nascut accidentalment a Sada, és el tercer fill d’Alfons López Vidal, natural de València —caporal de carrabiners i músic militar—, i de Manuela del Rey Martín de Vidales, nascuda a El Escorial. Carloandrés sempre porta amb orgull les seves identitats valenciana, gallega i eivissenca. No en renega mai ni corregeix aquells que diuen que és un pintor gallec, basant-se amb el seu lloc de naixement, un pintor valencià, pels orígens i la formació, o un pintor eivissenc, perquè és a Eivissa on ha viscut i ha desenvolupat la major part de la seva carrera.

El treball de son pare, i els estudis, el dugueren a recórrer i residir, durant tota la seva jovintut, a una gran quantitat de localitats arreu de l’Estat Espanyol.

Va cursar els seus primer estudis a l’Institut Lluís Vives durant la guerra civil, estudis que compaginava amb l’Escola d’Arts i Oficis de la capital llevantina i com aprenent al taller dels imatgers valencians Rausell i Llorens. Després de la guerra civil espanyola cursa estudis a les escoles de Belles Arts de San Fernando (Madrid), on obté el premi Molina Higueras i el diploma de mèrit de la Reial Acadèmia de San Fernando, i a l’Escola superior de Belles Arts de Sant Carles (València). És també a València on adquireix els seus primer materials, la seva primera caixa de pintures, els seus primers colors a la botiga de Lluís Viguer, una institució de l’art valencià dels segles XIX i XX.

El 1948 exposa per primera vegada a la mítica Sala Mateu de València, des d’on es llançaren tants de pintors valencians de la seva generació, i companys seus d’estudis, com M. Mompó, E. Sempere, L. Arcas, R. Llorens. En aquesta primera exposició, ja apareixen alguns dels que seran els seus gèneres més estimats: el retrat, el paisatge i la natura morta.

A València fa amistat amb el poeta Joan Bautista Bertrán,  jesuïta català destinat al col·legi de la companyia de la ciutat. Fruit d’aquesta relació s’introduirà en la poesia i crearà una tertúlia poètica amb els poetes valencians Ricardo de Farges i Francisco Brines, que havia estat alumne de Bertran. Pinta els retrats d’ambdós poetes i presenta el de Ricardo de Farges a l’Exposició Nacional de Belles Arts.

El 1950, obté per concurs oposició la primera pensió individual que concedeix la Caixa d’Estalvis de València (1950-51), gràcies a la qual recorre el país fent un estudi sobre un dels seus pintors més admirats, Zurbarán. Gràcies a aquesta pensió fa el seu primer contacte amb les illes Balears, amb una breu estada a Palma, on pinta diverses de les obres que ara es conserven al fons de l’Obra Social de Bancaixa.

L’any 1956 participa en la posada en marxa de l’Institut Laboral de Lalín (Pontevedra), on va ser el primer professor i introductor al dibuix del pintor Alfonso Sucasas Guerra. A Lalín farà una important activitat cultural, dictant conferències sobre Història de l’Art, donant classes particulars de dibuix i exposant al Casino de Lalín. Resideix a Lalín fins al 1958, en què obté per a oposició la càtedra de Dibuix Artístic de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Eivissa, en substitució del pintor Ignasi Agudo Clarà. De 1981 a 1983 ocupa la direcció de l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa.

Ha exposat individualment en més de cinquanta ocasions i ha participat en un gran nombre d’exposicions col·lectives. Al seu moment, és un dels pintors d’Eivissa amb una més continuada presència a l’exterior. A Palma, exposa a les Galeries Danús (del pintor Bússer) el 1962. Posteriorment, ho fa a les Galeries Costa (1965), regentades per Josep Costa, Picarol, al Cercle de Belles Arts (1966, 1967, 1968 i 1972), a la Galeria J. Blanes (1973, 1974 i 1975), a Byblos (1978), una altra volta a la Danús (1979, 1980 i 1981), a la Galería Nadal (1983) i a l’Horrach-Moyà (1995). A més de les nombroses exposicions a Eivissa, ha mostrat la seva obra a Sevilla, València, Lalín, Salamanca, Saragossa, Madrid, Neuchatel i Lavaux (Suïssa), etcètera.

Dels premis i reconeixements obtinguts destaquen, la menció honorífica i medalla de bronze a la Biennal d’Art del Regne de València (1951), la medalla de plata de la primera Exposició de Belles Arts de la Societat Benimar de València (1954) i l’accèssit al concurs per a la decoració de la capella de Las Navas del Marqués. Medalla d’Or del Grup Filatèlic de Palma (2007) pels seus dissenys postals.

Cartell exposició Carloandrés

Cartell exposició Carloandrés

Trajectòria artística

En arribar a Eivissa, s’integra al grup de pintors eivissencs i residents, amb els quals comparteix experiències i exposicions. Malgrat no formar part de cap dels dos grups organitzats de l’època —Grup Puget, format el 1962 per quatre eivissencs, i Ibiza 59, un col·lectiu d’artistes estrangers— la influència de Carloandrés en l’ambient artístic pitiús es fa palesa tant en l’àmbit social com en l’educatiu. Una llista dels deixebles que passen per les seves classes aquells cinquanta anys d’ensenyança seria interminable: pintors i escultors, com Vicent Calbet, Josep Marí, Pere Guasch, Francesc Riera Bonet, Toni Cardona, Carles Guasch, Joan Ribas, Andrés Moreno, arquitectes com Elias Torres, i Marc Tur, ceramistes com Anneliese Witt, i un llarguíssim etcètera, reben formació en el dibuix artístic i tècnic de les seves mans.

A Eivissa establirà una forta amistat amb el pintor Antoni Pomar, també professor de la mateixa Escola d’Arts i Oficis, que serà el seu company en moltes exposicions conjuntes. Coneix també el pintor català Miquel Villà, llavors ocupant habitual —amb la seva esposa Blanca— d’una habitació de la Fonda la Marina. Villà passa llargues temporades a Eivissa des d’abans de la Guerra Civil, i té una estima especial pel paisatge i la llum de l’illa. La seva amistat, que es manté fins a la mort del pintor català, produeix una estimulant relació intel·lectual i artística, que arriba a influenciar l’estil d’ambdós pintors, que intercanvien tècniques i temes. El 1961 participa en el concurs per a la Basílica d’Aranzazú, devora un dels grups artístics més interessants de mitjans del segle XX, i el seu projecte és elegit per a participar a l’exposició organitzada amb aquest motiu al Museu d’Art Contemporani de Madrid.

El marqués de Lozoya, li dedica un llarg article al Diario de Ibiza, el 5 d’agost de 1961. Amb motiu de la seva exposició «Homes i paisatges d’Eivissa», el crític afirma: «aún los críticos afiliados a la estética de lo no figurativo, debieran detenerse a estudiar los cuadros de Carloandrés, este pintor tan honrado, tan fiel a sí mismo, tan incapaz de farsas y componendas». I segueix: «Carloandrés ha tenido el acierto supremo de la fidelidad a su propia alma y por eso su obra tiene un valor que permanecerá en tanto veremos hundirse en los abismos del olvido las creaciones de muchos seducidos por lo cantos de sirena de críticos y marchantes, que están convirtiendo el campo de la pintura actual en algo inmensamente monótono y aburrido».

Per al poeta José Hierro, Carloandrés pertany a aquella generació d’artistes de la llum mediterrània que sorgiren reivindicant Sorolla contra els «sorollistes», segons la crítica que li dedica a la seva exposició a la Sala Toisón de Madrid el 1964.

Carloandrés cerca als objectes i a les persones que pinta l’esperit de les coses i l’ànima de les persones. Romp amb el tòpic del blanc eivissenc i pinta una Eivissa colorista, de terres vermelles, de cels blaus i freds o envaïts de sol i calor, de parets rompudes de blau i malva. És un pintor urbà quan juga a transformar les perspectives i els mòduls que li atorga la ciutat. És un pintor poètic quan surt als camps de Vila, al Puig des Molins, i reflecteix com ningú la llum dalt la terra, les cases, els solcs, els pallers, la vida bucòlica al petit paradís. La terra entra físicament al seus quadres i la matèria es recaragola, tot lluitant per alliberar-se del domini imposat per l’artista.

El 1965, conegué Morella, i salvant l’estiu de 1967, que va dedicar a pintar a la Pobla de Segur amb el seu amic i pintor Miquel Villà, es desplaça a la ciutat dels Ports cada any fins a 1978. A Morella troba paral·lelismes amb la composició i temes d’Eivissa; a més, amb noves experiències estètiques i vitals. El pintor recorre camins i muntanyes plasmant l’agrest paisatge morellà. Als seus carrers troba una escola de dibuix, de color, de perspectiva.

També va pintar, entre 1979 i la seva jubilació el 1991, intercalant les estades a Jaca i a Castro Urdiales. En aquest llocs pinta fonamental paisatge. Durant aquests anys visita els principals museus d’Europa.

A partir de l’any 2000, i degut a la seva avançada edat, es centra al treball d’estudi, amb reinterpretacions de les natures immòbils i alguns retrats. El paisatge cedeix espai, i practica una pintura menys matèrica, amb una pinzellada domesticada més suau. Fuig del mecanicisme materialista de l’hiperrealisme, amb una pintura de pinzellada curta i precisa que cobreix el llenç a poc a poc sense fer-se evident.

El 2011 el Consell d’Eivissa li va dedicar una exposició antològica al Centre Cultural S’Alamera. El 2017 realitza una exposició retrospectiva monogràfica del paisatge de Morella a les Sales Gòtiques de l’Ajuntament, el 2018  dita exposició itinerà a la Fundació Coll Bardolet de Valldemossa (Mallorca, Illes Balears)

En el moment de la seva mort, l’artista preparava una retrospectiva organitzada per l’Ajuntament d’Eivissa, que havia de formar part de l’homenatge que aquesta Ciutat li feia concedint-li una menció honorífica el ple de dia 2 d’agost. L’exposició, titulada “Carloandrés a Eivissa. 1958 – 2018. Obres d’ara, obres d’ahir” tindrà lloc de dia 3 al 30 d’agost a les Sales Capitular de l’Ajuntament i d’Es Polvorí, i contarà, a més de l’organització de l’Ajuntament d’Eivissa, amb el patrocini de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern Balear, l’Institut d’Estudis Baleàrics i la Fundació Baleària. L’exposició viatjarà posteriorment a Mallorca i el mes d’abril de 2019 es podrà veure al Centre Octubre de Cultura Contemporània de València