Vuibert, René

(París 1929 – Cheval Blanc 2013) Vuibert, professor i pintor, va néixer a París l’any 1929. Professor i pintor, va néixer en el si d’una família de fortes arrels culturals. Es llicencià en belles arts a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Després de començar a treballar a l’editorial familiar, en la gestió i il·lustració d’obres, decidí iniciar un viatge per Espanya i a Barcelona va visitar el director de l’Institut Francès de Barcelona, el geògraf Pierre Deffontaines, que li aconseguí una beca de l’Ajuntament de Barcelona, d’un any de durada que li va permetre pintar lliurement per Espanya.

Va visitar Eivissa per primera vegada, per conèixer el pintor rus Voldemar Boberman, que a finals dels anys quaranta s’havia establert, a temporades a Eivissa. El 1951 i per recomanació de Deffontaines es desplaçà a Mallorca on es posà en contacte amb el director de l’Aliança Francesa de Palma que el captà per impartir classes. Durant dos anys compaginà la pintura i la docència, que també compaginava amb altres activitats de caire cultural. Durant aquestos dos anys passà les vacances de Nadal i de Pasqua a Eivissa, on establí una bona amistat amb el professor de dibuix de l’institut, Francisco Carreño, i amb Joan Tur Ramis, propietari de la Fonda Formentera, que juntament amb el metge Pedro de Alcántara Martínez, l’enginyer Jacinto Boza i altres, l’encoratjaren a traslladar-se a Eivissa i a fundar l’Aliança Francesa, cosa que va fer finalment l’estiu de 1954.

Amb l’ajuda de Tur Ramis obrí escola a una planta baixa del carrer Obrador, que aviat quedà petit. El gener de 1955 i juntament amb Guillem Bujosa que també impartia classes de francès a Eivissa, obriren l’Aliança al número 17 de l’avinguda d’Espanya, just al costat de l’Escola d’Arts i Oficis, aviat el pis quedà petit i fou necessari llogar el pis del costat. El 1967 els dos pisos llogats eren insuficients per poder atendre els més de 600 alumnes matriculats, per la qual cosa decidiren comprar uns locals al carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, adquirit amb la derrama dels propis alumnes i altres fonts de financiació, locals que inauguraren en novembre de 1968. En aquell moment l’Aliança d’Eivissa tenia 700 alumnes quan la de Mallorca en tenia uns 200.

El 1975 i amb la finalitat d’utilitzar al màxim els locals, que durant bona part del dia romanien tancats, decidí fundar l’Escola Francesa d’Eivissa. Per tal d’animar l’ensenyament de la llengua francesa, va crear el Club de l’Aliança Francesa, amb revista escolar, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, excursions, etc. A la dècada dels anys setanta Vuibert accedí a la condició de funcionari de l’estat francès, però com a contrapartida no podia romandre indefinitivament a l’Aliança d’Eivissa i així el 1977 fou traslladat a França. Per moltes causes l’Aliança entrà en un període de llanguiment que va fer que el 1994 hagués de tancar portes.

Una vegada retirat de la docència, va reprendre amb més força la pintura. Com a pintor ha realitzat diverses exposicions, com a l’Institut Francès de Barcelona, 1953, a les Galeries Costa de Palma, en diverses edicions del Saló d’Art d’Ebusus, a París i diverses vegades a Eivissa, a més d’altres exposicions a diverses ciutats de França i de l’estranger. A més, juntament amb el Grup Eivissa 59 va prendre part, el 1958 a l’exposició “Arte de Nuestro Tiempo en Ibiza” celebrada a Madrid.

El 1979 realitzà una exposició de monotips en el Festival de Bédouin (Vaucluse) i l’any següent, a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa. El febrer de 1990 celebrà una exposició retrospectiva, patrocinada per “Sa Nostra”, l’Aliança Francesa i l’Escola Francesa d’Eivissa a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el títol “Eivissa, de 1951 a 1990”.

Referències:

Bibliografia:

Enllaços externs:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Vuibert, René (París 1929 — 2013) ENSENY/SOC Professor i pintor. Va néixer en el si d’una família de fortes arrels culturals: un dels seus avis fou professor de matemàtiques i editor, i l’altre també fou pedagog. Es llicencià en belles arts a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts. Després de començar a treballar a l’editorial familiar, en la gestió i la il·lustració d’obres, decidí iniciar un viatge per Espanya; a Barcelona va visitar el director de l’Institut Francès de Barcelona, el geògraf Pierre Deffontaines , que li aconseguí una beca de l’Ajuntament de Barcelona d’un any de durada que li va permetre pintar lliurement per Espanya. Va visitar Eivissa per primera vegada per conèixer el pintor rus Voldemar Boberman, que a final dels anys quaranta s’havia establert temporalment a l’illa. El 1951 i per recomanació de Deffontaines es desplaçà a Mallorca, on es posà en contacte amb el director de l’Aliança Francesa de Palma, que el captà per impartir-hi classes. Durant dos anys compaginà la pintura i la docència, que també alternava amb altres activitats de caire cultural. Durant aquells dos anys passà les vacances de Nadal i de Pasqua a Eivissa, on establí una bona amistat amb Carreño, professor de dibuix de l’institut, i amb Joan Tur Ramis, propietari de la Fonda Formentera, que juntament amb el metge Pedro de Alcántara Martínez, l’enginyer Jacinto Boza i altres l’encoratjaren a traslladar-se a Eivissa i fundar l’Aliança Francesa, cosa que va fer finalment l’estiu de 1954. Amb l’ajut de Tur Ramis obrí escola en una planta baixa del carrer Obrador, local que aviat quedà petit. El gener de 1955 i juntament amb Guillem Bujosa, que també impartia classes de francès a Eivissa, obriren l’Aliança al número 17 de l’avinguda d’Espanya, just al costat de l’Escola d’Arts i Oficis, però aviat el pis també quedà petit i fou necessari llogar el del costat. El 1967 els dos pisos llogats eren insuficients per poder atendre els més de 600 alumnes matriculats, per la qual cosa decidiren comprar uns locals al carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, adquirits amb la derrama dels alumnes i altres fonts de finançament, locals que inauguraren el novembre de 1968. En aquell moment l’Aliança d’Eivissa tenia 700 alumnes quan la de Mallorca en tenia uns 200. El 1975 i amb la finalitat d’utilitzar al màxim els locals, que durant bona part del dia romanien tancats, decidí fundar l’Escola Francesa d’Eivissa. Per tal d’animar l’ensenyament de la llengua francesa, va crear el Club de l’Aliança Francesa, amb revista escolar, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, excursions, etc. A la dècada dels anys setanta Vuibert accedí a la condició de funcionari de l’Estat francès, però com a contrapartida no podia romandre indefinidament a l’Aliança d’Eivissa i així el 1977 fou traslladat a França. Per moltes causes l’Aliança entrà en un període de llanguiment que va fer que el 1994 hagués de tancar portes. Una vegada retirat de la docència, va reprendre amb més força la pintura. Com a pintor, ha realitzat diverses exposicions: a l’Institut Francès de Barcelona (1953), a les Galeries Costa de Palma; a diverses edicions del Saló d’Art d’Ebusus, a París i diverses vegades més a Eivissa, a més d’altres exposicions a diverses ciutats de França i d’altres països, i juntament amb el Grup Ibiza 59 va prendre part el 1958 a l’exposició “Arte de Nuestro Tiempo en Ibiza” celebrada a Madrid. El 1979 realitzà una exposició de monotips al Festival de Bédouin (Vaucluse) i l’any següent, a la Sala de Cultura “Sa Nostra” d’Eivissa. El febrer de 1990 celebrà una exposició retrospectiva, patrocinada per “Sa Nostra”, l’Aliança Francesa i l’Escola Francesa d’Eivissa a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, amb el títol “Eivissa, de 1951 a 1990”. L’any 2011 fou declarat Fill Adoptiu de l’illa d’Eivissa pel Consell Insular d’Eivissa, primera persona que obtengué aquesta distinció. La seua darrera visita a Eivissa, on tenia una casa a ses Salines, fou el 2012 [FCC]

Galeria

This post is also available in: Spanish