Narcís Puget Riquer

Puget Riquer, Narcís

/by

(Eivissa 1916 – Barcelona 1983) Fill i deixeble del patriarca del mateix nom. Puget Riquer destacà especialment en el camp de l’aquarel·la. Una inoportuna malaltia de la vista, feu que la seva carrera s’estronqués massa aviat. Així i tot la seva producció va ser molt important en quantitat i qualitat. Pintor estimat i admirat dels seus companys de professió a l’Illa, comparteix avui amb son pare l’espai del Museu Puget.

Referències:

Bibliografia:

Enllaços externs:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Puget Riquer, Narcís (Eivissa 1916 — Barcelona 1983) ART Fill del pintor Narcís Puget Viñas , va néixer a la casa pairal del passeig de Vara de Rey, 9. Estudià batxillerat a l´Institut d´Eivissa, mentre acompanyava son pare a pintar a l´aire lliure i seguia les classes a l´acadèmia paterna. L´any 1932 presentà els primers olis, molt lligats a l´obra del seu pare, en una mostra col·lectiva de la Societat Columbòfila Eivissenca. Un any després va conèixer un grup d´alumnes i professors de l´Escola de Ceràmica de Madrid que havien vengut a fer un curs de pintura i de dibuix de tres mesos a l´aire lliure a Santa Eulària des Riu, on la família Puget tenia una casa en què passava llargues temporades; amb ells va aprendre la tècnica de l´aquarel·la. Posteriorment marxà a Madrid per estudiar a la dita escola, on coincidí amb l´eivissenc Antoni Tur Costa “Gabrielet”; a partir d´aquell moment els dos feren junts els viatges d´anada i tornada a Madrid i mantengueren una forta amistat al llarg de tota la vida. L´any 1934 presentà per primera vegada aquarel·les en una mostra col·lectiva al Foment del Turisme de Menorca i dos anys més tard a les Galeries Costa de Palma. A partir de llavors utilitzà sempre l´aquarel·la, tècnica que li permeté trobar un mitjà d´expressió propi que el diferencià del pare i que emprà en tot el seu treball. Quan va començar la Guerra Civil es trobava a Madrid i aconseguí tornar a Eivissa després de greus dificultats. Els primers anys quaranta participà als Salons d´Art que se celebraven anualment a Ebusus i exposà, juntament amb el pare, a la Sala Vinçon de Barcelona. El 1945 participà al I Saló d´Aquarel·listes Espanyols a Madrid i va ser seleccionat per exposar a Londres. L´any següent presentà la primera mostra individual al Cercle de Belles Arts de Palma i es va associar a l´Agrupació Espanyola d´Aquarel·listes, amb la qual exposà a Madrid. Aquella dècada, Puget Riquer va viure els millors moments de plenitud creadora. Dominà amb seguretat la tècnica de l´aquarel·la, sempre sense dibuix previ, que li permeté representar el paisatge illenc: vistes dels camps de Santa Eulària lluminoses i alegres, moltes vegades quasi insinuades amb unes poques taques de colors intensos, i els carrers de Dalt Vila o de sa Penya, jocs de llum i ombra plens de gradacions subtils. Les marines són igualment presents a la seua obra, el port d´Eivissa amb els velers quiets, reflectits en unes aigües encalmades. Tota una temàtica en que donà una visió idíl·lica d´una Eivissa que aleshores ja estava desapareixent. A l´obra de Puget Riquer calen destacar, per la seua qualitat, els retrats del seu pare ja cec en els quals, lluny de tot academicisme, presenta amb taques de color i contrastos de clarobscur un rostre contundent subtilment insinuat. Igualment, va ser un bon dibuixant que preservà amb molta cura els diferents papers que utilitzà com a suport, gràcies a la qual cosa els primers anys del s XXI se´n conserven més de 300, tots firmats per l´autor i sense datar. Són dibuixos fets a llapis, carbonet o amb sanguina, de traç ràpid i espontani que ofereixen imatges de la vida a la ciutat, als camps i al port amb els vaixells de veles desplegades, i amb una important presència de la figura humana, nombrosos retrats i una àmplia gamma de personatges als mercats i al passeig del port; dibuixos que sens dubte utilitzava com a apunts per a les aquarel·les, encara que el fet de signar-los els donà entitat pròpia. La segona meitat dels anys quaranta, exposà a l´Ateneu de Maó a Menorca, a la Sala Gaspar de Barcelona i, en repetides ocasions, al Saló de Tardor organitzat per l´Escola de Belles Arts de Madrid, que l´any 1947 li atorgà la segona medalla. Els primers anys cinquanta, a causa d´una greu malaltia ocular, perdé la visió d´un ull, es va veure obligat a deixar de pintar i es traslladà a viure a Santa Eulària. No fou fins a l´any 1964 que la seua obra, juntament amb la del pare, s´exhibí de nou en una mostra homenatge a la galeria Xaim de Dalt Vila, dins de la I Setmana Cultural, que es va fer coincidir amb la I Biennal Internacional d´Art Universitari d´Eivissa. Posteriorment, l´any 1975, les obres dels Puget participaren en una mostra col·lectiva al Palau de la Virreina de Barcelona. L´any 1982 el rei d´Espanya li concedí la Medalla al Mèrit de les Belles Arts i, a final d´any, el Museu d´Art Contemporani d´Eivissa va presentar una àmplia mostra de les aquarel·les; dos anys més tard, per completar la mostra anterior, es va presentar al mateix Museu l´exposició d´un nombre important de dibuixos que, organitzada com a itinerant, va recórrer nombrosos pobles de l´illa d´Eivissa. Més tard, l´any 1997, al mateix Museu va tenir lloc la presentació del llegat Puget. L´any 1982 l´Estat espanyol va acceptar la donació d´un important nombre d´obres pròpies i del pare que Puget Riquer havia fet l´any abans. Aquest llegat està format per un total de 42 olis i 30 dibuixos a carbonet sobre paper de Puget Viñas i 29 aquarel·les i 29 dibuixos de Puget Riquer. Una de les condicions de la donació era que l´obra s´exhibís en un museu monogràfic dedicat únicament i exclusivament als Puget a l´edifici de can Llaudis, també conegut com can Comasema, propietat de l´Ajuntament d´Eivissa. L´edifici, d´estil gòtic tardà, està situat al número 18 del carrer de Sant Ciriac de Dalt Vila i en aquells moments es trobava en molt mal estat de conservació. Els hereus varen ser els dipositaris i responsables de les obres fins a la darreria dels anys noranta, en què varen passar al Museu Arqueològic des Puig des Molins. El projecte de restauració del museu va ser molt llarg: l´any 1988 va ser presentat i va ser tancat una altra vegada i sofrí nombroses reparacions els anys següents. L´any 2001 el Govern Balear, en col·laboració amb el Ministeri de Cultura, va organitzar l´exposició del llegat Puget a l´edifici gòtic de la Llotja de Palma amb motiu de la qual es va editar un important catàleg. El museu va ser finalment inaugurat l´any 2007 i el Ministeri de Cultura encomanà la gestió a l´Ajuntament d´Eivissa (Æ Museu dels Pintors Puget). Igualment, durant les Festes de la Terra, el mes d´agost de 2007 l´Ajuntament d´Eivissa concedí als Puget, a títol pòstum, les Medalles d´Or de la ciutat d´Eivissa. Puget Riquer va morir a Barcelona l´any 1983 i va ser enterrat a Eivissa. Amb ell desapareixia el millor aquarel·lista que han tengut les Pitiüses fins a l´inici del s XXI. [CVR]