Miguel Nieto, Anselmo

(Valladolid, 1881 – Madrid, 1964) Primers estudis a l’Escola de Belles arts Valladolid; amb José Martí i Monsó i amb Luciano Sánchez Santarén. Company d’estudis del pintor Aurelio Arteta. En 1900 comença a l’Escola de Belles arts de Sant Ferran de Madrid i va assistir a les classes del Cercle de Belles arts. El 1902 guanya la pensió per a estudiar a Roma de la Diputació de Valladolid. Va romandre a parís de 1903 a 1905, a on es va veure influenciat per les escenes de la vida parisenca del barceloní Hermenegild Anglada i Camarasa.

En 1904 va aconseguir una 3a Medalla pel seu llenç parisenc titulat El Cafè o L’Hora verda. De retorn a Espanya, es va establir a Madrid, on va iniciar la seva trajectòria com retratista i pintor de belles figures de dona, amb un marcat simbolisme. En 1906 va ser premiat amb una nova 3a Medalla en l’Exposició Nacional de Belles arts pel seu quadre Sortida d’un Music-hall a París.

La seva carrera es va afermar en aconseguir en 1910 la 1a Medalla en la VI Exposició Internacional de Barcelona pel seu retrat modernista La dama de la rosa (Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona). Dos anys després, va celebrar amb gran èxit la seva primera exposició individual en el saló del diari madrileny La Tribuna.

Per aquests anys era ja assidu de la cèlebre tertúlia del Nou Cafè de Llevant que dirigien els seus amics Valle-Inclán i Ricardo Baroja.

En 1922 va marxar a l’Argentina al costat del seu amic Julio Romero de Torres. Després d’obtenir un rotund èxit de vendes en les exposicions allí celebrades, va tornar a Madrid a finalitats de l’any següent. Des de 1933 va passar també llargues temporades a la seva casa de camp a Sant Antoni de Portmany (Eivissa). El 1936, en esclatar la guerra civil va abandonar Eivissa, i en 1937 va viatjar de nou a Amèrica, on va romandre fins a 1946 a l’Argentina i Xile.

Al seu retorn a Espanya, en 1947, després d’una intensa i fructífera activitat pintant retrats a Buenos Aires i a Santiago de Xile, va instal·lar el seu estudi a Madrid. També va tenir estudi a Palma, on va passar llargues temporades i va retratar a la família de Juan March. Alternava estàncies a Palma amb estades llargues a Eivissa, on va continuar pintant.

En 1952 va ser triat acadèmic de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, però no va arribar a prendre possessió del càrrec.  En 1964 va morir a Madrid, i a l’any següent se li va dedicar una exposició antològica en el seu homenatge en el Cercle de Belles arts.

De la seva producció cal destacar els seus retrats d’escriptors i amics contertulians, especialment els dedicats al seu amic i mentor Valle-Inclán; els aristocràtics d’elegants dames de l’alta societat, i sobretot, els de les més cèlebres belleses de Madrid de les primeres dècades del segle XX (ballarines, maques amb mantilla, cançonetistes, etc.). Han de recordar-se els seus retrats de Tórtora València o de la ballarina Anita Delgado, després maharaní de Kapurtala.

El nu femení va ser un altre dels assoliments de l’artista, gènere en el qual se li pot considerar un dels més suggestius intèrprets de la pintura espanyola de la seva època; entre altres, destaca per la seva sensualitat el panell que decora el Saló Real del Casino de Madrid titulat L’Aurora (Al·legoria del Començar el dia), llenç de 1918 que forma sèrie amb altres tres al·legories de les Hores, pintades respectivament per Julio Romero de Torres, Manuel Benedito i Fernando Álvarez de Sotomayor.

Obres ~de : Margarita la Tornera, 1902; El Cafè o l’hora verda, 1904; La marquesa d’Argüeso i els seus fills, 1909; La dansa, 1910; La dama de la rosa, 1910; L’Aurora (Alba), 1912; María Guerrero, 1914; Anita Delgado, 1915; Romero de Torres, 1931; Retrat de Julián Besteiro, 1932; Retrat de Valle-Inclán, 1934-1935; Retrat de Ramón y Cajal, 1934.

Referències:

Anselmo Miguel Nieto: gran pintor olvidado que vivió en Sant Antoni . Jesús García Marín | Eivissa | 

Anselmo Miguel Nieto, Wikipédia.

Bibliografia:

J. C. Brases Egido, Anselmo Miguel Nieto. Vida i pintura, Valladolid, Institució Cultural Simancas-Diputación Provincial, 1980.

VV. AA., Centro y periferia en la modernización de la pintura española (1880-1918). Barcelona: Ministerio de Cultura, 1993, pp. 83, 96-97.

Galeria:

Per ampliar la imatge fer doble clic a damunt