Marí Marí, Josep

/by

Referències:

Catàleg “XXI Salón de Arte. Ebusus. Fiestas Patronales 1961.
Del 5 al 20 de agosto” Impremta Diario de Ibiza Catàleg “XXIII Salón de Arte. Pintores Ibicencos.
Ebusus Sociedad Cultural y Artística. Fiestas Patronales 1963.
Del 5 al 12 de Agosto”

Bibliografia: 

José Marí Man, Primer Premio de Pinturadel IV Certámen Juvenil de Arte en Baleares, Diario de Ibiza, 10.05.64
Revista Eivissa. Núm. 22. 1992. L'ofici creatiu. Fragments de dietari. Josep Marí
Josep Marí Marí (Wikipèdia)
Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Marí Marí, Josep (Eivissa 1948) ART/LIT Pintor i escriptor. Estudià dibuix i modelat a l’Escola d’Arts i Oficis d’Eivissa i belles arts a l’Escola Superior Sant Jordi de Barcelona. El 1968 començà a impartir classes a l’Institut Santa Maria d’Eivissa. El 1978 aprovà oposicions d’agregat de dibuix i fou destinat a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), fins que l’any següent retornà a Eivissa, a l’Institut sa Blanca Dona, on va romandre fins a l’any 1993. L’any 1964 va fer la seua primera exposició individual —olis amb paisatges d’Eivissa— a la sala d’exposicions de “la Caixa” d’Eivissa; en aquesta sala va exposar amb regularitat fins a 1982. Els anys 1969 i 1970 també va presentar la seua obra a la sala d’exposicions de la societat cultural i recreativa Ebusus i els seus olis, aquarel·les i ceres a la Galeria Xarc d’Eivissa, els anys 1971 i 1972. A partir de 1981 ha exposat regularment les seues pintures a la Sala de Cultura de “Sa Nostra” d’Eivissa; d’entre aquestes exposicions cal apuntar la de 1989, que, amb una clara intenció de rompre la clàssica visió pictòrica de la ciutat d’Eivissa des del port, es formulava des de plantejaments formals diversos. El catàleg duia una presentació d’Antonio Colinas. O les titulades “El color per la paraula” (1997), que aplegava la sèrie de pintures de tècnica mixta —cera, tinta xinesa i llapis— sobre paper d’aquarel·la, amb poemes, prèviament manuscrits, de La veu dispersa (1982), i “Els murs” (2004) una visió interior de l’espai urbà, on destacaven les formes planes i esglaonades de Dalt Vila. També ha exposat a la Sala de Cultura de “Sa Nostra”, a Formentera. De manera esporàdica, ha participat a mostres col·lectives fora d’Eivissa, entre les quals destaca l’exposició “La pintura com la poesia. Proposta per a un encontre” a l’Espai Ramon Llull de Palma (1997). La seua pintura és de línia figurativa i parteix d’una formació amb plantejaments pictòrics de l’impressionisme, amb trets gestuals que, a poc a poc, es van acostant a una estilització dels motius, una síntesi del paisatge rural i urbà, representat a partir d’una àmplia paleta de colors, que es presenten en forma de masses i transparències de caire líric. Treballa principalment la tècnica de l’oli, encara que també ha treballat la cera, l’acrílic i tècniques mixtes, sobre suports diversos: tela, paper i cartó. La seua producció no segueix una línia d’evolució uniforme perquè, receptiu a totes les manifestacions artístiques, va recorrent molts de camins, en un anar i tornar sobre els mateixos motius temàtics, entre els quals destaquen els elements marítims i del port d’Eivissa, amb la mar sempre en calma. Les línies mínimament suggerides dels anys seixanta o setanta, amb predomini de la taca de color sense contorns, les formes insinuades i les ombres escarides, donen pas a un cert cubisme en les composicions geomètriques dels anys vuitanta, quan experimentà amb la concentració de formes, textures, taques i masses de color, amb un tractament empastat i una pinzellada vibrant i gestual. La seua pintura, sovent intimista, pot abraçar des de les percepcions somioses i transparents de la mar, al seu entorn més pròxim i complex de l’estudi, amb perspectives frontals o més dinàmiques, d’un empastat viu, amb explosió de color on els objectes, distribuïts de manera arbitrària, determinen composicions agitades. A més de la seua tasca com a pintor, és molt remarcable la seua dedicació a les lletres i altres activitats de caire cultural. De ben jove, començà a escriure en català i ja el 1965 va promoure, juntament amb Marià Villangómez Llobet, cursos de llengua catalana per a joves universitaris. A final dels anys seixanta va preparar l’adaptació teatral de la rondalla de Joan Castelló Guasch Es fameliar i el muntatge Experiment poètic eivissenc, ambdós per a l’activitat teatral del grup escènic dirigit per Pedro Cañestro, embrió del Grup Experimental de Teatre de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics. A partir de l’any 1970 va ser un dels més destacats impulsors de la recuperació de l’Institut d’Estudis Eivissencs , entitat de la qual fou elegit president durant aquella nova etapa. Els sis anys de la seua presidència es crearen els Premis de la Nit de Sant Joan, el Curs Eivissenc de Cultura, els cursos de llengua catalana s’incorporaren a l’activitat ordinària de l’Institut, es reprengué la publicació de la revista Eivissa (1973), aparegueren els primers volums dels estudis històrics de Joan Marí Cardona, s’organitzaren recitals de la Nova Cançó i es publicà la secció “De pinte en ample” al Diario de Ibiza (1975), entre moltes altres activitats. Quan el 1976 deixà la presidència, en fou secretari, càrrec al qual renuncià el 1977. El 1981 tornà a la comissió executiva com a vicepresident, fins a 1986; durant aquest període fou nomenat director de la revista Eivissa (1981), càrrec que ocupà fins a 1991. Des de 1994 a 1996 Josep Marí va representar l’Institut d’Estudis Eivissencs en el consell de redacció de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, a l’inici de la qual també va col·laborar en aspectes de disseny, organització i maquetació. Ha col·laborat amb nombrosos articles, principalment de caire literari, a La Prensa de Ibiza i a Diario de Ibiza. Per encàrrec de la revista Pissarra (editada pel Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament de les Illes) va elaborar una antologia de la poesia de Marià Villangómez l’any 1994. Ha dissenyat publicacions diverses, com la col·lecció de poesia “Veus d’avui” i és autor de cartells per a diverses manifestacions històriques i culturals de l’Institut d’Estudis Eivissencs i d’altres entitats. Va formar part de la comissió mixta Govern Balear-diòcesis de les illes sobre el patrimoni històric de l’Església, els anys de la seua existència. L’any 1996 la Comissió Executiva de l’Institut d’Estudis Eivissencs li concedí la Menció d’Honor Sant Jordi. El GEN-GOB li va atorgar el Premi Savina a l’edició de 1998 per la seua defensa de la naturalesa pitiüsa. El Govern Balear el distingí l’any 2003 amb el Premi Ramon Llull, en reconeixement de les seues activitats a favor del recobrament de la llengua i la cultura d’Eivissa. Ha format part, en diferents etapes, de la Comissió del Patrimoni Historicoartístic de les Pitiüses i de la comissió que atorgava el Premi Francesc de Borja Moll, convocat per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear. És membre del consell assessor de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. [STP] Com a poeta ja figura a l’antologia Poetes eivissencs publicada l’any 1968 per Marià Villangómez, com a representant de la jove poesia d’aleshores. L’any 1975 publicà un recull de poesia conjuntament amb Antoni Roca “Acteó”, amb el títol Dos poetes eivissencs. L’any 1982 aparegué La veu dispersa, un ampli recull de la seua producció poètica escrita entre 1967 i 1981, precedit d’un elogiós pròleg de Marià Villangómez. El 1998 publicà La veu pintada, que és bàsicament una tria de poemes de La veu dispersa, acompanayts d’una interpretació pictòrica que en va fer ell mateix. Altres llibres de poesia que ha publicat són Respira el món (1999), amb el qual queda palès el seu gran domini de la poètica i de l’estructura del sonet, i una antologia de la seua poesia ha estat publicada per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear dins la col·lecció “Paraula de poeta” (2000). Del conjunt de la seua poesia es poden destacar el cromatisme de les imatges i una qualitat estilística i formal que comparteix amb l’art de la pintura. La solitud, el paisatge, el pas del temps i de les hores i la ironia i l’agilitat són altres característiques temàtiques i estilístiques de la seua obra, juntament amb un excel·lent domini de la llengua. També és autor de llibres en prosa com Els deixants de la llum (1991), tria del seu diari, amb notes sobre viatges i passejades i excursions per Eivissa i Formentera. Amb Mentre passen els núvols (1994), guanyà el Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 1993, en la seua primera convocatòria. D’altra banda, ha publicat poesia i prosa a revistes com Lluc i Eivissa i a l’almanac El pitiús. [MTT]

Enllaços externs:

Galeria