Kunkel, Don

(Plainfield, Nova Jersey, EUA, 1933) Neix a New Jersey, U.S.A en 1933 en Winthrop, Maine. Va començar a pintar en 1950 a Maine. Estudis de 1950-51 a la Universitat de Boston. Va estar quatre anys a la marina dels Estats Units. A Londres va estar de 1954-57. Va viatjar i va pintar en el Perú 1957-58. Va tornar a Europa en 1958. Va estudiar a la Sorbona, Paris els anys 1959, 1960, 1961. Visites regulars a Eivissa des de 1958. Estudi permanent a Eivissa des de 1960.

Pintor americà vinculat a Eivissa des de 1958, on va residir i va exposar repetidament. Membre destacat del grup Ibiza 65. El treball de Kunkel s’ha desenvolupat principalment entorn de l’abstracció geomètrica; el seu domini de la tècnica del gravat −la serigrafia en concret− va fer que tingués un paper destacat a Eivissa gràcies a la seva labor al capdavant de la direcció tècnica del Taller Ibograf, creat a la illa pel galerista nord-americà Carl Van der Voort.

Exposicions Individuals:

1958; Galeria San Isidro, Llima – 1961; Galeria Casapanca, Roma – 1963; Galeria Ivan Spence, Eivissa – 1965; Galeria Ivan Spence, Eivissa – 1965; Galeria duHaut Pavé, Paris.

Exposicions Col·lectives:

1960; Els JeunesPeintres de la Vaig citar, Paris-1962; VI Saló de Maig, Barcelona-1962; I Saló Internacional d’Art a l’aire lliure, Eivissa-1962; Estiu 62, Galeria El Corsario, Eivissa-1964; Premi Eivissa, Galeria Ivan Spence, Eivissa 1964; Galeria Ivan Spence, Eivissa-1965; Eivissa 65, Galeria Juana Mordó, Madrid; Eivissa 65, Galeria René Métras, Barcelona.

Referències:

1991. Kunkel. "Exposició retrospectiva. 1961 - 1991" MACE. Eivissa

Bibliografia:

Revista Eivissa. Núm. 21. 1992. Casa de l’art homenatge a don Kunkel

Enllaços externs:

Donald Kunkel in the 1940 Census
Don Kunkel en Es Baluard: quien mucho abarca poco aprieta Diario de Mallorca, 13.11.2017. 
Aina Ferrero Horrach
Don Kunkel - Ibiza / Mallorca - años 50/90 - Es Baluard   
Fernando Gómez de la Cuesta http://gomezdelacuesta.blogspot.com.es/

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera

Kunkel, Don (Plainfield, Nova Jersey, EUA 1933) ART Pintor. La seua primera formació pictòrica començà als quinze anys de la mà de Klir Beck, pintor paisatgista de Maine. El 1951 inicià els estudis de pintura a la Universitat de Boston i el 1957 viatjà a Lima (Perú), on instal·là el seu estudi i un taller d’obra gràfica on experimentà amb la serigrafia; fou a més cofundador de la primera galeria d’art contemporani de Lima. Després de realitzar la seua primera exposició individual a la galeria San Isidro de Lima, on presentà natures mortes de formes repetitives amb diferents gradacions de llum, l’any 1958 visità Londres, Barcelona, París i arribà per primera vegada a Eivissa. L’any següent inicià estudis de pintura a la Universitat de la Sorbona de París, on tenia l’estudi, i començà la construcció de la seua casa-estudi a Eivissa, on establí contactes amb escriptors i artistes de l’illa. El 1960 presentà la seua obra a l’exposició col·lectiva de París Les Jeunes Peintres de la Cité. A partir de 1961 començà a alternar la seua residència entre París i Eivissa i presentà la seua primera exposició individual a Europa a la Galeria Casapanca de Roma i, ja el 1962, va fer la primera exposició individual a la Galeria El Corsario d’Eivissa. També portà les seues obres a França, Itàlia i Espanya, fins al 1965, any en què viatjà als EUA i exposà, de forma privada per a directors de galeries i museus, a l’estudi de Franz Kline de Nova York. Però la seua primera exposició individual als EUA fou a San Francisco el 1967. El 1966 havia començat a editar obra gràfica al Taller Ibograf d’Eivissa, donat el seu mestratge en la tècnica de la serigrafia i, a partir del 1970, arribà a fer-se càrrec de la direcció del taller. Ibograf marcà un episodi important en la vida artística de l’illa i recull al seu fons peces d’artistes com Antoni Tàpies, Eduardo Chillida, Antonio Saura, Erwin Bechtold, Hans Hinterreiter, Conrad Marca-Relli, Antoni Marí Ribas “Portmany” i Rafel Tur Costa, entre d’altres. Aquest fons gràfic va ser venut pel propi Kunkel l’any 2000. Aquell mateix any 1970, presentà per primer cop les seues obres a la Galeria Carl Van der Voort, amb la qual des d’aleshores mantengué una col·laboració continuada. També a les Pitiüses, el 1974 participà a Ibizagrafic; el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa presentà el 1976 la mostra Obra Gráfica del Taller Ibograf 1966-1976 —de la qual Kunkel fou comissari i dissenyador del catàleg—, i el 1977 la mostra Siete Caminos de la Abstracción, que comptaren amb les seues obres; fou present a les I Jornades d’Art Contemporani, de les “Escoles Velles” de Sant Francesc de Formentera, el 1987, i també a l’exposició Obra gràfica dels 70 de la Galeria Carl Van der Voort, el 1988. A partir de 1982, començà a fer estades a Nova York, on presentà les seues obres a una mostra individual a la Galeria Joan Prats el 1984. I, ja el 1985, començà a alternar la seua residència entre Eivissa i Pennsilvània, on instal·là el seu taller. El 1988 se li dedicà una exposició retrospectiva dels seus darrers deu anys titulada Don Kunkel Construccions 1978-1988, presentada a la Universitat de Lehight (EUA). A partir de 1989 es traslladà definitivament a New Haven (Connecticut), encara que no va perdre mai els seus lligams amb l’illa d’Eivissa. Els anys setanta i vuitanta participà a nombroses exposicions col·lectives de caràcter nacional i internacional, entre les quals destaquen la Fira Internacional d’Art de Basilea (1971), la Fira Internacional d’Art de Colònia (1971), l’exposició Pintores americanos en España a l’Ambaixada Americana de Madrid (1972), la Mostra Internacional d’Art al Carrer a Rottweil, Alemanya (1974), la I Bienal de Obra Gráfica de Segovia (1974); l’exposició Cinco Caminos de la Abstracción del Ministeri Espanyol de Cultura, Girona-Bilbao-Sevilla (1978), l’Homenatge a Joan Miró, a la Llotja de Palma (1978); la Mostra d’Art Actual a Balears (1981), la Fira Internacional d’Art Contemporani “Arco” de Madrid (1984), i l’exposició Pintar con papel al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1986). A partir de les exposicions presentades a Europa els anys seixanta, les seues obres evolucionaren de manera irreversible vers l’abstracció geomètrica. El seu inconfusible segell personal començà a fer-se evident des de l’any 1961, amb la presència de formes lineals repetides combinades amb difuminats paisatges o figures suggerides per contorns. A partir del 1968 es feu present el seu característic estil en una marcada línia constructivista i minimalista. Els anys setanta suposaren la incorporació en la seua obra de la superposició de materials diversos, i així abandonà els materials pictòrics tradicionals (llenç, pinzells, colors) i donà pas a l’ús de nous suports com papers, cartons i cartolines que, formant combinacions diverses de plecs i talls, ofereixen un peculiar efecte tridimensional. Amb la simetria compositiva sempre present, els jocs de llums i ombres es combinen per tal d’oferir sensacions de volum, accentuades als relleus generats pels talls i plegaments. El propi material, amb el seu cromatisme natural, participa dels jocs compositius geomètrics, tan sols accentuats en comptades ocasions per meditats traços a llapis. Els anys vuitanta portaren una evolució transcendental en la seua creació: l’aparició del contrast entre l’ordre i el desordre, que a final d’aquest període presenta una concepció de l’espai completament modificat, on els papers doblegats i encreuats manifesten una evident tensió provinent de l’abandonament de la simetria, i que en última instància deriva cap a complexos trenats irregulars. Sens dubte es tracta d’una trajectòria artística coherent, fruit d’una creació exigent, d’impecable habilitat tècnica i de singular aportació creativa. El Museu d’Art Contemporani d’Eivissa li dedicà una exposició retrospectiva el 1991 sota el títol Don Kunkel 1961-1991. Així mateix, la seua obra va ser present en l’exposició Abstraccions. Pintura no figurativa a les illes Balears de la Llotja de Palma el 1996 i també en les exposicions Eivissa, anys 60. El naixement de Babel i Eivissa, l’art dels 70 del Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, dels anys 1998 i 1999, respectivament. [STP]